La relació entre abort induït i salut mental és un àrea de controvèrsia política i ètic-moral,[1][2] a pesar de que diversos meges i científics han conclós repetidament que l'abort induït no representa majors riscs per a la salut mental que dur a terme embarassos no desijats.[3][4][5]

En 2008, l'Associació Nortamericana de Psicologia va concloure despuix de l'evidència disponible de que l'abort induït no aumentava el risc de problemes de salut mental. En 2011, el Centre Nacional de Colaboració per a la Salut Mental del Regne Unit va concloure de manera similar que l'abort no aumenta el risc de problemes de salut mental en comparació a l'embaràs a terme.[4][6] el Real Colege de Obstetras i Ginecòlecs del Regne Unit va tirar la mateixa evidència en trobar que l'abort no aumentava el risc de problemes de salut mental en dònes en embarassos no desijats.[5] Una revisió sistemàtica de la lliteratura mèdica sobre l'abort i la salut mental de 2008 va trobar que els estudis d'alta calitat, varen mostrar consistentement poques o nules conseqüències de l'abort per a la salut mental, mentres que els estudis de baixa calitat varen tindre més provabilitats d'informar conseqüències negatives.[7]


A pesar de la consistent opinió científica i mèdica, diversos grups contra l'abort no han discontinuado d'alegar vínculs entre l'abort i els problemes de salut mental.[8] Alguns grups contra l'abort han usat el terme síndrome postaborto per a referir-se als efectes sicològics negatius que atribuïxen a l'abort. Dit síndrome no és reconegut com un síndrome real per la comunitat mèdica general.[9][10] No està inclós en el DSM-V ni en la CID-10. Els meges professionals i pro-abortistas han argumentat que l'esforç per popularisar l'idea d'un síndrome postaborto és una estratègia utilisada pels oponents de l'abort en fins polítics.[1][8][11][12] El consens científic i mege tira que l'abort induït no comporta per sí mateixa conseqüències en la salut mental de la dòna.

Evidència científica actual

Les revisions sistemàtiques de la lliteratura científica han conclós que no hi ha diferències en la salut mental a llarc determini en les dònes que realisen aborts induïts en comparació a les dònes en els grups de control apropiats, és dir, les que tenen embarassos no planificats fins al final. Si ben alguns estudis varen informar una correlació estadística entre l'abort i els problemes de salut mental, estos estudis solen tindre falles metodològiques i no tenen en conte factors de confusió o, com ocorre en els resultats de dònes en aborts múltiples, tiren resultats inconsistentes en atres estudis similars.[13] Els estudis de major calitat no sempre han trobat una relació causal entre l'abort i els problemes de salut mental. Les correlació observades en alguns estudis poden explicar-se per les circumstàncies socials preexistents i la salut emocional.[13] Varis factors, com el apego emocional a l'embaràs, la falta de respal i les opinions conservadores sobre l'abort poden aumentar la probabilitat d'experimentar reaccions negatives. No obstant, els efectes negatius en la salut mental poden generar-se per qualsevol resultat de l'embaràs.[14][15]


Els principals grups d'experts mèdics i psiquiàtrics han trobat sistemàticament que l'abort no causa problemes de salut mental. En 2008, l'Associació Nortamericana de Psicologia va revisar escrits sobre l'abort i la salut mental concloent que el risc de problemes de salut mental despuix d'un abort induït per un sol trimestre en dònes adultes no és major que dur a terme un embaràs no desijat. En observar que l'abort pot aliviar l'estrés i "generar estrés adicional", varen rebujar explícitament l'idea de que l'abort és "inherentement traumàtic". Entre les dònes que experimenten problemes de salut mental, la APA va concloure que és molt provable que estos problemes estiguen relacionats en factors de risc preexistents. Ya que estos i atres factors de risc també poden predispondre a algunes dònes a tindre més reaccions negatives despuix del part, les majors taxes de malaltia mental observades en dònes en antecedents d'abort tenen més provabilitats de ser causades per estos atres factors que per l'abort en sí. El panel va observar una greu inconsistencia entre els resultats informats pels estudis sobre l'efecte dels aborts múltiples. Ademés, els mateixos factors que predisponen a una dòna a múltiples embarassos no desijats també poden predispondre-la a tindre problemes de salut mental. Per lo tant, es varen negar a aplegar a una conclusió ferma sobre els estudis relacionats en aborts múltiples.[16][17]

Algunes dònes experimenten emocions negatives despuix d'un abort, pero no a taxes diferents de les dònes que volien un abort i no varen tindre un o de dònes que tenen aborts involuntaris.[13] Les dònes que tenen aborts reben respal dels proveïdors de servicis d'abort.[18][19] Els centres d'embaràs i grups religiosos provida oferixen assessorament de la mateixa manera que grups proelecció.[20][21]

Síndrome postaborto

L'idea de que l'abort té efectes sicològics negatius va ser àmpliament promoguda pels centres catòlics en la década de 1970 i el terme "síndrome postaborto" ha segut àmpliament utilisat pels mateixos per a justificar les seues postures negatives sobre l'abort.[22][23]

El síndrome postaborto no ha segut validat com una condició psiquiàtrica i no està reconegut ni per l'Associació Nortamericana de Psicologia, l'Associació Nortamericana de Siquiatria, l'Associació Mèdica Nortamericana, el Colege Nortamericà de Obstetras i Ginecòlecs, ni l'Associació Nortamericana de Salut Pública.[22][24][25][26]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Bazelon, Emily. «Is There a Post-Abortion Syndrome?», 21 de giner de 2007. Consultat el 11 de giner de 2008.
  2. ↑ «Post-Abortion Politics», PBS, 20 de juliol de 2007. Consultat el 18 de novembre de 2008.
  3. ↑ Major; Appelbaum, M; Beckman, L; Dutton, MA (2008). Report of the APA Task Force on Mental Health and Abortion, Washington, DC: American Psychological Association, pp. 4–5, 11–12.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Induced Abortion and Mental Health: A systematic review of the evidence» (PDF). National Collaborating Centre for Mental Health (December 2011). Archivat des de l'original, el 25 de març de 2012.
  5. ↑ 5,0 5,1 «The Care of Women Requesting Induced Abortion» (PDF). Royal College of Obstetricians and Gynaecologists. «Women with an unintended pregnancy should be informed that the evidence suggests that they llaure no more or less likely to suffer adverse psychological sequelae whether they have an abortion or continue with the pregnancy and have the baby.»
  6. ↑ Dreaper, Jane. «Abortion 'does not raise' mental health risk», BBC, 9 de decembre de 2011. Consultat el 18 d'abril de 2012.
  7. ↑ (2008).«Abortion and long-term mental health outcomes: a systematic review of the evidence».Contraception.78(6): 436–50.doi:10.1016/j.contraception.2008.07.005.
  8. ↑ 8,0 8,1 Stotland NL(2003).«Abortion and psychiatric practice».J Psychiatr Pract.9(2): 139–49.doi:10.1097/00131746-200303000-00005.
  9. ↑ Cohen, Susan A. (2006). «Abortion and Mental Health: Myths and Realities». Guttmacher Policy Review. Guttmacher Institute. Archivat des de l'original, el 5 de març de 2015. Consultat el 4 de novembre de 2014.
  10. ↑ «Q&A: Abortion and mental health». Royal College of Obstetricians and Gynaecologists (August 2008). Archivat des de l'original, el 24 de març de 2019. Consultat el 5 de novembre de 2014.
  11. ↑ Mooney, Chris. «Research and Destroy: How the religious right promotes its own 'experts' to combat mainstream science», October 2004. Consultat el 31 d'octubre de 2018.
  12. ↑ Stotland NL(October 1992).«The myth of the abortion trauma syndrome».JAMA.268(15): 2078–9.doi:10.1001/jama.268.15.2078.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Horvath, S; Schreiber, CA(14 de setembre de 2017).«Unintended Pregnancy, Induced Abortion, and Mental Health.».Current psychiatry reports.19(11): 77.doi:10.1007/s11920-017-0832-4.
  14. ↑ Dennis, CL; Dowswell, T(28 de febrer de 2013).«Psychosocial and psychological interventions for preventing postpartum depressió.».The Cochrane database of systematic reviews.(2): CD001134.doi:10.1002/14651858.CD001134.pub3. Trivedi, D(July 2014).«Cochrane Review Summary: psychosocial and psychological interventions for preventing postpartum depressió.».Primary health care research & development.15(3): 231-3.doi:10.1017/S1463423614000206.
  15. ↑ Grigoriadis, S; VonderPorten, EH; Mamisashvili, L; Tomlinson, G(April 2013).«The impact of maternal depressió during pregnancy on perinatal outcomes: a systematic review and meta-analysis.».The Journal of clinical psychiatry.74(4): i321-41.doi:10.4088/JCP.12r07968.
  16. ↑ Carey, Benedict. «Abortion Does Not Cause Mental Illness, Panel Says», New York Times, 12 d'agost de 2008. Consultat el 12 d'agost de 2008.
  17. ↑ Major, Brenda; Appelbaum, Mark; Beckman, Lindo; Dutton, Mary Ann(2009).«Abortion and mental health: Evaluating the evidence».American Psychologist.64(9): 863–890.doi:10.1037/a0017497.
  18. ↑ Bazelon, Emily. «Is there a post-abortion syndrome?», The New York Times Magazine, 21 de giner de 2007. Consultat el 16 de setembre de 2015.
  19. ↑ Allen, Samantha. «pro-lifers harass women after abortions», The Daily Beast, 1 de juliol de 2015. Consultat el 16 de setembre de 2015.
  20. ↑ Walter, Shoshana. «Post-Abortion Counseling Group Finds Itself on the Firing Line», New York Times, Jan 14, 2011. Consultat el 26 d'agost de 2017.
  21. ↑ «Aspen Baker of Exhale, a "Pro-Voice" Group», NOW on PBS, 20 de juliol de 2007. Consultat el 26 d'agost de 2017.
  22. ↑ 22,0 22,1 Kelly, Kimberly(February 2014).«The spread of 'Post Abortion Syndrome' as social diagnosis».Social Science & Medicine.102: 18–25.doi:10.1016/j.socscimed.2013.11.030.
  23. ↑ Kranish, Michael. «Science in support of a cause: the new research», Boston Globe, 31 de juliol de 2005. Consultat el 27 de novembre de 2007.
  24. ↑ Casey, PR(August 2010).«Abortion among young women and subsequent life outcomes.».Best practice & research. Clinical obstetrics & gynaecology.24(4): 491-502.doi:10.1016/j.bpobgyn.2010.02.007.
  25. ↑ (2005).«Controlling birth: science, politics, and public policy».J Soc Issues.61(1): 181–91.doi:10.1111/j.0022-4537.2005.00400.x.
  26. ↑ Dadlez, E.M.; Andrews, William L.(7 de juliol de 2009).«Post-Abortion Syndrome: Creating an Affliction».Bioethics.24(9): 445–452.doi:10.1111/j.1467-8519.2009.01739.x.