Agustí Centelles
| Agustí Centelles i Ossó | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Exposició "Todo Centelles", en l'Institut Cervantes de Madrit en l'any 2014 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Fotógraf | ||
| Naiximent: | 1909 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1 de decembre de 1985 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Agustí Centelles i Ossó (Valéncia, 1909 - † Barcelona, 1 de decembre de 1985) fon un fotógraf valencià. Està considerat un dels iniciadors del fotoperiodisme en Espanya i alguns han arribat a donar-li el nom del Robert Capa valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
La seua família es traslladà a Barcelona quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent en l'any 1924 en el taller fotogràfic de Ramon Baños a on va dependre la tècnica del retrat. Uns anys més tart es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el món del fotoperiodisme. En 1934 es va independisar i va colaborar en diaris com La Publicitat , Diari de Barcelona , Última hora o La Vanguardia.
En començar la Guerra civil va ser destinat al front d'Aragó i es va dedicar a realisar reportages sobre les tropes. Va realisar reportages sobre la conquista de Terol i sobre la batalla de Belchite. Fon també colaborador del Comissariat de propaganda de la Generalitat de Catalunya i va ser l'encarregat de l'archiu de l'eixèrcit de Catalunya instalat en Barcelona.
En l'any 1939 es va exiliar en França i s'emportà una maleta en els negatius d'aquelles imàgens que considerava més rellevants. Les tropes franquistes varen requisar el restant dels negatius que encara es trobaven en el seu domicili i que, posteriorment, es varen traslladar a l'Archiu de Salamanca.
Estigué pres en diversos camps de concentració a on va conseguir salvar els seus negatius aixina com les càmares fotogràfiques que s'havia emportat. Conseguí establir un chicotet laboratori fotogràfic en el camp de Bram, propenc a Carcassona, gràcies a que posseïa un carnet de periodiste expedit per les autoritats franceses.
En el mateix any 1939 va conseguir un permís especial per a abandonar temporalment el camp de concentració i treballar en la verema. Quan va conseguir treball fixa en un estudi fotogràfic, el permís es va convertir en definitiu. En l'any 1942 entrà en contacte en la resistència francesa en la qual va començar a colaborar realisant fotografies per a identificacions falses.
Alguns dels membres del grup de la resistència varen ser detinguts en 1944 i el laboratori fotogràfic va ser desmantellat. Centelles va deixar els seus negatius a càrrec d'un amic i va tornar a Catalunya, entrant per la frontera andorrana. S'instalà en Reus a on residí de forma clandestina durant dos anys.
En l'any 1946 tornà a Barcelona i es va presentar davant de les autoritats. Fon jujat i quedà en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme per lo que es va decantar per la fotografia industrial. El 1955 va traslladar-se a viure a Premià de Mar fins a 1985, any de la seua mort. En 1976 va poder recuperar els negatius que havia deixat en França durant el seu exili. Les imàgens varen tornar a expondre's i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. En l'any 1984, el Ministeri de Cultura li va concedir el Premi Nacional de Fotografia.
Obra[editar | editar còdic]
Centelles va ser el tercer fotógraf espanyol en utilisar una càmara Leica de pas universal que li va permetre realisar un tipo de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realisaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmares de plaques i per la utilisació del magnesi. No buscava la creativitat sino mostrar la realitat tal com era.
En el camp de la fotografia de guerra, va realisar imàgens que, ademés del valor informatiu, prenien un aire propagandístic, lo que va fer que moltes d'elles foren portada dels principals diaris, sobretot de La Vanguardia.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Terré Alonso, Laura Begoña, Introducción a la historia de la fotografía en Cataluña, Lunwerg Editores, Barcelona, 2000 ISBN 84-7782-684-6
- Centelles, Agustí, Agustí Centelles : la lucidez de la mejor fotografía de guerra, T.F. Editores, Alcobendas, 1999 ISBN 84-95183-22-6
- Balsells i Solé, David et alt, La Guerra Civil Espanyola : fotógrafs per a l'història, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001, ISBN 84-8043-083-4