Anar al contingut

Aigua subterrànea en Mart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Es creu que la preservació i cementación de l'estratigrafia de dunes eòliques en Burns Cliff en el cràter Endurance va estar controlada pel fluix d'aigües subterrànees poc profundes.[1]


Durant époques passades, va haver pluja i neu en Mart; especialment en les époques inicials del Noeico i Hespérico.[2][3][4][5][6][7] Una miqueta d'humitat va entrar en el sol i va formar aqüífers. És dir, l'aigua es va ficar en el sol, es va filtrar fins que va alcançar una formació que no li permetria penetrar més (esta capa es diu impermeable). Després es va acumular aigua formant una capa saturada. És possible que encara existixquen aqüífers profunts.[8]

Resum

[editar | editar còdic]

Els investigadors han descobert que Mart tenia un sistema d'aigua subterrànea en tot el planeta i vàries característiques prominents en el planeta han segut produïdes per l'acció del aigua subterrànea.[9][10] Quan l'aigua va pujar a la superfície o prop de la superfície, es varen depositar varis minerals i els sediment es cementaron. Alguns dels minerals eren sulfat que provablement es varen produir quan l'aigua va dissoldre el sofre de les roques subterrànees i després es oxidó quan va entrar en contacte en l'aire.[11][12][13] Mentres viajava a través de l'aqüífer, l'aigua va passar a través de la roca ígnea basalt, que hauria contingut sofre.

En un aqüífer, l'aigua ocupa un espai obert (espai poroso) que es troba entre les partícules de roca. Esta capa s'expandiria i finalment aplegaria a estar baix de la major part de la superfície marcianana. La part superior d'esta capa es diu nivell freàtic. Els càlculs mostren que el nivell freàtic de Mart va estar durant un temps a 600 metros per baix de la superfície.[14][15]


El mòdul d'aterrisage InSight va descobrir en setembre de 2019 polsos magnètics inexplicables i oscilacions magnètiques consistents en un depòsit existent d'aigua líquida en tot el planeta en les profunditats subterrànees.[8]

Els investigadors han conclós que en el cràter Gale s'han experimentat molts episodis d'aument de les aigües subterrànees en canvis en la química de l'aigua subterrànea. Estos canvis químics sustentarien la vida.[16][17][18][19][20][21]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ “Stratigraphy and sedimentology of a dry to wet eolian depositional system, Burns formation, Meridiani Planum, Mars” (2005). Earth and Planetary Science Letters 240 (1): 11–72. doi:10.1016/j.epsl.2005.09.039. Bibcode: 2005I&PSL.240...11G.
  2. ↑ “The Martian drainage system and the origin of valley networks and fretted channels” . Journal of Geophysical Research 100 (E4): 7479. doi:10.1029/95JE00260. Bibcode: 1995JGR...100.7479C.
  3. ↑ “Martian drainage densities” . Journal of Geophysical Research 102 (E4): 9145–9152. doi:10.1029/97JE00113. Bibcode: 1997JGR...102.9145C.
  4. ↑ Baker, V. R. (1982), The Channels of Mars, 198 pp., Univ. of Tex. Press, Austin.
  5. ↑ “Long-term precipitation and clapix-stage valley network formation: Landform simulations of Parana Basin, Mars” . Journal of Geophysical Research 114 (E1): E01003. doi:10.1029/2008JE003122. Bibcode: 2009JGRE..114.1003B.
  6. ↑ “An intense terminal epoch of widespread fluvial activity on early Mars: 1. Valley network incision and associated deposits” . Journal of Geophysical Research 110 (E12): E12S14. doi:10.1029/2005JE002459. Bibcode: 2005JGRE..11012S14H.
  7. ↑ “Morphology of drainage basins as an indicator of climate on early Mars” . Journal of Geophysical Research 110 (E12): E12S12. doi:10.1029/2005JE002448. Bibcode: 2005JGRE..11012S12S.
  8. ↑ 8,0 8,1 Andrews, Robin George. Mysterious magnetic pulses discovered on Mars - The nighttime events llaure among initial results from the InSight lander, which also found hints that the ret planet may host a global reservoir of liquid water deep below the surface., National Geographic Society.
  9. ↑ “Meridiani Planum and the global hydrology of Mars” . Nature 446 (7132): 163–6. doi:10.1038/nature05594. PMID 17344848. Bibcode: 2007Natur.446..163A.
  10. ↑ “Geological Evidence of Planet‐Wide Groundwater System on Mars” . Journal of Geophysical Research: Planets 124 (2): 374–395. doi:10.1029/2018JE005802. PMID 31007995. Bibcode: 2019JGRE..124..374S.
  11. ↑ “Rates and mechanisms of chemical weathering of ferromagnesian silicate minerals on Mars” . Geochimica et Cosmochimica Acta 57 (19): 4555–4574. doi:10.1016/0016-7037(93)90182-V. Bibcode: 1993GeCoA..57.4555B.
  12. ↑ “Rates of Oxidative Weathering on the Surface of Mars” . Journal of Geophysical Research 98 (E2): 3365–3372. doi:10.1029/92JE02055. Bibcode: 1993JGR....98.3365B.
  13. ↑ “Origin of acidic surface waters and the evolution of atmospheric chemistry on early Mars” (2010). Nat. Geosci. 3 (5): 323–326. doi:10.1038/ngeo831. Bibcode: 2010NatGe...3..323H.
  14. ↑ “Early Mars hydrology: 2. Hydrological evolution in the Noachian and Hesperian epochs” (2011). Journal of Geophysical Research 116 (E2): E02007. doi:10.1029/2010JE003709. Bibcode: 2011JGRE..116.2007A.
  15. ↑ Andrews-Hanna, J., K. Lewis. 2011. Early Mars hydrology:2. Hydrological evolution in the Noachian and Hesperian epochs. JOURNAL OF GEOPHYSICAL RESEARCH, VOL. 116, E02007, doi:10.1029/2010JE003709.
  16. ↑ Schwenzer, S. P., et al. 2016. Fluids during diagenesis and sulfate vein formation in sediments at Gale Crater, Mars, Meteorit. Planet. Sci., 51(11), 2175–2202, doi:10.1111/maps.12668.
  17. ↑ L'Haridon, J., N. Mangold, W. Rapin, O. Forni, P.-Y. Meslin, E. Dehouck, M. Nachon, L. Li Deit, O. Gasnault, S. Maurice, R. Wiens. 2017. Identification and implications of iron detection within calcium sulfate mineralized veins by ChemCam at Gale crater, Mars, paper presented at 48th Llunar and Planetary Science Conference, The Woodlands, Tex., Abstract 1328.
  18. ↑ Llança, N. L., et al. 2016. Oxidation of manganese in an ancient aquifer, Kimberley formation, Gale crater, Geophys. Res. Lett., 43, 7398–7407, doi:10.1002/2016GL069109.
  19. ↑ Frydenvang, J., et al. 2017. Diagenetic silica enrichment and clapix-stage groundwater activity in Gale crater, Mars, Gale, Mars, Geophys. Res. Lett., 44, 4716–4724, doi:10.1002/2017GL073323.
  20. ↑ Yen, A. S., et al. 2017. Multiple stages of aqueous alteration along fractures in mudstone and sandstone strata in Gale Crater, Mars, Earth Planet. Sci. Lett., 471, 186–198, doi:10.1016/j.epsl.2017.04.033.
  21. ↑ Nachon, M., et al. 2014. Calcium sulfate veins characterized by ChemCam/Curiosity at Gale crater, Mars, J. Geophys. Res. Planets, 119, 1991–2016, doi:10.1002/2013JE004588
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aigua_subterrànea_en_Mart&oldid=633467»