Anar al contingut

Acanthophoenix rubra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
"barbel palm" (Acanthophoenix rubra)


La "barbel palm" (Acanthophoenix rubra) és una espècie en perill crític pertanyent a la família de les arecáceas. Són molt apreciades per la seua margallonera comestible, cor de margallonera.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

Pot alcançar fins als 12 m d'altura. El tronc és prim, en 18 cm de diàmetro. La corona té al voltant de 10 fulls d'aproximadament 3 metros.

En la seua llista de 1995 de plantes en llavors, Rafaël Herman Anna Govaerts considera A.crinita com un sinònim de Acanthophoenix rubra , de la mateixa manera que Govaerts i John Dransfield en la seua llista 2005. No obstant, en la seua revisió del gènero, N.Ludwig ha reconegut A. crinita com una espècie separada.[2]

Amenaces

[editar | editar còdic]

La palma Barbel està en perill per la destrucció de l'hàbitat per a donar pas a les plantacions de canya de sucre, i pel seu alt valor com a plantes comestibles i medicinals. La margallonera és un manjar exquisit. Al voltant de 150 palmeres es produïxen en la naturalea en Maurici. És àmpliament cultivada.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta palmera va ser descrita com Areca rubra pel naturaliste francés Jean Baptiste Bory de Saint-Vincent en 1804 i classificada pel botànic alemà Hermann Wendland en el seu propi gènero Acanthophoenix en 1867. Va ser publicat en Flore dones Serres et dones Jardins de Paris 2(6): 181. 1866.[3]

Etimologia

Acanthophoenix: nom genèric que combina les paraules gregues Akanthos i phoenix per a "espina" i "palmera".[4]

rubra: epítet latino que significa "roja".[5]

Sinonímia
  • Areca rubra Bory, Vaig. îles Afrique 1: 306 (1804).
  • Areca crinita Bory, Vaig. îles Afrique 1: 307 (1804).
  • Sublimia centennina Comm. ex Mart., Hist. Nat. Palm. 3: 174 (1838), nom. inval.
  • Areca cincta Walp., Ann. Bot. Syst. 5: 808 (1860).
  • Calamus dealbatus H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 236 (1878).
  • Calamus verschaffeltii H.Wendl. in O.C.I.de Kerchove de Denterghem, Palmiers: 238 (1878).
  • Areca herbstii W.Watson, Gard. Chron., n.s., 22: 426 (1884).[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grubben, G.J.H. & Denton, O.A. (2004) Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. PROTA Foundation, Wageningen; Backhuys, Leiden; CTA, Wageningen.
  2. 2,0 2,1 « Acanthophoenix crinita». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 de setembre de 2008.
  3. «Acanthophoenix rubra». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 d'agost de 2013.
  4. Riffle, Robert L. and Craft, Paul (2003) An Encyclopedia of Cultivated Palms. Portland: Timber Press. ISBN 0-88192-558-6 / ISBN 978-0-88192-558-6
  5. En Epítets Botànics

Enllaços externs

[editar | editar còdic]