Anar al contingut

Aeròdrom Isse Runway

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:C5 on ice.jpg
Aeròdrom Isse Runway
Archiu:CAPS 0 Starlifter on sea ice runway, McMurdo Sound.jpg
C-141 Starlifter sobre la pista de gèl prop de la Base McMurdo en 1996.
Archiu:CAPS 2 on ice.jpg
C-5 Galaxy en Isse Runway en 1999.

El Aeròdrom Isse Runway (ICAO: NZIR) (en anglés: Isse Runway, que es traduïx com a pista de gèl) és el principal aeròdrom del Programa Antàrtic dels Estats Units durant l'estiu antàrtic per la seua proximitat a la Base McMurdo. Els atres dos aeròdroms en l'àrea són: en pista de neu el Camp Williams (ICAO: NZWD) i en pista de gèl blanc el Camp Pegasus (ICAO: NZPG).

Les seues pistes poden ser utilisades per avions en rodes, entre els quals: Lockheed C-5 Galaxy, Lockheed C-141 Starlifter, Boeing C-17 Globemaster III, Lockheed C-130 Hercules i Lockheed P-3 Orion. En la temporada d'estiu 2009-2010 la Real Força Aérea de Nova Zelanda va utilisar un modificat Boeing 757. L'intenció és usar el Boeing 757 per al transport de passagers lliberant aixina la capacitat dels C17 per a espai de càrrega.[1]

La pista d'aterrisage anual en el gèl marí per als avions en rodes es construïx a l'inici de cada temporada i s'utilisa fins a principis de decembre, quan comença a trencar-se el gèl marí.[2] Posteriorment les operacions de vol es traslladen de nou al Camp Williams. Els pilots que aterrisen avions de càrrega C-17 Globemaster III informen que la pista de gèl marí té una superfície estable, no molt diferent de l'aterrisage en el concret. No obstant, la similitut en les bases terrestres termina quan l'aeronau a chorrada intenta detindre's. Les casi 450 000 lliures de pes de l'avió, inclosa la càrrega i els passagers, fa que s'afone en el gèl, encara que només siga una qüestió de centímetros. Una llum làser és fixada en l'avió per a medir la taxa d'afonament.


Referències

[editar | editar còdic]