Acanthinodera cumingii
La mare de la culebra, maría culebra, arrocero, matabuey o jotezón del mont (Acanthinodera cumingii) és una espècie de coleòpter polífago de la família Cerambycidae, subfamília Prioninae. És l'única espècie del gènero Acanthinodera.[1]
Distribució
Espècie endèmica de Chile. És l'insecte més gran de dit país i habita des de la Regió de Coquimbo fins a la Regió de la Araucanía. La seua conservació es considera en estat vulnerable, per l'alta explotació del seu hàbitat natural, producte de la tala d'arbres per activitats industrials i de construcció. Ademés, pel seu gran tamany, este insecte no passa inadvertit, i moltes persones els atrapen o els maten, agravant d'esta forma el seu perill d'extinció.[2]
Morfologia
Esta espècie presenta un dimorfisme sexual particularment marcat, lo que en un principi va dur als naturalistes a catalogar al mascle i la femella com a espècies distintes. El mascle (cridat també Malloderes microcephalus Dupont) medix 5 a 6 cm, és de color café clar, i es diferencia clarament de la femella (cridada també Amalloderes scabrosus Lequien o Prionus mercurius Er.), la qual és de color negre i en promig medix 8 a 9 cm, encara que hi ha eixemplars que superen els 12 cm de llarc.
Biologia
El seu cicle de vida és molt especial i poc estudiat. La femella coloca més d'un centenar d'ous de color blanc semblances a un gra d'arròs en els troncs secs i en vies de descomposició. Se sap que des d'ou a adult poden tardar fins a sis anys de desenroll, depenent de factors com la humitat i la disponibilitat d'aliment. Hi ha algunes larves que apleguen a dimensions enormes, per açò se li denomina comunament mare de la culebra.[3][4]
Este insecte complix un rol en l'ecosistema extraordinàriament important, perque si be en el seu estat adult el seu únic objectiu és la reproducció, en estat de larva mengen fusta i la defecan, accelerant aixina el procés de degradació de la matèria orgànica. El seu aliment consistix exclusivament de fusta morta, inclús de fustes introduïdes com el Eucalyptus, sent est un cas d'adaptació extraordinària.
El mascle és d'hàbits nocturns i un àgil volador, mentres que la femella és d'hàbits diürns i té els seus élitro soldats, per lo tant no pot volar.
Sinonímia
- Acanthinodera cumigii Jeniš,
- Acanthinodera cumingi Bleuzen,
- Acanthinodera cumingii Elgueta & Cerda,
- Acanthinodera cummingi Ventre & al., 1993 (
- Acanthinodera cummingii Arias, 2000
- Amallopodes scabrosus Blanchard, 1851
- Ancistrotus cumingi Angulo & Weigart, 1974
- Ancistrotus cummingi Cekalovic, 1967
- Malloderes microcephalus Berge, 1844
- Malloderus microcephalus Drapiez, 1841
- Prionus cumingii Hope, 1833 (
- Prionus mercurius Berge, 1844[5]
Referències
- ↑ «Catalog of Life: Acanthinodera cummingi Gazulla & Ruíz, 1929». www.catalogueoflife.org (April 2015). Archivat des de l'original, el 14 de novembre de 2016. Consultat el 2016-11-13.
- ↑ Fonts Olivares, Pablo; Araneda Olivares, Cristóbal(2016).«Primer registre de larva de Acanthinodera cumingii (Hope, 1833) (Coleoptera: Cerambycidae) en el arbust invasor Ulex europaeus L.».Biodiversity and Natural History.2: 1–5.
- ↑ «Mare de la Culebra». www.surmagico.cl. Archivat des de l'original, el 2017-07-01. Consultat el 2016-11-13.
- ↑ Angulo, A(1974).«Endogàmia, endemisme i teratología en insectes».Bolletí de la Societat de Biologia de Concepció.47: 297–301.
- ↑ Sinònims en Catalogue of life [1]
Enllaços externs
- Imàgens de Acanthinodera
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthinodera cummingii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.