Anar al contingut

Aeroport Internacional de Santa Elena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aeroport Internacional de Santa Elena
Per a l'aeroport ubicat en l'Estat Bolívar, Veneçuela vore Aeroport de Santa Elena d'Uairén.


El Aeroport de Santa Elena Plantilla:Airport codes (que va escomençar a construir-se des de principis de 2012 i es va terminar en 2016) es troba ubicat en el territori d'ultramar britànic de Santa Elena; illa remota de l'oceà Atlàntic Sur. Situat a més de 2000 quilómetros de terra ferma des de Ciutat del Cap per via marítima. Fins a l'inauguració de l'aeroport, l'únic mig de conexió entre l'illa i el continent era a través del buc 'RMS St Helena' [1] en un servici en barco, que tardava cinc dies en aplegar; una volta cada tres semanes. L'aerollínia South African Airlink és l'única que vola una volta a la semana, els dissabtes, de Johannesburgo a Santa Elena.[2]

Història

Les primeres consideracions per a un aeroport en Santa Elena varen ser fetes en 1943 per la Força Aérea de Suràfrica que va portar a terme un estudi sobre la Planura de la Baïa Pròspera des d'octubre de 1943 fins a giner de 1944, pero va aplegar a la conclusió de que encara que era tècnicament viable, un aeroport no era una proposta pràctica.[3] Des de la década de 1960, hi havia una idea per a construir un aeroport en l'illa. En 1999, açò va ser considerat pel govern de l'illa. Despuix d'un llarc periodo de rumors i una consulta, el govern britànic va anunciar plans per a construir un aeroport en Santa Elena en març de 2005 i l'aeroport s'esperava originalment que estiguera completat en 2010. No obstant els retarts constants per part del govern britànic[3] i local[4] varen dur a que s'elegira a la constructora en 2008, encara que no es varen firmar els contractes. Despuix varen ocórrer atres retarts per la crisis financera.

Per a giner de 2009, la construcció no havia començat i el llavors Governador Andrew Gurr va partir cap a Londres en un intent d'accelerar el procés i resoldre els problemes. El 22 de juliol de 2010, el nou govern britànic va acordar ajudar a pagar la nova pista d'aterrisage usant diners dels contribuents.[5] No va ser fins al 3 de novembre de 2011 quan el nou governador de l'Illa Mark Capes va anunciar la firma dels contractes de construcció en Basil Read.[6] Representants de l'empresa varen visitar l'illa i el lloc de les obres en els dies posteriors.[7] Les obres varen escomençar a principis de l'any següent.

Una cantitat total de £ 201,5 millons han segut finançats per al disseny i la construcció, que es portarà a terme pel grup d'ingenieria surafricana Basil Read Ltd. en fondos adicionals de fins a 10 millons de lliures per a contingències de risc compartit, i 35,1 millons de lliures per cada dèu anys d'operació de l'operador d'aeroports surafricà Lanseria Airport que també han segut concedits pel Govern del Regne Unit. Segons el govern de Santa Helena açò representa un aforro de més del 20% en térmens reals sobre els preus de 2008, tenint en conte l'inflació i el valor de la lliura. L'aeroport serà la major inversió jamai realisada en l'illa.[6]

Per a ajudar en el suministrament de materials a l'obra, es varen deure construir en 2012 noves instalacions portuàries capaces de manejar equips de construcció grans i proporcionar càrrega de combustible en la baïa de Rupert.[8] Ademés, s'espera la construcció d'una canonada per a traslladar combustible al futur aeroport des de Rupert[9] i el desenroll d'una pista d'aterrisage temporal per a permetre l'ús d'un avió de tipo Hércules C-130 per a facilitar un accés més ràpit al lloc durant els 18 mesos de l'inici de la construcció.

L'aeroport va obrir en 2016. Els seus defensors esperen que duga creiximent a l'economia de l'illa -fins al moment aïllada- a través del sector turístic que, a llarc determini, s'espera que conduïxca a la autosuficiencia financera i el fi de l'ajuda presupostària del Regne Unit.

Característiques

L'aeroport està construït sobre la planura de la Baïa Pròspera, en el costat este de Santa Elena i conta en una pista de formigó de 1550 metros,[10] en carrer de rodage i plataforma, l'edifici terminal de l'aeroport de 3500 m², infraestructura per al control i seguritat del tràfic aéreu, l'instalació de combustible a granel de 6 millons de litros de diésel i combustible d'aviació, una carretera de 14 quilómetros d'accés des del Valle de Rupert.[11]

Donades les seues dimensions, l'aeroport és capaç d'acomodar fins a dos[12] avions de passagers bimotor fins al tamany de l'Airbus A319, Boeing 737 i el Boeing 757-200. Una série de modificacions en la pista de l'aeroport permeten rebre avions més grans com el Boeing 737-800, Airbus A320[13][14][15] i Lockheed C-130 Hércules.[16][17] Ademés, en acceptar també el Boeing 757-200, este permetrà vols directes a Europa, que es creu que són crucials per als plans de turisme de l'illa.[18][19]

Es preveu que l'aeroport s'use per a càrrega aérea de productes agrícoles, café, peix, etc.[20] Especialment per a reduir els preus dels billets i en casos de baixa ocupació. Per eixemple, en un factor d'ocupació del 70% en un B737-800 que opera, en un dia promig, en Santa Elena tindria una capacitat de càrrega suplementària d'uns 4000 kg.[21]

Està equipat en Sistema d'aterrisage instrumental i Radiofaro omnidireccional VHF.[22]

Referències

  1. ↑ https://www.swissinfo.ch/spa/afp/el-%C3%BAltimo-gran-viaje-hasta-la-isla-santa-elena/41377394
  2. ↑ https://es.mercopress.com/2018/03/18/santa-elena-se-abre-al-turismo-por-ahora-son-unos-80-por-semana-que-arriban-al-flamante-aeropuerto
  3. ↑ 3,0 3,1 «DFID Consultation Document – Annex A – Summary of cost/benefit analysis and financial costs» pàg. 12. DFID (16 d'abril de 2009). Archivat des de l'original, el 2 de febrer de 2011.
  4. ↑ Kettle, Martin. «Salvaged with a kiss? Maybe, but Brown's woes run deep», The Guardian, 26 de setembre de 2008.
  5. ↑ Saint Helena to get airstrip
  6. ↑ 6,0 6,1 [enllaç trencat] The St Helena Herald, Volume XI Number 28, 4 November 2011, p.4
  7. ↑ "Basil Read Team - Progression with Airport Developments" St Helena Government Public Relations / Information Office, Press Release, 24 November 2011
  8. ↑ "St Helena Access Feasibility Study"
    • Archivat el 26 de abril de 2012 archivat en Wayback Machine. St Helena Government, Department for International Development, January 2005, p. 17
  9. ↑ "St Helena Access Feasibility Study"
    • Archivat el 26 de abril de 2012 archivat en Wayback Machine. St Helena Government, Department for International Development, January 2005, p. 104
  10. ↑ Darrin Henry (23 de juliol de 2012). «First Variation of Runway Works». news article. The St Helena Broadcasting (Guarantee) Corporation Ltd., St Helena Island. Archivat des de l'original, el 16 de giner de 2014. Consultat el 24 de juliol de 2012.
  11. ↑ "Basil Read awarded contract to construct airport on St Helena Island" Basil Read company website, 4 November 2011, retrieved 2011-DEC-24
  12. ↑ "Application Drawings, CI-01-1001 - General Runway Layout"
  13. ↑ St Helena Government (23 de juliol de 2012). «Additional runway works to allow for future expansion». press release. St Helena Government. Archivat des de l'original, el 24 de decembre de 2012. Consultat el 24 de juliol de 2012.
  14. ↑ «FIRST PROJECT VARIATION ORDER SIGNED - Additional Runway Works to Allow for Future Expansion». press release. St Helena Government Access Office (23 de juliol de 2012). Archivat des de l'original, el 18 d'abril de 2013.
  15. ↑ St Helena Government (12 de juliol de 2012). «St Helena Airport Update». press release. St Helena Government. Archivat des de l'original, el 4 de giner de 2014. Consultat el 18 de juny de 2012.
  16. ↑ [enllaç trencat]
  17. ↑ «Design Changes», St Helena Airport Update(Jamestown), 13 de juny de 2013, pp. 2. Consultat el 16 de giner de 2014.
  18. ↑ Pipe, Simon. «Doubt over eco-resort as Shelco seeks direct flights to Europe», St Helena Online(Jamestown), 8 de novembre de 2012.
  19. ↑ Pipe, Simon. «No flights from London? Woah, I'm going to Barbados…», St Helena Online(Jamestown), 14 de juny de 2013.
  20. ↑ WS Atkins plc (octubre de 2004). «St Helena Access Feasibility Study» pàg. 3. WS Atkins plc. Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 14 de giner de 2014.
  21. ↑ WS Atkins plc (octubre de 2004). «St Helena Access Feasibility Study» pàg. 4. WS Atkins plc. Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 14 de giner de 2014.
  22. ↑ «Thals wins navigation contract for St Helena Island's first airport». press release. Thals Group (7 de novembre de 2012). Archivat des de l'original, el 22 de novembre de 2012. Consultat el 9 de novembre de 2012.