Acacia visco
Acacia visco és un arbre perenne, natiu de Sudamérica. Va ser introduït en Àfrica.
Noms comuns: arca, visco, viscote, viscote blanc, viscote negre.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Aplega a medir 6-12 m d'altura i té flors grogues, fragants en la primavera.[2]
En Bolívia es troba a altitutés de 1500-3000 m s. n. m.[3]
En Argentina és autòcton en les províncies de Bota, Jujuy, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Sant Joan, Santiago del Estero, Còrdova, San Luis i La Pampa. S'ha plantat en els carrers de la ciutat de Buenos Aires, a on freqüentment presenta branques deformades pel fongo Ravenellia papilosa.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acacia visco va ser descrita per August Heinrich Rudolf Grisebach i publicat en Symbolae ad Floram Argentinam 122. 1879.[5]
Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser otorgat pel botànic Grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per a l'arbre medicinal A. nilotica en el seu llibre De Matèria Medica.[6] El nom deriva de la paraula grega, ακις (akis, espines).[7]
visco: epítet latino que significa "pegajoso".[8]
- Acacia visite Griseb.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ILDIS LegumeWeb
- ↑ Dave's Garden
- ↑ Acacia visco in Bolívia
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Acacia visco». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2013.
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2010. Consultat el 28 de giner de 2010.
- ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). [1], CRC Press, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Acacia visco en The Plant List
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Atahuachi Burgos, M. & S. Arrázola Rivero. 1996. Catàlec de leguminosas natives en Cochabamba. 409–423. In R. I. Meneses Q., H. Waaijenberg & L. Piérola (eds.) Legum. Agric. Boliv.. Proyecte Rhizobiología Bolívia, Cochabamba.
- Burkart, A. I. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- De la Barra, N. 1997. Reconstr. Evol. Paisage Veg. Cochabamba i–v, 1–174. Tesis, Universitat Major Sant Simón, Cochabamba.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
- López Vargas, A. 1995. Estud. Veg. Prov. Mizque Campero Cochabamba i–vaig vore, 1–152. Tesis Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
- López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolívia 34: 45–70.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Ric Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. Acacia 1–207. Conabio, Mèxic D.F.
- Saravia Miranda, I. F. 1996. Estud. Veg. Prov. Campero Mizque Cochabamba i–v, 1–92. Tesis, Universitat Major de Sant Simón, Cochabamba.
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
- Vargas Cavaller, I. G., A. Lawrence & M. Eid. 2000. Árb. Arbust. Sist. Agroforest. Valls Interand. Santa Creu 1–145. Fundació Amics de la Naturalea, Santa Creu.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Acacia visco
- Dave's Garden
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia visco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.