Anar al contingut

Aigua albuminosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El aigua albuminosa és una preparació obtinguda a partir de l'albúmina de l'ou denominada ovoalbúmina i aigua destilada, la qual s'usa fonamentalment com a antídot en les intoxicacions de tipo agut per via oral.

En l'àmbit clínic, s'utilisa com un antídot que actua sobre diferents xenobióticos disminuint l'absorció d'estos per mig d'un mecanisme neutralisant per formació d'macromolécula (albuminatos) poc o res solubles.

Actualment es troba pràcticament en desús, encara que aparega en diverses guies d'us hospitalari. També és cert que pot usar-se com a remei caser davant intoxicacions agudes causades per cert tipo de tòxics, que puguen trobar-se en l'ambient domèstic.[1]

Ocupació de l'albúmina en l'àmbit clínic

[editar | editar còdic]

Us com a complement alimentici i emoliente. Un dels usos més comuns és l'administració en les diarrees infantils, en la disenteria, el còlera i en totes les afeccions en que l'organisme està molt debilitat i no es troba en disposició de tolerar aliments sòlits. Ací actua com a aliment i com emoliente.[1]

Us com a antídot

[editar | editar còdic]

També pot pautarse en cas d'intoxicació aguda per ingestió oral. En estos casos, i com a regla general, no es provoca la bossada a no ser que es conega en seguritat el tipo de tòxic present i si existix indicació o no per a provocar la bossada. L'aigua albuminosa és molt útil en els casos d'intoxicacions per productes càustics (àcit i álcalis) en els que no es pot provocar la bossada del pacient pel seu caràcter corroent. L'aigua albuminosa actua com neutralizador del tòxic ingerit i es pot aplicar de forma general, estant sempre la víctima conscient; encara que també es pot utilisar una solució de carbó activat.[2]

En el protocol d'intoxicació aguda per productes càustics s'establix que l'aigua albuminosa deu administrar-se si l'estat general està conservat, el malalt pugues deglutir, la deglución no provoca tós i l'ingesta és de fa menys d'una hora. Primer es deuen realisar enjuagues bucals en aigua de l'aixeta i escopinyar, per si hi ha restants del producte i a continuació es realisa la dilució gàstrica del càustic per mig de l'administració d'aigua albuminosa, o en el seu defecte, llet freda o aigua freda. La cantitat a administrar és d'uns 250 ml (dos gots de plàstic o un got d'aigua normal), que es repetix a la veta de 5 minuts, suspenent-se en cas de bossades o de atragantamiento. És cert que depenent del tipo de tòxic ingerit podrà administrar-se una cantitat entre 125 o 250 ml d'aigua albuminosa.[3]

Atres aplicacions

[editar | editar còdic]

També pot aplicar-se en intoxicacions agudes produïdes per alguns metals com el mercuri o el nitrat d'argent.

En el cas del mercuri s'unix a l'albúmina produint un albuminato insoluble completament inocuo. No obstant, si s'administra més albúmina de la necessària es produïx una major dissolució del metal pesat impedint el seu efecte neutralisant. Per açò, cal administrar la cantitat justa d'albúmina, lo que és molt difícil. La emesis pot facilitar l'eficàcia per l'eliminació dels precipitats que es van formant. D'igual sòrt es procedix en l'intoxicació pel nitrat d'argent i les sals de coure.[4][5]

L'organisació no governamental espanyola Facua o FACUA-Consumidors en Acció dedicada des de 1981 a la defensa dels drets dels consumidors, recomana l'administració d'aigua albuminosa de forma reiterada a l'accidentat sempre i quan siga possible davant intoxicacions en productes de neteja com limpiahornos, desatascadores, productes de lavavajillas, salfumán...[6]

Mecanisme d'acció

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que en la sanc, l'albúmina va a eixercir la seua funció de proteïna transportadora. En el tubo digestiu és capaç d'absorbir dins de la seua estructura molècules com a fàrmacs, vitamines, àcit grassos, bilirrubina, hormones i ions com el calcio formant uns complexos denominats albuminatos[7] que són poc o res solubles, de manera que retenen i impedixen l'absorció d'eixos tòxics.

Ademés, juga un paper primordial en el control del pH sanguíneu, podent d'esta forma neutralisar l'acció d'agents càustics en el tubo digestiu. Este efecte s'associa a la capacitat de l'albúmina d'evitar canvis extrems del pH dins d'un ranc, és dir, per la seua capacitat d'actuar com a esmortidor de pH. Esta capacitat residix en l'existència de residus de histidina dins de la proteïna.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 “Usos de l'Albúmina en medicina. Enciclopèdia antiga. Diccionari enciclopèdic Hispà-Americà, 2014. Website: http://enciclopedia.escolar.com/enciclopediaantigua/usos-de-la-albumina-en-medicina/ Accés el: 13/11/2021
  2. “Aigua albuminosa” Wikiteka. Wikiteka.com, Publicat: 19 setembre 2006. Website: https://www.wikiteka.com/apuntes/agua-albuminosa/ Accés el: 12/11/2021.
  3. Nogué, Santiago. “Intoxicacions Agudes” giner 2004. 448 pág. Sitie web: https://www.academia.cat/files/204-8061-FITXER/protocols.pdf Accés el 14/Novembre/2021
  4. Benoist, W. “ART. LXIV.--Antidote to the salts of cooper. - ProQuest.” Disponible en: https://www.proquest.com/openview/e1f2c361b0ad64a5e7193fae683234d4/1?pq-origsite=gscholar&cbl=41445 Accés el 13/11/2021
  5. M. Lassaigne (1837) Compost d'albúmina i bicloruro de mercuri, The London, Edinburgh i Dublin Philosophical Magazine i Journal of Science, 10:62, 420-422, DOI: 10.1080 / 14786443708649187. Disponible en: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/14786443708649187?journalCode=tphm14. Accés el 14/11/2021.
  6. “FACUA-Consumidors en acció.” http://www.facua.org. Website: https://www.facua.org/es/guia.php?Aneu=52&capitule=524&IdAmbito=3 Accés el: 14/Novembre/2021.
  7. Villanueva Cañadas. Gisbert Calabuig, Medicina Llegal i Toxicologia. 6ª ed., Masson, Barcelona, 2004
  8. Pedro. F, “trastorns de l'equilibri àcit base”. Slideshare, 16/7/2012, Disponible en: https://és.slideshare.net/PEDRO_F/trastorns-del-equilibri-cido-base. Accés el: 18/11/2021