Anar al contingut

Abort indirecte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'abort indirecte és l'abort que es produïx com a efecte secundari no desijat d'una intervenció mèdica dirigida a salvar la vida d'una dòna embarassada, en la que es produïx la mort del embrió o feto. No hi ha, per tant, intenció primària d'acabar en la vida del feto. Es considera abort indirecte aun cuando la mort del feto, sense ser buscada, es haver previst, pero de no intervindre, o d'esperar a que el feto siga viable fora de l'úter, tant la mare com el no naixcut resultarien morts.

Condicions

Per a parlar d'abort indirecte, deuen complir-se dos condicions:

  • L'intervenció mèdica va destinada a salvar la vida de la mare embarassada en situacions en les que esta corre perill cert.
  • La viabilitat del feto és nula segons els coneiximents que es posseïxen sobre el cas o el trastorne.

Distinció entre abort indirecte i atres tipos d'abort

  • Abort espontàneu: en l'abort espontàneu no concorre una decisió positiva de la voluntat, ni del mege ni de la mare, mentres que l'abort indirecte és conseqüència, encara que siga secundària, d'una decisió mèdica.
  • Abort terapèutic: es tracta d'un tipo d'abort induït (voluntari) en el que hi ha una decisió directa d'abortar basada en raons mèdiques que consideren algun tipo de risc per a salut de la mare, tant física com a psíquica, encara que no implique necessàriament risc vital. L'abort indirecte no s'equipara, per tant, en l'abort terapèutic (ni, per això, en l'abort induït), ya que el primer es produïx en intervencions mèdiques distintes de l'abort en sí mateixa, sent este una conseqüència derivada.
  • Abort eugenésico: es tracta també d'un abort induït, en el que la raó per a prendre la decisió de finalisar l'embaràs es basa en la presència en el feto d'una anomalia genètica detectada per mig de proves mèdiques i valorada negativament,[1] com pot ser el Síndrome de Down.[2]

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ «L'opció de l'abort eugenésico.». DownCiclopedia. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2018. Consultat el 22 de maig de 2018.

Vore també