Anar al contingut

Adsorció per oscilació al buit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La adsorció per oscilació al buit (VSA) és una tecnologia de separació de gasos no criogènica.

Utilisant sòlits especials o adsorbents, VSA segrega certs gasos d'una mescla gaseosa a una pressió mínima d'acort en les característiques moleculars de l'espècie i l'afinitat pels adsorbents. Estos adsorbents (per eixemple, zeolita) formen un tamís molecular i adsorben preferentment l'espècie de gas objectiu a una pressió propenca a l'ambiente. El procés després passa a buit per a regenerar el material adsorbent.

El VSA diferix de les tècniques de destilació criogènica de separació de gasos, aixina com de les tècniques d'adsorció per oscilació de pressió (PSA) perque funciona a temperatures i pressions propenques a l'ambient. La VSA pot descriure's millor com un subconjunt de la categoria més àmplia de PSA. Diferix principalment de el PSA que el PSA normalment es ventila a les pressions atmosfèriques i utilisa una alimentació de gas a pressió en el procés de separació. El VSA normalment extrau el gas a través del procés de separació en un buit. Per als sistemes VSA d'oxigen i nitrogen, el buit generalment és generat per un soplador. També existixen sistemes híbrits de VPSA. Els sistemes VPSA apliquen gas presurizado al procés de separació i també apliquen un buit al gas de porga. Els sistemes VPSA, com un dels concentradors d'oxigen portàtils, es troben entre els sistemes més eficients, medits segons els índexs habituals de l'indústria, com la recuperació (eixida de gas del producte/entrada de gas del producte), productivitat (eixida de gas del producte/massa del material del tamís). En general, una major recuperació conduïx a un compressor, soplador o una atra font de buit o gas comprimit més chicotet i a un menor consum d'energia. Una major productivitat conduïx a llits de tamís més menuts. Lo més provable és que el consumidor considere els índexs que tenen una diferència més directament mesurable en el sistema general, com la cantitat de gas del producte dividit pel pes i el tamany del sistema, els costs inicials i de manteniment del sistema, el consum d'energia del sistema o atres costs operatius, i fiabilitat.


Referències

[editar | editar còdic]