Anar al contingut

Agrostis gigantea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Agrostis gigantea (Agrostis gigantea)


Agrostis gigantea és una espècie de planta herbácea de la família de les poáceas.



Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És nativa d'Europa, pero en les zones més fredes d'Amèrica del Nort es va utilisar àmpliament com un pasturage d'herba fins a la década de 1940. A pesar de que en gran mida ha segut substituïda per la soja i les herbes més saboroses, encara té un cert us en sols pobres. Va ser una de les herbes plantades en àrees pertorbades pel Oleoducte Trans-Alaska. Per lo general, fa bona resposta als incendis, per la supervivència dels rizomes i llavors.[1]

Es pot trobar en boscs oberts, pasturages bruts, bardices, vores de camins i terrenys baldíos, i com mala herba en terres de cultiu.

Esta espècie és similar a Agrostis stolonifera, en la diferència clau de que l'últim té estolones. De fet, els dos són a voltes tractades com una sola espècie, i no sempre està clar exactament lo que significa per a un autor Agrostis alba o Agrostis stolonifera.[1]

Moltes fonts d'Internet descriuen Agrostis capillaris com la més alta de l'espècie. No obstant C.I.Hubbard descriu la seua altura que varia de 10 a 70 cm d'alt, mentres que Agrostis gigantea és 40-120 centímetros . Marjorie Blamey, Richard i Alastair Fitter també la descriuen com la més alt.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els fulls són de color vert pàlit. La lígula és roma, pero dentada i fins a de 6 milímetros de llarc. La panícula és oberta i laxa, de color vert o púrpura. Florix de juny a agost.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Agrostis gigantea va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicat en Tentamen Florae Germanicae 1: 31. 1788.[4]

Etimologia

Vore: Agrostis

gigantea: epítet latino que significa "jagant, molt gran".[5]

Sinonímia
  • Agrostis alba[6]
  • Agrostis altissima Lojac.
  • Agrostis campestris Phil.
  • Agrostis capillaris var. nigra (With.) Druce
  • Agrostis capillaris subsp. repens (Laest.) Soják
  • Agrostis compressa Willd.
  • Agrostis diffusa Host
  • Agrostis dispar Michx.
  • Agrostis dubia Leers
  • Agrostis exarata var. mutica Hicken
  • Agrostis gautieri Sennen
  • Agrostis graniticola Klokov
  • Agrostis limosa Schur
  • Agrostis maeotica Klokov
  • Agrostis nigra With.
  • Agrostis osakae Fonda
  • Agrostis parviflora Chevall.
  • Agrostis praticola Klokov
  • Agrostis repens Sinclair
  • Agrostis rubra var. tenella (Hoffm.) Wimm. & Grab.
  • Agrostis sabulicola Klokov
  • Agrostis seminuda Knapp
  • Agrostis stolonifera Leers
  • Agrostis sylvatica Host
  • Agrostis tenella Hoffm.
  • Agrostis virletii I. Fourn. ex Hemsl.
  • Cinna karataviensis Pavlov
  • Vilfa alba Gray
  • Vilfa alba var. ramosa Gray
  • Vilfa compressa (Willd.) P.Beauv.
  • Vilfa dispar (Michx.) P.Beauv.
  • Vilfa gigantea (Roth) P.Beauv.
  • Vilfa nigra (With.) Gray[7][8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Agrostis gigantea». Fire Effects Information System. United States Forest Service.
  2. C I Hubbard (1978). , Penguin Books.
  3. Marjorie Blamey, Richard and Alistair Fitter (2003). . ISBN 0-7136-5944-0.
  4. «Agrostis gigantea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  5. En Epítets Botànics
  6. John Hilty. «Redtop». Grasses, Sedges, and Senar-Flowering Plants of Illinois. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2007. Consultat el 17 de decembre de 2007.
  7. Agrostis gigantea en PlantList
  8. «Agrostis gigantea». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 7 de juliol de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]