Anar al contingut

Acort de Peshawar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acort de Peshawar

El 24 d'abril de 1992 es va anunciar el Acort de Peshawar[1] per varis, pero no tots, els partits muyahidines afgans. Gulbuddin Hekmatyar, líder d'Hezb Islami, s'havia opost des de març de 1992 a estos intents de formar un govern de coalició [2]. L'acort va proclamar un govern interí afgà cridat Estat Islàmic d'Afganistan.[3] per a escomençar a prestar servici el 28 d'abril de 1992[4] Per forces rivals que competien pel poder total, eixe govern interí va quedar paralisat des del principi.[4]

Els partits muyahidines afgans que discutien en Peshawar, Pakistan, havien acordat el 26 d'abril de 1992[4] proclamar un consell de liderage que assegurara poders residuals als líders dels partits baix un govern provisional. El president Sibghatullah Mojaddedi o Mujaddidi (un líder religiós) en funcions del 28 d'abril al 28 de juny de 1992.[4] el líder de Jamiat-i Islami, Burhanuddin Rabbani despuix ho va succeir com a president interí fins al 28 d'octubre, i també en 1992 una shura nacional devia ratificar una constitució provisional[4] i elegir un president interí govern durant díhuit mesos, seguit d'eleccions.[1] En l'Acort de Peshawar, Ahmad Shah Masud va ser nomenat ministre de Defensa interí per al govern de Mujaddidi.[1]

Antecedents històrics

Artícul principal → Guerra civil afgana (1989-1992).
La bandera d'Afganistan en els mesos posteriors a la firma dels acorts.

En abril de 1992, el govern comuniste afgà de Mohammad Najibullah, respalat pels soviètics, ya no va poder sostindre's contra els muyahidines afgans. Els muyahidines d'Ahmad Shah Masud, aliats en els ismailíes de Sayyid Mansor i les forces de l'ex general comuniste Abdul Rashid Dostum, varen capturar la principal base de la força aérea d'Afganistan Bagram, a setanta quilómetros al nort de Kabul.[5] Alts generals comunistes i funcionaris de l'administració de Najibullah varen actuar com a autoritat de transició per a transferir el poder a l'aliança d'Ahmad Shah Masud.[6] L'autoritat interina de Kabul va invitar a Massoud a entrar en Kabul com a nou cap d'Estat, pero ell es va contindre.[7] Massoud va ordenar a les seues forces, posicionades al nort de Kabul, que no entraren en la capital fins que s'alcançara una solució política.[7] Va demanar als alts dirigents del partit exiliats en Peshawar que elaboren un acort polític acceptable per a totes les parts i partits.[8]

Mentrestant, atres faccions muyahidines començaven a alvançar cap a la capital, Kabul, des de diferents costats, l'Hezbi Islami de Gulbuddin Hekmatyar des del sur, Ittehad-i Islami (Organisació Dawah Islàmica d'Afganistan) d'Abdul Rasul Sayyaf des de l'oest, l'Hezb-i Wahdat d'Abdul Ali Mazari també des de l'oest i l'Hezb-i Islami Khalis des de l'est.

La comunitat internacional, en la forma de les Nacions Unides i la majoria dels partits polítics afgans, varen decidir nomenar un govern nacional llegítim, per a succeir al govern comuniste, a través d'un acort d'èlit entre els diferents partits de la resistència.[8]

Mentres els líders externs dels partits afgans es reunien en Peshawar, la situació militar entorn a Kabul que involucrava als comandants interns era tensa. Mentres Massoud va recolzar el procés de Peshawar per a establir un govern de coalició ampli que incloguera a totes les parts, Hekmatyar va buscar convertir-se en l'únic governant d'Afganistan afirmant: En el nostre país, un govern de coalició és impossible perque, d'una forma o una atra, serà dèbil i incapaç d'estabilisar la situació en Afganistan[9] Massoud va afirmar: "Tots els partits havien participat en la guerra, en la yihad en Afganistan, per lo que tenien que tindre la seua part en el govern i en la formació del govern. Afganistan es compon de diferents nacionalitats. Estàvem preocupats sobre un conflicte nacional entre diferents tribus i diferents nacionalitats. Per a donar a cada u els seus propis drets i també per a evitar el derramamiento de sanc en Kabul, deixem la paraula a les parts per a que decidiren sobre el país en el seu conjunt. Parlem d'això durant "Una etapa temporal i despuix es deu preparar el terreny per a una elecció general".[10]

Una comunicació de radi gravada entre els dos líders va mostrar la divisió quan Massoud li va preguntar a Hekmatyar: "El règim de Kabul està llest per a rendir-se, aixina que en lloc de lluitar devem reunir-nos... Els líders s'estan reunint en Peshawar... Les tropes no deurien entrar en Kabul, deurien entrar més tarde com a part del govern". La resposta d'Hekmatyar va ser: "Marcharem cap a Kabul en la nostra espasa nueta. Ningú pot detindre-nos. ... ¿Per qué deuríem reunir-nos en els líders?" Massoud va respondre: "Em sembla que vosté no vol unir-se als líders en Peshawar ni detindre la seua amenaça, i està planejant entrar en Kabul... en eixe cas dec defendre al poble".[11] En eixe moment, inclús Osama bin Laden, que havia treballat extensament en Hekmatyar en Peshawar, va instar a Hekmatyar a "tornar en els seus germans" i acceptar un compromís en els atres partits de la resistència.[12] Pero Hekmatyar es va negar, confiat que podria fer-se en el poder exclusiu en Afganistan.[12]

Text de l'Acort de Peshawar

El text de l'Acort de Peshawar proporcionat per les Nacions Unides[13] i de l'Universitat d'Ulster:[14]

Acort de Peshawar
En el nom d'Allah, el més compassiu, el més misericordioso

salutacions i pau siguen en el gran mensager d'Allah i el seu progenie i companyers.

L'estructura i el procés per al periodo provisional de l'Estat Islàmic d'Afganistan, es va formar de la següent forma:

  1. . Es va decidir que una delegació de 51 persones, encapçalat per Hazrat Sahib Sibghatullah Mojaddedi, entraria en Afganistan per a poder prendre el poder dels actuals governants de Kabul, completament i sense térmens ni condicions durant el periodo de dos mesos. El titular d'este organisme també representarà a la Presidència de l'Estat durant estos dos mesos. Despuix d'este periodo, este organisme seguirà sent un Consell Islàmic provisional, junt en l'Estat de Transició i la seua presidència recaurà en Hazrat Sahib. El periodo d'este Consell, serà també de quatre mesos.
  2. . Es va decidir que el professor Rabbani permaneixerà com a President de l'Estat Islàmic de Transició d'Afganistan i cap del Consell de Liderage durant quatre mesos. Començarà oficialment el seu treball quan transcórreguen els dos mesos del traspàs del poder.
  3. . El determini abans mencionat no s'ampliarà ni tan sols en un dia.
  4. . El primer ministre i els demés membres del Gabinet seran nomenats entre els membres de segon grau del Tanzeemat[nota 1], a discreció dels caps del Tanzeemat.
  5. . El càrrec de primer ministre va ser assignat al Hizb-i-Islami, Afganistan.
  6. . El vice primer ministre i el Ministeri de l'Interior, a Ittehad-i-Islami, Afganistan.
  7. . El vice primer ministre i el Ministeri d'Educació, al Hizb-i-Islamic de Maulvi Khalis.
  8. . El vice primer ministre i el Ministeri d'Assunts Exteriors del Front Nacional Islàmic.
  9. . El Ministeri de Defensa a Jamaat-i-Islami, Afganistan.
  10. . La Cort Suprema a l'Organisació Harkat-i-Inqilab-i-Islami.
  11. . També es va decidir que el Consell de Liderage, ademés de fer la divisió de nomenaments en els Ministeris, també determinarà els Ministeris per a Hizb-i-Wahdat, Shura-i-Etelaf (Consell de Coalició), Maulvi Mansoor i atres germans.
  12. . El determini total d'este procés serà de sis mesos. Sobre el Govern de Transició, el Consell Islàmic prendrà una decisió unànim. El periodo d'este Govern de Transició serà de dos anys.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  2. ↑ (), p. .
  3. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas». Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 'The Peshawar Accord, April 25, 1992'. Portal web phothius. com. Text de 1997, supostament obtingut de The Library of Congress Country Studies (EE. UU.) i CIA World Factbook. Consultat el 22 de decembre de 2017.
  5. ↑ «The Fall of Kabul, April 1992». Library of Congress.
  6. ↑ «The United Nations Pla for Political Accommodation». Library of Congress.
  7. ↑ 7,0 7,1 Roy Gutman (2008). How We Missed the Story: Osama Bin Laden, the Taliban and the Hijacking of Afghanistan, 1st ed., 2008 edició, Endowment of the United States Institute of Peace, Washington DC.. ISBN 9781601270245.
  8. ↑ 8,0 8,1 Amin Saikal (2004-08-27). Modern Afghanistan: A History of Struggle and Survival, 2006 1st edició, I. B. Tauris & Co Ltd., London New York, p. 214. ISBN 1-85043-437-9.
  9. ↑ Amin Saikal (2004-08-27). Modern Afghanistan: A History of Struggle and Survival, 2006 1st edició, I. B. Tauris & Co Ltd., London New York, p. 215. ISBN 1-85043-437-9.
  10. ↑ Neamatollah Nojumi (2002). The Rise of the Taliban in Afghanistan: Mass Mobilization, Civil War, and the Future of the Region, 2002 1st edició, Palgrave, New York, p. 112.
  11. ↑ Marcela Grad (2009). Massoud: An Intimate Portrait of the Legendary Afghan Leader, March 1, 2009 edició, Webster University Press.
  12. ↑ 12,0 12,1 Roy Gutman (2008). How We Missed the Story: Osama Bin Laden, the Taliban and the Hijacking of Afghanistan, 1st ed., 2008 edició, Endowment of the United States Institute of Peace, Washington DC., p. 37. ISBN 9781601270245.
  13. ↑ Document en PDF
  14. ↑ «Peshawar Accord». Universitat d'Ulster. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2009. Consultat el 1 de febrer de 2024.

Notes

  1. ↑ Tanzeemat" (també escrit Tanzimat o Tanzimât) es referix a una série de reformes implementades en l'Imperi Otomà durant el sigle XIX. El terme "Tanzeemat" prové de la paraula àrap "tanzim", que significa organisació o disposició. Les reformes Tanzimat tenien com a objectiu modernisar varis aspectes de l'estat otomà, incloent els seus sistemes llegals, administratius i educatius. Estes reformes varen ser iniciades en resposta als desafius que enfrontava l'Imperi Otomà, com a derrotes militars, dificultats econòmiques i conflictes interns. L'era Tanzimat va escomençar en la década de 1830 i va continuar fins a finals del sigle XIX. Algunes característiques clau de les reformes Tanzimat inclouen l'establiment d'un còdic llegal més modern, la creació d'un sistema administratiu més centralisat i eficient, i esforços per a promoure l'igualtat i la justícia entre diferents grups religiosos i ètnics dins de l'imperi. Si be les reformes Tanzimat tenien com a objectiu la modernisació, la seua implementació va enfrontar varis desafius, i l'era va estar marcada per alvanços i reculada. Les reformes varen assentar les bases per a canvis adicionals en l'Imperi Otomà i varen jugar un paper en la transformació més àmplia de la regió durant el sigle XIX.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acort_de_Peshawar&oldid=1577731»