Aconitum burnatii
Aconitum burnatii és una espècie de planta herbàcea de la família Ranunculaceae.
Característiques
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea glabra o débilmente pubescente, en pèls simples no glandulares, llevat en la inflorescència. Els fulls caulinares palmatisectas, en el lòbul central del segment mig de llongitut 2/3-3/4(5/7) de la làmina; lòbuls de 3-4 mm d'esgambi. Inflorescència ramificada, més rarament simple, recoberta exclusiva i uniformemente de pèls glandulares erecto-palesos, ± densos. Bractéolas 2-3 mm, lineares, que no sobrepassen el tàlem. Flors blaves. Caixco 15-25 × 10-15 mm, hemisfèric, apiculado o falciforme, semblat al de 4a. Espolón nectarífero ganchudo o molt poc curvat. Carpelos (2)3(5), glabros. Llavors de 4 mm, negres i lluents, aladas en els ànguls i en cares planes o rugosas transversalmente.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en chapulls, herbars i comunitats megafórbicas; a una altitut de 1400-2500 m s. n. m., en les montanyes del sur d'Europa. Mont Oroel i Serra Nevada.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Totes les parts de les plantes del gènero Aconitum contenienen alcaloides, principalment aconitina, l'elevada toxicitat de la qual supon un risc inclús en cantitats mínimes pels seus potents efectes cardiotóxicos i neurotóxicos.[2] Basten 2 mg de substància per a provocar la mort a un ser humà adult. Les raïls són l'orgue més ric en aconitina, pero tota la planta és perillosa, incloent les seues llavors.
L'acònit supon una font amagada d'enverinament en infusions d'herbes no tòxiques, contaminades en les seues raïls.
En Àsia, a on es considera que l'acònit posseïx efectes beneficiosos per a la salut, es produïxen #enverinament greus i inclús mortals, com a conseqüència de l'utilisació de les raïls en la preparació de sopes i menjars.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Aconitum burnatii, va ser descrita per Gyula Julius Gáyer i publicat en Magyar Botanikai Lapok 8: 141, en l'any 1909.[3]
- Etimologia
Aconitum: nom genèric que deriva del grec antic akòniton (= "planta venenosa"). De fet, la planta és coneguda per la seua alta toxicitat des de l'antiguetat homérica. Este nom provablement indicava una planta venenosa endèmica l'hàbitat de la qual era comuna entre les roques escarpadas en algunes zones de Grècia. Hi ha dos raïls que s'atribuïxen al seu nom: akone (= "pedra"), en referència al seu hàbitat; i koné (= "matar"), òbviament fent referència a la seua toxicitat. També va ser utilisat com un símbol negatiu (maldicció o venjança) en la mitologia dels pobles mediterràneus. Segons atres fonts ( Plinio el Vell[4]) el nom Aconitum es deriva d'un antic port en el Mar Negra, cridat "Aconis". El nom científic actualment acceptat ( Aconitum ) va ser propost per Carl von Linne (1707-1778), biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació de Species Plantarum de 1753.
burnatii: epítet otorgat en honor del botànic suís Émile Burnat.
- Sinonímia
- Aconitum delphinense Gáyer
- Aconitum nevadense Uechtr. ex Gáyer [5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: acònit, acònit blau, acònit de Serra Nevada, vedegambre blava, verdigambre.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aconitum burnatii en Flora Vascular
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ Aconitum burnatii en Tròpics
- ↑ «eFloras - Flora of North America». Consultat el 29 settembre 2010.
- ↑ Aconitum burnatii en PlantList
- ↑ «Aconitum burnatii». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 19 de març de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aconitum burnatii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.