Abric

Per a atres usos d'este terme vore Abrigo (desambiguación).

Un abric^[1] (del llatí aprīcus, defés de la fredor), gabán, tapat, sobretot o paltò (en italià) és una penyora de vestir que termina per baix de la cadera, s'abotona al front en botons i a voltes també en cinturó. Es du ademés de les atres penyores de vestir per a assegurar-se de les inclemències del temps.^[2]

L'abric s'obri sobre el front, té les mànegues llargues, i du a voltes bojaques i inclús, capucha. Els materials de fabricació són variats. Els corts d'abrics de dònes són tots distints (més ajustats, més estrets, etc.) aixina com els materials (la pell sol ser per a dònes).

Història

Abans de tindre la funció exclusiva de protecció de les inclemències que coneixem actualment, Inventades en 1674 en Europa, antigament els abrics eren utilisats pels comerciants que vivien viajant en tota la seua mercaderia damunt, i els robos eren tan freqüents que varen tindre que trobar una solució, coser menudes bojaques amagades en l'interior d'una penyora, per a moure's en més seguritat. Posteriorment, es convertix poc a poc en una penyora de vestir popular.^[3] A principis del XIX l'abric serà eclipsat per la levita per a tornar de nou, en particular, a partir de mitat del sigle baix distintes formes en parts immòvils. En 1893 apareixen els primers abrics de pell.