Acort de Divendres Sant

El Acort de Divendres Sant (en anglés: «Good Friday Agreement»), també cridat Acort de Belfast, va ser firmat en Belfast, Irlanda del Nort, el Divendres Sant de 1998 (10 d'abril) pels governs britànic i irlandés i acceptat per la majoria dels partits polítics norirlandeses, per a posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nort. També va ser aprovat pel poble d'Irlanda del Nort i la República d'Irlanda per mig d'un referèndum en cada lloc.

Principals protagonistes

John Hume, fotografiat en 2008.

David Trimble, en 2007. Junt en John Hume, va rebre el Premi Nobel de la Pau de 1998, «pels seus esforços per a trobar una solució pacífica al conflicte en Irlanda del Nort».

En el procés de negociació previ a l'acort, i en la firma del mateix, varen ser protagonistes els polítics i mediadors:

• Tony Blair, primer ministre britànic de l'época, va acceptar l'interlocució en el Sinn Féin (partit polític pròxim al IRA) sense trencar en els unionistes del Úlster.
• John Bruton i Bertie Ahern, primers ministres de la República d'Irlanda.
• David Trimble, líder del Partit Unioniste del Úlster (UUP), força política principal d'Irlanda del Nort, va enfrontar una dura oposició en les seues files a les concessions que supondria la firma de l'Acort.
• Gerry Adams, líder del Sinn Féin, primer interlocutor acceptat pels unionistes del braç polític del republicanisme irlandés, va tindre el principal protagonisme en atraure i mantindre en els acorts de pau als sectors més radicals del nacionalisme.
• John Hume, líder del catòlic Partit Socialdemócrata i Laborista, segon partit en importància del Úlster, va eixercir de mediador durant anys i va impulsar la participació dels Estats Units d'Amèrica en la busca de la pau.
• George Mitchell, exsenador nortamericà i exasesor del president nortamericà Bill Clinton, va mediar entre les parts, allumenant posteriorment el cridat «Pla Mitchell», documente base de les últimes negociacions per a aplegar a l'Acort.

Disposicions de l'Acort

• Principi de que l'estatus constitucional d'Irlanda del Nort vindrà determinat pel desig democràtic de les poblacions d'Irlanda del Nort i de la República d'Irlanda.
• Compromís de pau entre els partits polítics de la regió (us de «mijos exclusivament pacífics i democràtics»).
• Creació d'una Assamblea Llegislativa d'Irlanda del Nort.
• Establiment de la regla de la «doble majoria» (cross-community principle) per a les decisions principals de l'Assamblea: açò és, que han de ser aprovades tant per la majoria dels representants de la comunitat republicana-catòlica com de l'unionista-protestant.
• Formació d'un Eixecutiu d'Irlanda del Nort per un sistema de «poder compartit», usant el método de Hondt per a repartir Ministeris proporcionalment a la força electoral dels diferents partits.
• Establiment d'un Consell Britànic-Irlandés en representants de tots els llocs de les illes britàniques.
• Desaparició d'una frontera física entre les dos Irlandas i lliure circulació a abdós costats d'elles.
• Desarmament dels grups paramilitars.
• Transformació de la militarisada Policia Real del Úlster en un servici de policia civil.

• Retirada de les tropes britàniques.
• Lliberació condicional dels presos paramilitars pertanyents a les organisacions que respectaren l'alto el fuego.
• Modificació de la reclamació constitucional irlandesa de sobirania sobre Irlanda del Nort.
• Eliminació de la Llei de Govern d'Irlanda de 1920 per part del Parlament Britànic, en la que es proclamava la partició d'Irlanda.
• Reconeiximent oficial del idioma irlandés en Irlanda del Nort.
• Creació de la Comissió de Drets Humans d'Irlanda del Nort.
• Fixació d'un determini de dos anys per a l'entrega de les armes de tots els grups paramilitars.
• Introducció de les mides necessàries per a favorir l'igualtat d'oportunitats en l'accés a les autoritats públiques de la regió.
• Reconeiximent del dret de naiximent dels habitants d'Irlanda del Nort d'identificar-se i ser acceptats com a britànics o irlandesos, o abdós coses a la seua elecció; aixina mateix, confirmació del dret de mantindre abdós nacionalitats, acceptat per abdós governs, siga com siga l'estatus futur de la regió.
• Acort entre abdós països per a referir-se a sí mateixos en el títul de «Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort» i «Irlanda», substituint els prèviament usats «Regne Unit» i «República d'Irlanda».

Vore també

• Alçament de Pasqua
• Conflicte d'Irlanda del Nort
• Història d'Irlanda