Anar al contingut

Acort de Divendres Sant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Acort de Divendres Sant (en anglés: «Good Friday Agreement»), també cridat Acort de Belfast, va ser firmat en Belfast, Irlanda del Nort, el Divendres Sant de 1998 (10 d'abril) pels governs britànic i irlandés i acceptat per la majoria dels partits polítics norirlandeses, per a posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nort. També va ser aprovat pel poble d'Irlanda del Nort i la República d'Irlanda per mig d'un referèndum en cada lloc.

Principals protagonistes

John Hume, fotografiat en 2008.
David Trimble, en 2007. Junt en John Hume, va rebre el Premi Nobel de la Pau de 1998, «pels seus esforços per a trobar una solució pacífica al conflicte en Irlanda del Nort».

En el procés de negociació previ a l'acort, i en la firma del mateix, varen ser protagonistes els polítics i mediadors:[1]

Disposicions de l'Acort

  • Principi de que l'estatus constitucional d'Irlanda del Nort vindrà determinat pel desig democràtic de les poblacions d'Irlanda del Nort i de la República d'Irlanda.
  • Compromís de pau entre els partits polítics de la regió (us de «mijos exclusivament pacífics i democràtics»).
  • Creació d'una Assamblea Llegislativa d'Irlanda del Nort.
  • Establiment de la regla de la «doble majoria» (cross-community principle) per a les decisions principals de l'Assamblea: açò és, que han de ser aprovades tant per la majoria dels representants de la comunitat republicana-catòlica com de l'unionista-protestant.
  • Formació d'un Eixecutiu d'Irlanda del Nort per un sistema de «poder compartit», usant el método de Hondt per a repartir Ministeris proporcionalment a la força electoral dels diferents partits.
  • Establiment d'un Consell Britànic-Irlandés en representants de tots els llocs de les illes britàniques.
  • Desaparició d'una frontera física entre les dos Irlandas i lliure circulació a abdós costats d'elles.
  • Desarmament dels grups paramilitars.
  • Transformació de la militarisada Policia Real del Úlster en un servici de policia civil.
  • Retirada de les tropes britàniques.
  • Lliberació condicional dels presos paramilitars pertanyents a les organisacions que respectaren l'alto el fuego.
  • Modificació de la reclamació constitucional irlandesa de sobirania sobre Irlanda del Nort.
  • Eliminació de la Llei de Govern d'Irlanda de 1920 per part del Parlament Britànic, en la que es proclamava la partició d'Irlanda.
  • Reconeiximent oficial de l'idioma irlandés en Irlanda del Nort.
  • Creació de la Comissió de Drets Humans d'Irlanda del Nort.
  • Fixació d'un determini de dos anys per a l'entrega de les armes de tots els grups paramilitars.
  • Introducció de les mides necessàries per a favorir l'igualtat d'oportunitats en l'accés a les autoritats públiques de la regió.
  • Reconeiximent del dret de naiximent dels habitants d'Irlanda del Nort d'identificar-se i ser acceptats com a britànics o irlandesos, o abdós coses a la seua elecció; aixina mateix, confirmació del dret de mantindre abdós nacionalitats, acceptat per abdós governs, siga com siga l'estatus futur de la regió.
  • Acort entre abdós països per a referir-se a sí mateixos en el títul de «Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort» i «Irlanda», substituint els prèviament usats «Regne Unit» i «República d'Irlanda».

Vore també

Referències

  1. ↑ Una fita històrica en el llarc conflicte d'Irlanda del Nort: els sis protagonistes de l'Acort La Vanguardia, 12/4/98. Accedit el 25/1010.
  2. ↑ Associated Press (2024-02-06). «Mor l'ex primer ministre John Bruton, clau per a conseguir la pau en Irlanda del Nort» (en espanyol). Independent en Espanyol. Consultat el 2024-02-07.