Anar al contingut

Aechmea aquilega

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aechmea aquilegia BotGardBln310505.JPG
Aechmea aquilega (Aechmea aquilega)


Aechmea aquilega és una espècie del gènero Aechmea. Esta espècie és nativa de Brasil.

Archiu:Aechmea aquilega (TS) 1-00731.jpg
Detall de la planta
Archiu:Aechmea aquilega HabitusInflorescence BotGardBln0806.jpg
Vista de la planta

Descripció

[editar | editar còdic]

Són plantes d'hàbits terrestres o epífitas, que alcancen un tamany de fins a més de 100 cm en flor. Fulls 100-150 cm; baïnes densament pardo lepidotas; làmines 5-10 cm d'ample, inconspicuamente lepidotas, serrades. Escape erecto, farinoso; bràcteas més llargues que els entrenudos i envolent a l'escape, mucronatas, sanceres. Inflorescència fins a 40 cm, 2-composta, en les flors en fascículos sésiles agrupades en una cabezuela, esparcidamente pelosa a glabra; bràctees primàries sanceres, les inferiors més llargues que les branques; branques estipitadas. Bràctees florals més llargues que els ovaris, més curtes que els sépals, molt més de 3 voltes el llarc dels entrenudos, punchants, suberectas, (planes?), glabras. Flores sésiles; sépals de 14 mm, asimètrics, mucronatos; pétals grocs.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx a una altitut de 0-700 metros per Costa Rica, Veneçola, Guayanas, Brasil, Jamaica, Trinitat i Tobago.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aechmea aquilega va ser descrita per (Salisb.) Griseb. i publicat en Flora of the British West Indian Islands 592. 1864.[1]

Etimologia

Vore: Aechmea

aquilega: epítet llatí que significa "com a àguila".[2]

Varietats
  • Aechmea aquilega var. aquilega
  • Aechmea aquilega var. chrysocoma (Baker) L.B.Sm.
Cultivares
Sinonímia
  • Bromelia aquilega Salisb.
  • Gravisia aquilega (Salisb.) Mez
var. aquilega
  • Aechmea aquilegioides Kuntze
  • Aechmea exsudans (Lodd.) I.Morren
  • Aechmea meyeri Baker
  • Billbergia capituligera Rchb.
  • Bromelia capituligera I. Morren
  • Bromelia exsudans Lodd.
  • Bromelia paniculigera Rchb.
  • Bromelia surinamensis Miq.
  • Gravisia exsudans (Lodd.) Mez
  • Hohenbergia exsudans (Lodd.) I.Morren
  • Tillandsia exsudans (Lodd.) Desf.
var. chrysocoma (Baker) L.B.Sm.
  • Aechmea chrysocoma Baker
  • Gravisia chrysocoma (Baker) Mez
  • Hohenbergia chrysocoma (Baker) I.Morren ex Baker[3]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  3. Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  6. Holst, B. K. 1994. Checklist of Venezuelan Bromeliaceae with notes on species distribution by state and levels of endemism. Selbyana 15: 132–149.
  7. Luther, H. I. 1995. An annotated checklist of the Bromeliaceae of Costa Rica. Selbyana 16(2): 230–234.
  8. Morales, J. F. 2003. Bromeliaceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica, B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 92: 297–375.
  1. Smith, L. B. 1971. Bromeliaceae. 12(1): 1–361. In T. Lasser (ed.) Fl. Veneçola. Fondo Editorial Acta Científica Veneçolana, Caracas.
  2. Smith, L.B. & R. J. Downs. 1979. Bromelioideae (Bromeliaceae), Part III. Fl. Neotrop. 14(3): 1493–2142.
  3. Steyermark, J.A. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.
  4. Utley, J. F. 1994. 16. Aechmea Ruíz López et Pavón, nom. cons. 6: 150–155. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]