Adela Cortina

Adela Cortina Orts


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòsofa i escritora.
Naiximent:	13 de juliol de 1947
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Adela Cortina Orts (Valéncia, 13 de juliol de 1947) és una filòsofa i escritora valenciana. És Catedràtica Emèrita d'Ètica i Filosofia Política de l'Universitat de Valéncia i dirigix la Fundació Étnor, Ètica dels Negocis i les Organisacions. Entre atres premis i distincions va obtindre el Premi Internacional d'Ensaig Jovellanos i el Premi Nacional d'Ensaig.

Biografia[editar | editar còdic]

Despuix de cursar Filosofia i Lletres en l'Universitat de Valéncia, va ingressar en el departament de metafísica. En l'any 1979, defén la seua tesis doctoral, sobre Deu en la filosofia transcendental kantiana i ensenya durant un temps en instituts d'ensenyança mija. Una beca d'investigació li permet freqüentar l'Universitat de Munich, a on entra en contacte en la teoria crítica, el pragmatisme i l'ètica marxista i, més en concret en la filosofia de Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel.

En reintegrar-se a l'activitat acadèmica en Espanya, orienta definitivament els seus interessos d'investigació cap a l'ètica. En 1986 obté la càtedra de Filosofia Moral, càrrec que va mantindre fins a l'any 2017.

És membre de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida i Vocal del Comité Assessor d'Ètica de l'Investigació Científica i Tecnològica.

Pensament[editar | editar còdic]

El seu magisteri sempre es va vore lligat a l'economia, l'empresa, la discriminació de la dòna, la guerra, l'ecologia i la genètica. Són àmbits igualment cultivats per l'autora en les seues obres.

El seu adheriment a les ètiques discursivas de Apel i Habermas dona un pas més en establir l'ètica dialògica com una important base per al desenroll d'una moral cívica, una ètica mínima que faça possible la coexistència de diverses concepcions ètiques pròpies de les societats pluralistes dels temps actuals.

En artículs i conferències, ha expressat la seua opinió sobre uns atres tants aspectes de la vida, que somesa a examen "mereix ser vixcuda". En la década de 1990 acunya el concepte d'aporofòbia per a referir-se a l'odi i rebuig cap a la pobrea i les persones pobres.

En l'any 2018 es publica el llibre colectiu Ètica i filosofia política. Homenage a Adela Cortina en el que com a homenage a la seua jubilació com a catedràtica de l'Universitat de Valéncia en firmes de la filosofia que rendixen homenage al seu pensament.

Premis i guardons[editar | editar còdic]

Premi Isabel Ferrer 2005 que otorga la Generalitat Valenciana «per la seua lluenta trayectòria docent i investigadora en l'àmbit universitari i per la promoció de l'ètica econòmica i la responsabilitat social en les empreses».
Premi Internacional d'Ensaig *Jovellanos 2007 per la seua obra Ètica de la raó cordial.
Membre de la Real Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques des del 2 de decembre de 2008, sent la primera dòna que va tindre accés a formar part d'esta institució fins que va entrar Araceli Mànegues Martín en 2014.
Doctora honoris causa per la *Universitat Jaume I de Castelló (15 de giner de 2009) i per l'Universitat Politècnica de Cartagena (27 de giner de 2012).
Premi nacional d'ensaig en la seua obra ¿Per a qué servix realment l'ètica? en 2014.
Doctora honoris causa per l'Universitat de *Deusto (20 d'octubre de 2016)7
Gran creu de l'Orde de Jaime I el Conquistador8 i Alta Distinció de la Generalitat Valenciana en 2017.9
Premi de la Crítica Lliterària Valenciana 2018 en la seua modalitat d'Ensaig i Crítica10
Doctora Honoris causa per l'Universitat de Salamanca, 2018.11
En 2018 els seus companyers de professió li han dedicat un llibre d'homenage, Ètica i Filosofia política: Homenage a Adela Cortina.
Premi Antonio de Sancha 2018 de l'Associació d'Editors de Madrit.
Premi Drets Humans 2018 en la categoria Persones.
Doctora honoris causa per l'Universitat Nacional de Colòmbia (26 de setembre de 2019).

Obra[editar | editar còdic]

Dios en la filosofía trascendental de Kant, Universidad Pontificia de Salamanca , 1981 , (45reknad).
Ética mínima: Introducción a la filosofía práctica. Madrid: Tecnos, 1986. 295 pp. ISBN 84-309-1748-9. (Prólogo de José Luis Aranguren), varias reediciones.
Ética sin moral. Madrid: Tecnos, 1990. 318 pp. ISBN 84-309-2642-9.
La moral del camaleón: ética política para nuestro fin de siglo, Madrid, Espasa-Calpe, 1991.
Ética aplicada y democracia radical, Madrid, Tecnos, 1993, varias reediciones.
Ética de la empresa: claves para una nueva cultura empresarial, Madrid, Tecnos, 1994.
Razón comunicativa y responsabilidad solidaria: ética y política en K. O. Apel, Salamanca, Sígueme, 1995.
con Juan Escámez Sánchez y Estebán Pérez-Delgado, Un mundo de valores, Generalitat Valenciana, 1996.
con Emilio Martínez Navarro, Ética, Madrid, Akal, 1996.
con María del Pilar Arroyo Gordo, Ética y legislación en enfermería. Análisis sobre la responsabilidad profesional, Madrid, McGraw-Hill, 1996.
con Juan Escámez Sánchez, Educar para la justicia, Generalitat Valenciana, 1998.
10 palabras clave en filosofía política [colaboradores, Ángel Castiñeira et al.]. Estella, Navarra: Editorial Verbo Divino, 1998. 440 p.; 22 cm. ISBN 84-8169-161-5.
Los ciudadanos como protagonistas, Barcelona, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, 1998.
Con Jesús Conill Sancho (coords.) Educar en la ciudadanía, Institución Alfonso el Magnánimo, 2001.
Alianza y Contrato: Política, Ética y Religión Madrid: Editorial Trotta, 2001. 182 pp. ISBN 978-84-8164-485-2.
Ética civil y religión, Madrid, Promoción Popular Cristiana, 2002.
con Domingo García Marzá (ed. lit.) Razón pública y éticas aplicadas: los caminos de la razón práctica en una sociedad pluralista, Madrid, Tecnos, 2003.
Ética para la sociedad civil edición coordinada por Francisco Javier Peña Echevarría. Valladolid: Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2003, 200 p.; 21 cm. ISBN 84-8448-231-6.
Por una ética del consumo. Taurus. 2002 ISBN 84-306-0485-5.
Construir confianza: Ética de la empresa en la sociedad de la información y las comunicaciones, Madrid, Trotta, 2003.
con Ignasi Carreras Fisa, Consumo... luego existo, Barcelona, Cristianisme i Justícia, 2004 ISBN 84-9730-066-1.
Ciudadanos del mundo. Hacia una teoría de la ciudadanía", Madrid, Alianza, 2005.
Ética de la razón cordial. Educar en la ciudadanía del siglo XXI. Ediciones Nobel. 2007. 274 p ISBN 978-84-8459-179-5.
(coord.) La educación y los valores, Madrid, Biblioteca Nueva, 2009.
Pobreza y libertad. Erradicar la pobreza desde el enfoque de Amartya Sen. Tecnos, 2009.
Las fronteras de la persona. El valor de los animales, la dignidad de los humanos.
Las raíces éticas de la democracia, Universidad de Valencia, 2010.
Justicia cordial, Madrid, Trotta, 2010.
Neuroética y neuropolítica: sugerencias para la educación moral. Madrid, Tecnos, 2011.
¿Para qué sirve realmente...? la ética. Barcelona, Paidós, 2013 ISBN 978-84-493-2877-0.
Aporofobia: el rechazo al pobre. Barcelona, Paidós, 2017 ISBN 9788449333385

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Ética y filosofía política. Homenaje a Adela Cortina. Varis autors (Colección Ventana Abierta. Tecnos 2018) ISBN: 978-84-309-7404-7
Cortina, Adela (Madrid, 2000). Ética mínima. Tecnos. 6ª edición

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Adela Cortina.

Adela Cortina en Wikipedia