Anar al contingut

Ager Vaticanus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ager Vaticanus a l'oest del Riu Tíber.

En l'Antiga Roma, el Ager Vaticà ([ˈa.ɡɛr waː.t̪iːˈkaː.n̪ʊs], "Camp del Vaticà") era la planura aluvial en la vora dreta (oest) del Tíber. També va ser cridat Ripa Veientana o Ripa Etrusca, indicant el domini etrusc durant el periodo arcaic. Estava ubicat entre el Janículo, el Tossal del Vaticà i Mont Mario, baixant fins al Tossal del Aventino i fins a la confluència de la riera Cremera.

Orige del nom

[editar | editar còdic]

Sobre l'etimologia de Vātī̆cānus hi ha vàries hipòtesis: segons Barthold Georg Niebuhr, el topònim potser es referixca a un assentament etrusc arcaic cridat Vaticum; Varro deriva el nom d'una deidad del part anomenada Vaticanus o Vagitanus, el deu dels vagiti ("planyences"), ya que se suponia que va era la primera sílaba pronunciada per un chiquet; Aulo Gelio per la seua banda deriva el nom de vāticinium, profecia suscitada pel vol dels pardals o per l'estudi del fege de les víctimes dels sacrificis i inspirada en el deu que controlava la zona:  la ciència dels Vaticini, la aruspicina o Etrusca Disciplina, havia segut introduït en Roma pels etruscs. Este terme es va derivar en última instància de vātēs ("endevine, profeta") i caō ("cantar").

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Circ de Nerón en el Ager Vaticanus, d'un mapa de Pirro Ligorio de 1561; s'aprecia el circ, la Meta Romuli i el mausoleu d'Adriano.
Fresc medieval de l'Antiga basílica de Sant Pedro.

Durant els primers sigles de Roma, el Ager Vaticà va ser el llímit entre Roma i la poderosa ciutat etrusca de Veyes. Despuix de la conquista romana de la ciutat rival en 396 a. C. L'Assamblea Centuriada va mantindre la tradició d'issar una insígnia en el cim del tossal del Janículo, per a senyalar una possible incursió etrusca. El tossal era conegut com Antipolis ("anti-ciutat" en grec), en contrast en la tossal Capitolina .

Segons la Llei de les XII Taules, els deutors insolvents podien ser venuts com a esclaus, pero solament en la vora dreta del Tíber. En acabant de que Cincinato pagara una quantiosa multa punitiva pel seu fill, consta que es va retirar "com un exiliat" a la seua propietat en el Ager Vaticanus, encara que la planura ya era territori romà.

El topònim Ager Vaticanus està atestat fins a el I despuix, va aparéixer un atre topònim, Vaticanus, que denota un àrea molt més restringida: el tossal del Vaticà, l'actual Plaça de Sant Pedro i possiblement l'actual Via della Conciliazione.

Vore també

[editar | editar còdic]