Acaule
Acaule és un terme botànic (del llatí a-sense i caulis-talle) que s'aplica a les plantes que posseïxen un talle tan curt que no supera el nivell de la terra. Ademés, l'excessiva proximitat entre els nucs fa que les fulles sorgixquen directament a ras de sol formant una roseta basal.[1][2]
Estes plantes representen l'estrat més baix de vegetació en la classificació de Raunkier (plantes hemicriptófitas).
el tusilago, dent de lleó, prímules (o primaveres), la planta aranya, l'agave, són algunes espècies acaulescentes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Chilebosque-Glossari de térmens botànics». Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2016. Consultat el 27 de febrer de 2017.
- ↑ del Cañizo, José Antonio (2011). Palmeres, tots els gèneros i 565 espècies, 3ª edició (en espanyol), Madrit-Mèxic: Mundi-Prensa, pp. 1077. ISBN 978-84-8476-399-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acaule» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.