Acanthocalycium thionanthum subsp. ferrarii
Acanthocalycium thionanthum subsp. ferrarii és una subespecie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocalycium, dins de la família Cactaceae. És una subespecie de Acanthocalycium thionanthum i és endèmica del noroest d'Argentina, específicament de la província de Tucumán.
Descripció
[editar | editar còdic]Acanthocalycium thionanthum subsp. ferrarii creix generalment de forma solitària, en brots esfèrics o cilíndrics de color vert que alcancen un diàmetro de fins a 12 cm. Presenten fins a 18 costelles redonejades que estan llaugerament unflades al voltant de les areolas, les quals són ovalades i de color blanquecino. Tenen espines en la seua majoria rectes, són de color banya a marró i tenen forma de lezna. Entre elles es distinguixen d'1 a 4 espines centrals que medixen fins a 1,5 cm de llarc, i de 7 a 9 espines radials que medixen fins a 2 cm de llarc. Les flors són de color groc a roig anaranjado o carmín, medixen fins a 5,5 cm de llarc i tenen un diàmetro de 5 cm. Els fruts són ovalats, medixen fins a 1 cm de llarc i fins a 0,8 cm d'ample.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta subespecie es localisa en el noroest d'Argentina, específicament en la província de Tucumán. Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, entre els 2000 i 2300 metros d'altitut.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta subespecie va ser com Acanthocalycium ferrarii, publicada en 1976 pel botànic austríac Walter Rausch i publicat en la revista científica Succulenta (Netherlands) 55: 82.[2]
Més vesprada, el botànic Boris O. Schlumpberger va catalogar l'espècie com una subespecie de Acanthocalycium thionanthum, per lo que va passar a cridar-se Acanthocalycium thionanthum subsp. ferrarii. Va registrar estos canvis en la revista científica Willdenowia. Mitteilungen aus dem Botanischen Garten und Museum Berlin-Dahlem 51: 264, publicada l'any 2021.[3]
- Acanthocalycium: nom genèric que prové del grec akantha (que significa 'espinós') i kalyx (que significa 'ulls'), fent referència a les espines dels tubos florals.[4]
- thionanthum: epítet específic que deriva de les paraules gregues theion (que significa ‘sofre’) i anthos (que significa ‘flor’), fent referència al color groc de les seues flors.[5]
- ferrarii: epítet específic otorgat en honor a l'ingenier agrònom i recolector de cactus argentí Omar Ferrari.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i es propaga per mig de llavors, les quals germinen en 7-14 dies a 21-27 °C.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 68. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Acanthocalycium ferrarii Rausch | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-03-04.
- ↑ «Acanthocalycium thionanthum subsp. ferrarii (Rausch) Schlumpb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-03-04.
- ↑ Couplan (1998). , Keats Pub. ISBN 978-0-87983-821-8.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, {{{nom2}}} (2004). , Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Birkhäuser 2004, ISBN 3-540-00489-0, S. 82.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthocalycium thionanthum subsp. ferrarii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.