Accident Radiològic de Lia

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

El Accident Radiològic de Lia va començar el 2 de decembre de 2001, en el descobriment de 2 fonts òrfenes de radiació, prop de l'Assut de Inguri, en el districte de Tsalenjikha, en el país de Geòrgia. Tres parracs de Lia varen ser exposts sense el seu coneiximent. Els tres hòmens varen resultar ferits, un dels quals finalment va morir. L'accident va ocórrer a causa de núcleus de generadors termoelèctrics de radioisòtops sense etiquetar, que varen anar incorrectament desmantellats i abandonats en l'época soviètica. L'Agència Internacional d'Energia Atòmica va portar a terme operacions de recuperació i atenció mèdica organisada.

L'accident

Tres ciutadans de Lia (designats després com a pacients 1-DN, 2MG i 3-MB per l'OIEA) varen conduir 45 a 50 quilómetros (28 a 31 milles) cap a un bosc que costejava la reserva de la presa Inguri per a abastir-se de llenya. Varen conduir costera dalt sobre un camí casi intransitable durant un clima de neu hivernal, i varen descobrir 2 objectes semblats a flascos grans, prop de les 6 p. m. Al voltant d'estos flascos no hi havia neu, i el pis emetia vapor. El pacient 3-MB va arreplegar un dels flascos i immediatament ho va deixar caure, ya que estava molt calent. En decidir que era molt vesprada per a conduir de tornada, i veent l'aparent utilitat dels objectes com a fonts de calor, els hòmens varen resoldre moure les fonts a una curta distància entre sí i montar tendes al voltant d'elles. El pacient 3-MB va usar un aram per a arreplegar una de les fonts i la va carregar fins a un aflorament rocós que serviria com a refugi. Els atres pacients varen encendre una fogata, i després els pacients 3-MB i 2-MG varen treballar junts per a moure l'atra font cap al mateix lloc. Varen sopar i varen prendre una chicoteta cantitat de vodca, mentres es mantenien prop de les fonts. A pesar de la chicoteta cantitat de vodca ingerit, els tres hòmens varen vomitar al poc temps d'haver-ho consumit, lo que era el primer signe de síndrome de radiació aguda, unes tres hores despuix de la primera exposició. La bossada es va tornar sever i va durar tota la nit, lo que va dur a un curt temps de descans. Els hòmens varen usar les fonts per a mantindre's calentes durant la nit, posicionant-les prop de les seues esquenes i a una distància tan curta com de fins a 10 centímetros (3.9 polzades). Al sendemà, els pacients 1-DN i 2-MG varen carregar les fonts sobre les seues esquenes mentres colocaven llenya en el vehícul. Es varen sentir extremadament cansats en el matí i solament varen carregar la mitat de la llenya que pensaven dur. Varen retornar a casa eixa mateixa vesprada.

Conseqüències

Mèdiques

El 4 de decembre, el pacient 2-MG va visitar a un mege local, pero no va mencionar la misteriosa font de calor, per lo que el doctor va assumir que havia segut una simple borrachera. El tractament resultant, no obstant, sí va millorar els síntomes. El 15 de decembre, els pacients 1-DN i 2-MG varen desenrollar ardor i picazón sobre les seues esquenes, a on la font de radiació havia tingut contacte. El pacient 1-DN també va perdre la seua veu, pero no va buscar atenció mèdica per tal motiu. L'esposa del pacient 3-MB i el germà del pacient 2-MG es varen donar conte de que els tres hòmens compartien els mateixos síntomes, incloent una alarmant descamación, especialment sobre les seues esquenes. Immediatament varen solicitar consell a la policia, els qui els varen sugerir que els tres hòmens busquen ajuda mèdica. Els tres pacients varen ser finalment hospitalisats el 22 de decembre i es va determinar que patien Síndrome de Radiació Aguda (SRA). El pacient 3-MB va ser donat d'alta el 23 de giner de 2002, ya que les seues ferides eren lleus. Els atres dos pacients varen permanéixer en condició crítica, i el govern de Geòrgia va solicitar ajuda a l'OIEA per a tractar-los. LA OIEA va intervindre: El pacient 1-DN va ser enviat al Centre Mèdic Biofísic Federal de Burnasyan, en Moscou, i el pacient 2-MG va ser enviat a l'Hospital Militar de Percy, en París. El pacient 2-MG va ser hospitalisat per més d'un any, i va necessitar extensius esgalls de pell, pero va sobreviure i va ser donat d'alta el 18 de març de 2003. Les ferides del pacient 1-DN varen perdurar. Va rebre la major dosis d'exposició sobre la seua esquena, com aixina també danys al seu cor i atres òrguens vitals. Una gran úlcera de radiació es va formar en la major part del costat esquerre de la seua esquena. A pesar dels contes intensius, els constants antibiòtics, múltiples cirugia i un intent d'esgall de pell, la ferida mai va sanar. La seua condició es va complicar per una tuberculosos, que va impedir un tractament eficaç de la seua ferida pulmonar. La seua salut també es vea debilitada per un passat d'us de drogues. A pesar del conte excepcional, va desenrollar una sepsis i va morir per falles cardíaques el 13 de maig de 2004, 893 dies després de la primera exposició.

Dosis

Es varen estimar les dosis de radiació rebudes pels hòmens de distintes maneres, pero era clar que el pacient 2-MG havia rebut la major de totes. En el quadro d'avall, les dosis estan medides en grays. Una dosis de cos complet de 10 Gy és 99% fatal. Una dosis de 6 Gy és 50% fatal en tractament, i una dosis de 2 Gy és 5% fatal en tractament. Les dosis localisades, especialment en els llocs a on els pacients varen desenrollar úlceres de radiació, podrien haver segut molt majors. El pacient 1-DN, a pesar de rebre una dosis de cos complet totalment tractable (2.8 a 5.4 Gy), va rebre una dosis localisada sobre el seu muscle d'uns 21 a 37 Gy, lo que eventualment va produir la seua mort. En el gràfic davall, hi ha algunes incertituts respecte a les medicions. El método de curva de calibración es basa en assumir temps, distància i velocitat d'exposició. Són propenques a les medicions obtingudes per mutació cromosòmica, a través d'anàlisis de sanc observats pel laboratori Citogenético de Geòrgia. També s'inclouen les dosis calculades pel método Dolphin, que usa un detector subtilment diferent. No es varen trobar atres persones en l'àrea que hagen segut expostes.

Dosis estimades de cos sancer (Gy)

Pacient	Càlculs de Curves de Calibración	Càlculs del Método Dolphin	Medicions del laboratori de Citogenética de Geòrgia	Medicions del laboratori de Citogenética de Geòrgia usant el método Dolphin
1-DN	3.1	5.4	2.8	3.0
2-MG	4.4	5.7	3.3	4.3
3-MB	1.3	1.9	1.2	2.3

Recuperació de les fonts

El dia despuix d'hospitalisar als pacients, les autoritats de Geòrgia varen intentar trobar les fonts de radiació sospitades d'haver causat l'accident, pero un mal clima va impedir que alcançaren el lloc. El 29 de decembre, varen intentar novament i varen poder donar en el lloc exacte, en el qual es va gravar evidència videogràfica. El 4 de giner de 2002, el govern de Geòrgia va apelar a la OIEA per a solicitar ajuda. Un primer intent de recuperació de les fonts es va fer dos dies despuix, pero novament va fallar pel mal clima. Es va iniciar una missió per a recaptar informació sobre quin era el millor método per a recuperar les fonts i la seua naturalea. Els contenidors estaven construïts extremadament be, per a previndre la pèrdua del material radioactivo baix totes les condicions llevat les més extremes. Havien sobrevixcut més d'una década abandonats en el bosc i no havien perdut res del seu material radiactiu. El perill de radiació es trobava en el fet de que hi havia radiació ionisant escapant d'ells. Per esta raó, la OIEA tenia intencions d'esperar fins a la primavera per a recuperar les fonts, pero les preocupacions en els residents varen dur al govern de Geòrgia a alvançar lo més possible el procés de recuperació. Una operació de rescat tàcticament difícil va ser portada a terme en èxit el 2 i 3 de febrer de 2002.

La missió de recuperació va tindre varis contratemps, sent el clima hivernal el major d'ells. El poble de Potskho Etseri es va usar com a base d'operacions. Es va construir per a tal fi un contenidor especial recobert en 25 centímetros (9.8 polzades) de plom i en un pes de 5.5 tonellades mètriques. Es va modificar un vell camió militar per a carregar el contenidor. Es varen crear ferramentes especials per a manipular les fonts i colocar-les dins del contenidor. Un grup de 41 persones es varen organisar en tandes per a movilisar les fonts, en les que cada una no passava més de 40 segons prop d'elles. Al final, solament es varen necessitar 24 persones per a manipular les fonts, i solament eixes 24 varen rebre dosis significatives de radiació. Les dosis rebudes pels treballadors varen ser monitoreadas, i es va detectar que la dosis més alta no sobrepassava els 1.16 mSv, igual a menys del 10% de la dosis d'una tomografía computada. Les fonts varen ser recuperades en èxit i cuidadosadament escoltades per la policia cap a un depòsit permanent. Les dosis rebudes en el transcurs de la colocació de les dosis en el camió i el tancat de la tapa contenidor va ser major de lo esperat, per una lona que cobria el camió. El clima implacable havia impedit el seu removiment i va actuar com a escut que va reflectir i difuminó la radiació feya els empleats. La OIEA també va declarar que un millor disseny de ferramentes i una major cantitat d'empleats que pogueren haver ajudat en les maniobres haurien fet el procés més veloç i segur. Més allà d'això, la OIEA considera la recuperació de les fonts com un èxit que no va tindre majors contratemps de seguritat.