Abrek
Abrek (en rus: Абрек) és un terme del Caucas nort. Té el seu orige en la paraula osetia abræg, lladre. En el seu moment va ser usada per a descriure a una persona que feya un jurament de renúncia als plaers i al temor en la batalla, jurament que podia durar cinc anys. Durant eixe periodo, un abrek renunciava al contacte en amics i familiars.
Més tart va ser usat com a propaganda per a les guerrilles antisoviéticas de la posguerra en el Caucas nort, aixina com a atres bandolers. Estos abreks varen ser popularisats com a defensors de la pàtria i dels pobres. L'estil de vida dels abrek incloïa aixina mateix una vida solitària en la naturalea inexplorada.
Despuix de l'establiment del poder soviètic, varen aparéixer guerrilles sobretot en Chechènia. Els abreks chechens varen desencadenar les rebelions de 1920-21, 1929-31 i la de 1940-44, que va conduir a la seua deportació. L'últim abrek va morir als 70 anys el 28 de març de 1976.[1]
Abrek en l'actualitat és un nom propi comunament usat en països de l'Unió Soviètica, Polònia, Rússia i Turquia.
Vore també
- Zelimján Gushmazukáyev - el més prominent abrek cheché.
- Jasuja Magomadov - l'últim abrek cheché.
Enllaços externs i referències
- ↑ Jasuja Magomadov (en rus)
- Rebecca Gould: Els abrek en el folclore cheché (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abrek» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.