Agarre
Un agarre és l'acció de subjectar o mantindre un objecte per mig de la mà, una atra extremitat o un atre orgue en capacitat prensil. Constituïx una funció motora fonamental en numerosos animals i eixercita un paper essencial en activitats quotidianes com la manipulació d'objectes, la locomoció arborícola i diverses interaccions socials, entre elles el premuda de mans. En els sers humans, el desenroll de l'agarre forma part del procés normal de maduració neuromotora durant l'infància.
En zoologia
En zoologia, el agarre és la capacitat d'un animal per a subjectar, manipular o retindre objectes, preses o superfícies per mig d'òrguens especialisats. En moltes espècies esta facultat està associada a la prensilidad, és dir, a l'adaptació evolutiva de determinats apèndixs per a agarrar o manipular.[1]
La capacitat d'agarre s'ha desenrollat de forma independent en numerosos grups animals. Entre els eixemples més coneguts figuren les mans i peus dels primats, les coes prensils d'algunes espècies de marsupials, primats del Nou Món i camalleons, els tentàculs dels cefalòpodes, les pates de diverses aus trepadoras i les extremitats proveïdes de garres o almohadillas adhesives presents en numerosos mamífers, reptils i amfibis.[2]
Estes adaptacions eixerciten funcions essencials per a la locomoció, la captura i manipulació de l'aliment, la construcció de refugis, el transport de materials, el conte de les críes i la defensa front a depredadors.[3]
Desenroll humà
El desenroll de l'agarre constituïx un dels principals indicadors de la maduració neurològica i motora durant el primer any de vida. A mida que el sistema nerviós madura, el lactant adquirix progressivament un major control voluntari de la mà i dels dits, passant de reflexos primitius a moviments de prensió cada volta més precisos.[4][5]
Entre les principals etapes del desenroll de l'agarre es troben:
- Agarre de despalladora: el chiquet arreplega chicotets objectes utilisant principalment els quatre dits, mentres que el polze a penes participa en la prensió.[6]
- Agarre palmar: l'objecte queda subjecte entre els dits i la palma de la mà. Sol aparéixer cap als sis mesos d'edat.[6][5][4]
- Agarre de pinça: el polze i l'índex subjecten conjuntament objectes menuts, permetent una manipulació molt més precisa. Habitualment es desenrolla entre els nou i els dotze mesos i constituïx una fita important en l'adquisició de la motricidad fina.[6][5][4]
Reflex de prensió palmar
El reflex de prensió palmar és un dels reflexos primitius presents des del naiximent. Quan s'estimula la palma de la mà del recent naixcut, els dits es flexionan automàticament al voltant de l'objecte o del dit que entra en contacte en ella.
Este reflex sol desaparéixer entre els quatre i sis mesos d'edat, coincidint en el desenroll progressiu de l'agarre voluntari. La seua persistència més allà d'eixe periodo pot indicar una alteració del desenroll neurològic i requerix valoració clínica.[5][4]
Referències
- ↑ Kardong, Kenneth V. (2022). Vertebrates: Comparative Anatomy, Function, Evolution, 8.ª edició, McGraw-Hill Education. ISBN 9781260571356.
- ↑ Hickman, Cleveland P.; Keen, {{{nom2}}}; Larson, {{{nom3}}} (2020). Integrated Principles of Zoology, 18.ª edició, McGraw-Hill Education. ISBN 9781260254600.
- ↑ Hall, Brian K. (2019). Principles of Comparative Anatomy, Academic Press. ISBN 9780128040423.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Laura E. Berk (2012). Infants and Children: Prenatal Through Middle Childhood, Allyn & Bacon.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 (2005) Simon G. Gowers (ed.). Seminars in Child and Adolescent Psychiatry, 2.ª edició, Royal College of Psychiatrists.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Kay Alicyn Ferrell (2011). Reach Out and Teach: Helping Your Child Who Is Visually Impaired Learn and Grow, American Foundation for the Blind Press. ISBN 9780891284574.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agarre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.