Aelita (observatori espacial)

Aelita (Аэлита en alfabet cirílico) va ser el nom d'un observatori espacial infrarrojo soviètic que mai va aplegar a volar.

El disseny bàsic va ser concebut en 1965 i derivava del de la càpsula Soyuz tripulada: hauria utilisat el mateix sistema de propulsió, pero els mòduls orbitales i de descens haurien segut substituïts pels instruments científics. Aelita hauria format part d'una estació espacial: hauria segut llançat per a volar en formació, sense acoplar-se, en una estació tripulada. A principis dels anys 1970 es va concebre una estació tripulada llançada per un eixida N-1, rodejada de mòduls en vol independent en diverses funcions, com la de servir de laboratoris o observatoris. Aelita hauria format part d'esta població de mòduls flotants.

L'instrumentació va començar a dissenyar-se en 1972, pero eixe mateix any l'eixida N-1, i l'estació que hauria posat en òrbita, varen ser cancelats.

En febrer de 1976 el programa espacial soviètic va ser totalment replantejat, i es va tornar a l'idea del mòdul en vol lliure junt en una estació que eventualment seria la predecessora de la Mir. En 1978 el disseny de Aelita estava finalisat i la seua construcció va ser autorisada, junt en el de la Mir, el 16 de febrer de 1979. Aelita hauria segut visitat per cosmonautas per a la substitució de les cintes de senyes i per a la substitució d'instruments o la seua reparació. Finalment, despuix de varis retarts, el proyecte va ser cancelat en 1982.