Afrodita púdica
Afrodita púdica és un modo de representar a la deesa, nueta i semidesnuda, mentres en els braços es cobrix el pubis i/o els sens.
La primera figura femenina nueta de l'art grec va ser esculpida per Praxíteles i va ser la célebre Afrodita de Cnido que, abans de sumergir-se en el bany ritual, va agarrar un pany i en l'esquerra va fer un posat per a cobrir-se les parts íntimes, atrapada en un gest natural que humanisava a la deesa fins a llavors representada de manera solemne i sagrada.
El tema de la Venus púdica va tindre particular desenroll en época helenística, en les obres de Doidalsa (Venus acachada) i d'atres escultors anònims, com la Venus Landolina, la Capitolina i la Médici. Molt popular també en época romana, el tema va ser repres/représ pels artistes de la Renaixença en avant: el homenage més antic és el de la Eva de Masaccio en la Capella Brancacci (1424-1425).
Vore també
- Afrodita
- Venus (mitologia)
- Anex:Pintures de Venus nueta
- Història del nuet artístic
- Nuet (gènero artístic)
- Feminitat
Bibliografia
- Gisela Richter (1969). Einaudi (ed.). L'art greca (en italià), Torí.
- Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1986). UTET Libreria (ed.). L'art dell'antichità classica. Grècia, Torí.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Afrodita púdica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.