Abadia de Fleury

Abadia de Fleury

La abadia de Fleury (en francés: Abbaye de Saint-Benoît-sur-Loire) és una abadia medieval de França localisada sobre el riu Loira no llunt de Sully, en la diòcesis d'Orleans.

El fundador d'esta abadia va ser Leodebod, abad de Sant Arriano, més alvance, bisbe d'Orleans, en els primers anys del regnat de Clodoveo II (638, 657). Segons llegenda, el primer abad del convent, Mummolus, va manar a Nursia al monge Aigulfo per a que buscara entre les ruïnes el cos de sant Benito de Nursia i li'l duguera. Aigulfo ho va descobrir, aixina com el cos de santa Escolàstica. Va traslladar el cos de Benito a Fleury i el d'Escolàstica als habitants de Mans (Cenomanenses) en 653, segons Optato, abad del monte Cassino (f. en 760).^{cita requerida}

Història

Erro al crear miniatura:

Interior de l'abadia

Erro al crear miniatura:

Campanar truncat

Fleury va aplegar a ser per la possessió de les relíquies del Patriarca dels monges d'Occident, com va dir el papa León VII en una carta dirigida a l'abad Odón, el cap i la capital de tots els convents. Este santuari va atraure fins al temps de la reforma millers de peregrís que concorrien anualment de tots els punts de França i d'Europa; els papes i els reis ho varen caramullar de privilegis, d'immunitats i de dons; va aplegar a ser en mans dels benedictinos un foc de ciència i de pietat. El rei Clotario III va fer donació al convent del domini de Sacerge, Caputcervium i en les actes de l'assamblea d'Aix-la Chapelle de 817, Fleury es troba nomenat al cap dels principals convents de França, obligats a oferir presents a l'Emperador i a contribuir al servici de la guerra. Més alvance Carlos el Calvo es va mostrar molt lliberal cap al monasteri.

En 865 els normandos varen cremar el convent, del com s'havien retirat els monges, duent-se les relíquies de Sant Benito. En 878 els ávidos conquistadors varen tornar a presentar-se, pero varen ser derrotats pel valent abad Hugo. Varen aparéixer per tercera volta en 909. Esta volta el seu duc, Reinaldo, va establir el seu quarter general en el mateix dormitori dels monges, pero sant Benito se li va aparéixer de nit i li va anunciar el seu pròxim fi. Des d'este moment els normandos varen concebre un gran respecte per sant Benito i el mateix Roll, encara que pagà encara, va perdonar l'abadia de Fleury.

A pesar d'estos acontenyiments tan poc favorables a la disciplina, esta va permanéixer vigent basta principis d'el X; pero cap a 930 havia caigut completament en decadència com en els demés convents de França. Afligit de la caiguda profunda del santuari de Sant Benito, el comte Elisiardo va demanar el convent per a restablir en ell l'orde; ho va obtindre del rei Rodolfo (Raoul), i es va encaminar a ell acompanyat de dos comtes, de dos Bisbes i del célebre abad de Cluny, Odón de Cluny (sant Odón). Quan el corteig es va acostar a Fleury, els monges varen prendre les armes i mentres que uns defenien l'entrada del convent, uns atres varen pujar a les teulades i varen llançar pedres sobre el comte i la comitiva, resolts a opondre's a l'entrada d'un abad estrany en la seua casa. Despuix de tres dies de conferències inútils, una resolució súbita i d'Odón va doblegar l'obstinat orgull dels monges. Contra el semblar dels seus compaisanos, Odón es va alvançar solament a cavall i va demanar atrevidamente l'entrada en el convent. A la vista del sant els monges, es varen tirar contritos als seus peus. Odón va permanéixer algun temps en Fleury, va fer entrar tot en orde, va abolir les propietats particulars dels monges, va restablir el menjar de vigília, va renovar l'antiga disciplina i va vore multiplicar-se el número de religiosos als quals es varen juntar canonges i bisbes, que varen renunciar als seus dignidades per a abraçar la vida severa del convent. Per lo demés, Fleury no va ser posat baix la dependència de Cluny.

L'abadia es va fer aixina més floreciente que mai i la fama es va elevar més alta que profunda havia segut la seua caiguda. Va suministrar en freqüència als atres convents, monges encarregats de reformar-els i va establir moltes colónies afiliades. La congregació va cantar en el seu sen hòmens de totes països, espanyols, alemans, com per eixemple, Dietrich Heresfeld, autor de la relació de la translació del cos de sant Benito d'Orleans a Fleury, Els usos de l'abadia, redactats cap a l'any 1000, suministren senyes importants i d'interés. Ahí es veu cuan benèfic era este monasteri per als pobres, dels quals alimentava un centenar el Dijous Sant, el dia de Pentecostés i en atres époques de l'any; des de la més remota antiguetat hi havia hagut al costat de l'iglésia de l'abadia un hospital per als pobres.

Monges destacats i la seua obra

L'abadia de Fleury es va reanimar igualment d'una manera especial des de la retirada d'Odon. D'allí va eixir un dels majors sabio de l'época, Abón de Fleury, que va ocupar en el X, en Remy d'Auxerre, Hucbald, monge d'Elnom, Frodoardo, Gerberto i Fulberto de Chartres, un dels primers llocs entre els restauradores de la ciència. Entre els seus numerosos discípuls de França i de l'estranger, Abón distinguia sobretot a sant Osvaldo, bisbe de Worcester, que va ajudar poderosament a Dunstan a reformar l'Iglésia d'Anglaterra; un atre Cooperador de Dunstan Ethelvatdo, el venerable Bisbe de Winchester, va enviar una missió a Fleury per a prendre senyes sobre la disciplina que allí regnava, i Dunstan mateixa es va servir de les observances de Fleury en les seues Concòrdia. El seu predecessor, l'Arquebisbe Odón, no havia volgut acceptar la direcció de la seua diòcesis abans d'haver pres la costum de la congregació de Fleury. Abón també va tindre que dirigir-se a Anglaterra a invitació del Bisbe Oswaldo i va ensenyar allí en el convent de Ramsay de 985 a 987; Abón tenia gran conte de recomanar als seus monges l'estudi i la còpia de manuscrits com a mijos especials i eficaços contra les tentacions.

Entre els discípuls d'Abón es varen distinguir en el convent de Fleury:

• Aimon, autor de Gesta Francorum, d'una vida molt interessant del seu mestre Abón i de quatre llibres dels milacres de Sant Benito
• el monge Constantino, en el qual el célebre Gerberto, més alvance el Papa Selvat II, va estar en correspondència, a qui cridava un noble i sapient professor, invitant-li a que anara al seu costat, i li duguera llibres de Fleury.
• els monges Gerardo, Vital, Tortarius, Gausberto, etc.

Ademés de les obres d'Abón, es deuen en el curs d'el XI varis llibres a monges de Fleury, per eixemple, al monge Isembardo un tratadito sobre l'invenció del cos de sant Yodoc; al monge Helgaldus, la vida del Rei Roberto (f en 1031) i vàries cròniques i històries a atres religiosos del convent com pot vore's en J. A. Boreo, en Bouquet i en la Història lliterària de França.

L'escola de Fleury va gojar de gran consideració durant tota l'Edat Mija, i fins despuix de la mitat d'el XVI. Es varen vore allí en freqüència 5.000 estudiants reunits, dels quals cada u devia pagar les despeses dels seus estudis en quant fora possible per mig de dos manuscrits. De la mateixa manera, tots els convents depenents de Fleury, devien contribuir anualment al manteniment de la biblioteca. Aixina és com es va formar un immens tesor de manuscrits i llibres preciosos, en els quals més vesprada no varen saber fer cosa millor els hugonotes que esgarrar-els, disseminar-els i destruir-els en nom de la pura llum del Evangelio. Un atre tant varen fer en els temples catòlics i en els santuaris més venerats del país i Fleury va deure tindre's per molt benaventurat de que en la seua ràbia devastadora, que es ensañaba contra les relíquies perdonaren el cos de Sant Benito i no destruïren el convent que li estava consagrat, despuix d'haver saquejat en vàries ocasions els preciosos tesors que la pietat de les nacions havia acumulat allí cap a sigles.

Els monges de Fleury varen acabar per associar-se a la congregació de Sant Mauro.

Referències

Wetzer (1868). Diccionari enciclopèdic de la teologia catòlica: redactat pels mes sapients professors i doctors en teologia de l'Alemània catòlica moderna. Filostorge-German, imprenta de J. Fernández i Cía., pp. 43–.