Acadèmia Europea de Ciències i Arts

La Acadèmia Europea de Ciències i Arts (AECYA) és una institució cultural europea de caràcter privat en sèu central en Salzburc, fundada en 1990 en Viena, Àustria, per Franz König, Felix Unger i Nikolaus Lobkowicz, en l'objectiu de contribuir a l'unitat d'Europa en especial atenció a la seua història, llengües, tradicions i cultura.
La AECYA desenrolla la seua llabor entorn al procés d'Unió Europea, encara que també presta atenció als països d'Europa no membres de l'Unió. Se centra en la promoció d'estudis i investigacions, avalats pel rigor científic, que analisen des de l'òptica dels objectius de l'Acadèmia, el procés unificador d'Europa i els problemes i reptes que planteja. La majoria dels seus treballs els desenrolla en cooperació en universitats europees i entre els seus membres es troben una trentena de Premis Nobel.
S'organisa institucionalment en un Consell Presidencial com a orgue eixecutiu, també denominat Presidència de l'Acadèmia, els membres del denominat Senat, en total de 12 i pels Decans de les diferents especialitats que formen els Instituts de l'Acadèmia. Són membres Protectors Juan Carlos de Borbón, Jerzy Buzek, Juan de Luxemburc, Heinz Fischer, Felipe de Bèlgica, Ivan Gašparovič, Gjorge Ivanov, Karolos Papoulias, Vladímir Putin, Danilo Türk, Christian Wulff i Valdis Zatlers. El número total de membres no pot superar els mil, i es distribuïxen en huit seccions: humanitats, medicina, arts, ciències ambientals, naturals, socials, jurídiques i econòmiques, ciències tècniques i religions.
A nivell territorial s'estructura en 24 delegacions —22 en Europa, una en Amèrica (Estats Units) i una atra en Àsia (Jordània)—. Cada una de les delegacions territorials és, a la seua volta, una associació civil en el seu país, en personalitat jurídica pròpia.
Els acadèmics són elegits en les delegacions territorials, be per cooptación o per elecció de la pròpia entitat. A nivell territorial es rigen per una Assamblea, formada pels acadèmics, i dos òrguens directius: el president i la Junta Directiva.
L'organisació central de la AECYA designa en cada país un delegat (Legatus) per a coordinar els treballs.
Membres en premi Nobel:
Zhores Ivánovich Alferov, 2000, Werner Arber, 1978, Gerd Binnig, 1986, Aaron Ciechanover, 2004, Paul J. Crutzen, 1995, François Englert, 2013, Gerhard Ertl, 2007, Andre Geim, 2010, Mijaíl Gorbachov, 1990, Peter Grünberg, 2007, Theodor W. Hänsch, 2005, Peter Higgs, 2013, Jules A. Hoffmann, 2011, Harald zur Hausen, 2008, Robert Huber, 1988, Tim Hunt, 2001, Eric Kandel, 2000, Wolfgang Ketterle, 2001, Bernard Lown, 1985, Luc Montagnier, 2008, May-Britt Moser, 2014, Erwin Neher, 1991, Konstantin Novoselov, 2010, Ryōji Noyori, 2001, Sir Paul Nurse, 2001, Edmund S. Phelps, 2006, John C. Polanyi, 1986, Brian P. Schmidt, 2011, Donen Shechtman, 2011, Joseph I. Stiglitz, 2002, Fraser Stoddart, 2016, Thomas Südhof, 2013, Torsten N. Wiesel, 1981, Kurt Wüthrich, 2002, Klaus Hasselmann, 2021, Emmanuelle Charpentier, 2020.
Senadors honoraris
[editar | editar còdic]Membres honoraris
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- L'Acadèmia Europea de Ciències i Arts nomena 18 nous membres, El País, 27 d'octubre de 1994.
- European Academy of Sciences and Arts (Pàgina oficial)
- Acadèmia Europea de Ciències i Arts (Pàgina oficial en Espanya)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Academia Europea de Ciencias y Artes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.