Ailanthus vilmoriniana
Ailanthus vilmoriniana és un arbre de la família Simaroubaceae. És nativa de l'oest de China, pero es troben ocasionalment en jardins europeus.
En The Plant List està considerat un sinònim de Ailanthus altissima (Mill.) Swingle[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Ailanthus vilmoriniana és un arbre que a sovint alcança altures de 20 metros o més en una extensió de 15 metros de la corona. Els nous brots de tant en tant tenen menudes espines de color vert. Els fulls són molt similars a les del Ailanthus altissima, pero són de color més obscur i colgantes. El raquis és finamente pubescente i és d'un consistent color roig profunt. El propi tronc de tant en tant tenen brots que ixen d'ell.[2] Les florés, de color verdoso, apareixen en panículas. Els seus fruts són les sàmares.
Cultiu
[editar | editar còdic]Ailanthus vilmoriniana es va cultivar per primera volta en el Regne Unit en 1897, pero rara volta es troba en els jardins de les illes britàniques. En ocasions es troben en coleccions de plantes, aixina com jardins en el sur d'Anglaterra. Les mostres també estan presents al nort, en el Real Jardí Botànic d'Edimburc.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ailanthus vilmoriniana va ser descrita per Louis-Albert Dode i publicat en Rev. Hort. 76: 444 1904.
Ailanthus: nom genèric que deriva d'un nom de Les Molucas que significa "arbre del cel"[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ailanthus vilmoriniana en The Plant List
- ↑ 2,0 2,1 Mitchell, Alan (1974). [1], Londres: Harper Collins Publishers, pp. 311. ISBN 0-00-219213-6.
- ↑ En Noms Botànics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ailanthus vilmoriniana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.