Acanthocereus castellae

Acanthocereus castellae és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del suroest de Mèxic i anteriorment se li coneixia com Peniocereus castellae.
Descripció
[editar | editar còdic]Acanthocereus castellae és una espècie de cactus trepador o rastrero de poques branques. Els brots més grans estan doblats i les raïls són semblades a les d'una carlota, aplegant a medir de 20 a 50 cm de llarc i un diàmetro de 5 a 15 cm.
Els brots són triangulars, de color vert i medixen entre 60 i 130 cm de llarc, en un diàmetro de 2 a 3 cm. Presenten tres costelles carnosas i ondulades, i just la del mig descolla de les tres, en cinc espines centrals rechonchas, rígides i grisáceas. Les espines medixen d'1 a 2,5 cm de llarc, sent les dos o quatre espines marginals curtes i groguenques, en forma d'agulla.
Les flors són blanques i medixen fins a 11 cm de llarc, en un diàmetro d'uns 5-7 cm. Són nocturnes i s'òbrin durant la nit, en un fort aroma que atrau a polinisadors com a #rat penat i arnes.[1]
Els fruts medixen fins a 4 cm de llarc i 2 cm de diàmetro, en la polpa i la pell de color roig.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (de Jalisco al estat de Guerrero) i creix principalment en el bioma desértico o de xara seca.
És una espècie resistent que s'adapta be als ambients desérticos. De la mateixa manera que atres cactus, els seus brots són capaços d'almagasenar aigua, lo que li permet a la planta sobreviure durant llarcs periodos sense pluges. Les espines dels brots ajuden a protegir a la planta dels herbívors i també li proporcionen ombra, lo que ajuda a reduir la pèrdua d'aigua per evaporament.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Peniocereus castellae, publicada en 1974 pel botànic mexicà Hernándo Sánchez-Millorada en la revista científica Cactáceas i Suculentes Mexicanes 19: 12.[2]
Més vesprada, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Acanthocereus, per lo que va passar a cridar-se Acanthocereus castellae. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactus-Aventures International 98 (Suppl.): 2, publicada en 2013.[3]
- Acanthocereus: nom genèric que deriva de les paraules gregues akantha (que significa 'espinós') i cereus (que significa 'vés-la', 'ciri'), fent referència a la seua forma columnar espinosa.[4]
- castellae: epítet específic otorgat en honor a Manuel T. Castella, un amant dels cactus mexicà i president de la Societat Mexicana de Cactología, qui va descobrir l'espècie.[5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de llavors o esquejes. Les llavors deuen sembrar-se en una mescla de terra en bon drenage i mantindre's càlides i humides fins que germinen. Els esquejes deuen prendre's durant la temporada de creiximent i deixar-se secar durant varis dies abans de plantar-los en una mescla de terra en bon drenage.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Acanthocereus castellae | Botanico Hub». www.botanicohub.com. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ «Peniocereus castellae Sánchez-Mej. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-01.
- ↑ «Acanthocereus castellae (Sánchez-Mej.) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-08.
- ↑ (1998) [1], McGraw Hill Professional, p. 92. ISBN 978-0-87983-821-8.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2], Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Peniocereus castellae: Terrats, T., Cházaro, M. & Arreola, H.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152122A121580021».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152122a121580021.en.Consultat el 2024-12-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthocereus castellae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.