Adoratorio de Ehécatl

El Adoratorio de Ehécatl és una estructura circular composta per cinc adoratorios superposts que va ser trobada entre 1967 i 1970 durant els treballs d'excavació per a la construcció de l'estació del Metro Pi Suárez, en Ciutat de Mèxic, a on s'exhibix des de llavors. El adoratorio va formar part d'un centre ceremonial de la ciutat de Tenochtitlan en la zona que actualment correspon als carrers de Pi Suárez i José María Izazaga.[1]
Els treballs d'exploració varen ser dirigits pels arqueòlecs Jordi Gussinyer i Raúl Arana. Per lo general, els edificis circulares es dedicaven a Ehécatl-Quetzalcoatl, esta és una de les raons que relacionen al adoratorio en el deu i es va confirmar en trobar una escultura del mateix en un dels nivells. El adoratorio medix 10.7 m x 7.6 m x 3.7 m i estava ubicat en direcció este-oest del pati que va tindre escalinates en tres dels seus costats en els adoratorios disposts al centre. El pati tenia celes de habitació conectades entre sí a través de passos exteriors, canals i murs que junts formaven un gran corredor d'accés des de la calçada de Iztapalapa a Tenochtitlan.[2]
D'acort a alguns autors, els adoratorios superposts estan dedicats a deus distints i varen ser construïts en tres époques diferents. La part inferior inferior està dedicada a Tláloc, la part central a Ehécatl-Quetzalcóatl i és provable que la superior estiga dedicada a Tezcatlipoca, segons Torquemada.[3]
Encara que el adoratorio no està reconegut per el INAH-Conaculta com a zona arqueològica, és una de les més visitades per la seua ubicació. S'estima que a l'any la visiten uns 54 millons de persones.[4]
Escultura de Ehécatl-Ozomatli
[editar | editar còdic]
Junt a l'estructura es varen trobar ofrenes relacionades al adoratorio, la més important d'elles és l'escultura del deu Ehécatl. La peça està tallada en pedra andesítica i representa al deu en forma d'un ozomatli en la caraça bucal del deu del Vent. Esta representació és poc freqüent i va ser trobada en molt bones condicions en alguns dels seus colors originals, d'ahí la seua importància històrica i estètica.[5]
Esta escultura va estar colocada al peu de l'escalinata del adoratorio. És possible que l'escultura estiga relacionada en el segon Sol, "Quatre vent", esta etapa va acabar en un cataclisme per huracans i els hòmens es varen convertir en mones. El cos estava pintat de color negre, la caraça, part de la cara, les orelles i les mans de roig. La zona de les nines era verda azulado en braçalets de cascabeles de la mateixa manera que la conca dels ulls. Al ser de color negre, el ozomatli pot estar relacionat en Tezcatlipoca La figura també té dos serps de color negre en el cap i crótalos rojos, una que es enrosca en la base de l'escultura i puja per la seua cama mentres que l'atra és la seua pròpia coa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bolletí INAH.(35)
- ↑ «Piràmide de Ehécatl». Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2017. Consultat el 16 de decembre de 2017.
- ↑ Bolletí INAH.(42)
- 21-23.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2017. Consultat el 16 de decembre de 2017.
- ↑ Bolletí INAH.(37)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adoratorio de Ehécatl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.