Aeroport Internacional Malvines Argentines
El Aeroport Internacional d'Ushuaia "Malvines Argentines" (ANAC: USU IATA: USH; OACI: SAWH) està ubicat en la costa sur de l'illa Gran de Terra del Fòc, en la ribera septentrional del canal Beagle, entre la baïa d'Ushuaia (este) i Oroneta (oest), a 4 km de la ciutat d'Ushuaia.
Gestionat per l'administració de la Província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, és l'aeroport més austral de l'Argentina insular americana (el més austral de l'Argentina es troba en l'Antàrtida Argentina) i el més austral del món. Ha segut usat en algunes ocasions com a portal d'entrada al continent antàrtic.
Mapa Bicontinental d'Argentina [1] i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur [2]
![[1]](https://www.ign.gob.ar/gallery-app/mapas-escolares-202307/small/ARG%20BICO%20INVERTIDO%20COPLA%20A4%202021.jpg){kind=link}
Història
L'aeroport actual va ser inaugurat parcialment el 27 de novembre de 1995, en l'habilitació de la pista, els carrers de rodage, una plataforma per a us de l'Armada Argentina, la plataforma comercial, i la torre de control. Per a eixa data, no s'havia habilitat encara la aerostación, que va ser objecte d'un proyecte posterior. Per això, entre novembre de 1995 i juny de 1997, els passagers eren conduïts en busos a l'antiga aerostación de la Base Aeronaval.
El nou aeroport es va crear en el propòsit d'atendre les operacions aérees civils i comercials que abans es realisaven en l'antic aeroport militar de la Base Aeronaval Ushuaia, contigu al nou, i a l'objecte de dotar-ho de les característiques de disseny exigides per les normes internacionals.[1]
Per la seua banda, la pista, la plataforma, hangars i torre de control de la Base Aeronaval, continuen en les seues funcions militars. En la vella pista, que té una orientació i dimensions no adequades per a l'aviació comercial, opera també el Aero Club Ushuaia.
També es va agregar, posteriorment a la seua habilitació, un hangar per a les aeronaus civils del Govern provincial.
L'etapa de realisació de la nova aeroestación, es va eixecutar pel sistema de concessió d'obre pública. La firma concessionària va encarregar el proyecte a l'arquitecte uruguayà Carlos Ott. A la seua volta, la terminal va ser eixecutada en dos etapes, considerant realisar successives ampliacions concordes en l'evolució del tràfic a través del temps.
La primera etapa de la aeroestación es va inaugurar el 12 de juny de 1997, i va comprendre una superfície coberta de 5.700 metros quadrats.[2][3]
La segona etapa d'ampliació de l'edifici es va inaugurar en abril de 2009, agregant-se 4.000 metros quadrats coberts.[4] Esta ampliació es va realisar incloent una extensió del determini de la concessió.
El seu nom, Malvines Argentines, va ser impost per llei provincial n.º 257/95 [3], fent referència al reclam argentí de la sobirania de les illes Malvines,sent estes partix integrant de la província.
Informe d'impacte socioeconòmic i territorial [4]
L'informe d'impacte socioeconòmic i territorial de l'Aeroport Internacional d'Ushuaia analisa la seua rellevància per a l'economia local i regional. Destaca que la terminal aérea és un nodo clau per al turisme, l'indústria peixquera i el comerç, facilitant la conectivitat en el restant del país i l'exterior. En térmens de tràfic, la major part dels vols són de cabotaje, en Aerollínies Argentines i Jetsmart com a principals operadors. Buenos Aires és el destí més freqüent, seguit pel Calafate i Còrdova. La cantitat de passagers totals durant el 2024 va ser d'1.148.000 [5]
L'activitat econòmica vinculada a l'aeroport es concentra en servicis (40 %), comerç (33 %) i indústria (16 %), en menor participació de sectors com a mineria i construcció. Ademés, la càrrega transportada està dominada per productes com a petròleu cru, gas, peixos i mariscs, reflectint l'importància de la producció local en l'economia de Terra del Fòc. L'infraestructura aeroportuario permet el fluix constant de bens i persones, impulsant el creiximent de diverses activitats.
L'impacte en l'ocupació també és significatiu, ya que el 77 % de l'activitat està relacionada en el transport aerocomercial i l'explotació comercial de l'aeroport, també genera ocupacions indirectes en sectors com a turisme, llogística i manteniment, enfortint l'economia regional.
Segons el Cens Nacional de Població, Llars i Vivendes 2022 (INDEC), la població dels departaments dins de l'àrea d'influència de l'aeroport va alcançar els 82.875 habitants. D'eixe total, el 99 % viu a menys d'una hora de viage per la ret vial des de l'aeroport.
En térmens de moviment, l'informe mostra un creiximent en la cantitat de passagers i vols en 2022 respecte a anys anteriors, especialment despuix de la pandèmia. El tràfic internacional seguix sent minoritari, pero existixen oportunitats per a la seua expansió. Sobre la càrrega aérea, si ben el volum és menor en comparació a atres aeroports del país, complix un rol essencial en l'exportació de productes locals. En conjunt, l'aeroport d'Ushuaia es consolida com un pilar estratègic per al desenroll econòmic i territorial de la regió.
Vore també
Referències
- ↑ "Serà més segur volar a Ushuaia", en diari "La Nació”, 30 de maig de 1997.
- ↑ "Es va inaugurar l'aeroport d'Ushuaia", en Diari "La Nació" del 13 de juny 1997.
- ↑ "El portaavions més austral", en Diari "La Nació" del 19 de juny de 1997.
- ↑ "Va inaugurar el nou Aeroport d'Ushuaia, de l'Arquitecte Carlos Ott", en diari "La Nació" del 27 d'abril de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aeropuerto Internacional Malvinas Argentinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.