Acetat de uranilo
El acetat de uranilo (UO2(CH3COO)2·2H2O) és un sòlit groguenc format per cristals tetraèdrics en una olor lleument acètic.
S'ampra per a efectuar tinción negatives en microscopía electrònica; de fet, la major part de les tècniques d'esta microscopía requerixen d'este compost, especialment per al contrast de mostres.[1] Atres usos inclouen la titulació de composts en química analítica, en solucions a l'1 o 2 %; en clínica, s'ampra per a quantificar sodi en sèrum.[2]
El reactiu comercialment disponible es prepara amprant urani empobrit que posseïx una radiactivitat típica de 0,51 µCi/g. Per això, el seu efecte no és perillós per a la salut humana mentres es trobe fora del cos; per ingestió, inhalació i contacte en pell ferida de la seua pols sí ho és, aixina com per exposició prolongada.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Paniagua, R.; Nistal, M.; Sesma, P.; Álvarez-Uría, M.; Flare, B.; Anadón, R. i José Sáez, F. (2002). Citologia i histologia vegetal i animal, McGraw-Hill Interamericana d'Espanya, S.A.U.. ISBN 84-486-0436-9.
- ↑ Métodos quelométricos i atres métodos volumètrics d'anàlisis clínics: Métodos ràpits d'anàlisis clínic-químics. A. Holasek, H. A. Flaschka, Francisco Bermejo Martínez, Antonio Prieto Bouza. Plantilla:ISBNT, 9788429118308
- ↑ Ficha de seguritat (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acetato de uranilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.