Anar al contingut

Acacia visco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acacia visco (Acacia visco)


Acacia visco és un arbre perenne, natiu de Sudamérica. Va ser introduït en Àfrica.

Noms comuns: arca, visco, viscote, viscote blanc, viscote negre.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Aplega a medir 6-12 m d'altura i té flors grogues, fragants en la primavera.[2]

En Bolívia es troba a altitutés de 1500-3000 m s. n. m.[3]

En Argentina és autòcton en les províncies de Bota, Jujuy, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Sant Joan, Santiago del Estero, Còrdova, San Luis i La Pampa. S'ha plantat en els carrers de la ciutat de Buenos Aires, a on freqüentment presenta branques deformades pel fongo Ravenellia papilosa.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Acacia visco va ser descrita per August Heinrich Rudolf Grisebach i publicat en Symbolae ad Floram Argentinam 122. 1879.[5]

Etimologia

Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser otorgat pel botànic Grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per a l'arbre medicinal A. nilotica en el seu llibre De Matèria Medica.[6] El nom deriva de la paraula grega, ακις (akis, espines).[7]

visco: epítet latino que significa "pegajoso".[8]

Sinonímia:
  • Acacia visite Griseb.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ILDIS LegumeWeb
  2. Dave's Garden
  3. Acacia visco in Bolívia
  4. [enllaç trencat]
  5. «Acacia visco». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2013.
  6. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2010. Consultat el 28 de giner de 2010.
  7. Quattrocchi, Umberto (2000). [1], CRC Press, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  8. En Epítets Botànics
  9. Acacia visco en The Plant List

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Atahuachi Burgos, M. & S. Arrázola Rivero. 1996. Catàlec de leguminosas natives en Cochabamba. 409–423. In R. I. Meneses Q., H. Waaijenberg & L. Piérola (eds.) Legum. Agric. Boliv.. Proyecte Rhizobiología Bolívia, Cochabamba.
  2. Burkart, A. I. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  3. De la Barra, N. 1997. Reconstr. Evol. Paisage Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesis, Universitat Major Sant Simón, Cochabamba.
  4. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
  5. López Vargas, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vaig vore, 1–152. Tesis Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
  6. López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolívia 34: 45–70.
  7. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  8. Ric Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. Acacia 1–207. Conabio, Mèxic D.F.
  1. Saravia Miranda, I. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
  2. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
  3. Vargas Cavaller, I. G., A. Lawrence & M. Eid. 2000. Árb. Arbust. Sist. Agroforest. Valls Interand. Santa Creu 1–145. Fundació Amics de la Naturalea, Santa Creu.
  4. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  5. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]