A l'amic que no em va salvar la vida

A l'amic que no em va salvar la vida és una novela d'Hervé Guibert publicada en França en 1990 per l'editorial Gallimard, i en espanyol en 1991 per Tusquets Editors.^[1]^[2]

Trama

L'història comença construint el descobriment del protagoniste en primera persona, de que és portador de l'VIH/sida; Una volta que sap açò, monitorea el seu progrés, inclós la seua deterioració física, en el control de la malaltia, a sovint en gran precisió (per eixemple, en freqüència observa el seu reconte exacte de cèlules T). A l'amic que no em va salvar la vida, en el modo autoficció, l'autor narra la malaltia del seu amic Muzil (Michel Foucault) i cóm este descobrix que és portador del VIH/sida. Pero Bill, un amic nortamericà, li diu que Melvil Mockney (Jonas Salk, el descobridor de la vacuna contra la poliomielitis) acaba de trobar una cura per a la malaltia.

Podem reconéixer en la novela a personalitats de l'época com Isabelle Adjani, baix el nom de Marine (en referència a la cançó Navy sweater interpretada per esta última). I l'estil, en tot cas, és dur i directe, i en ell es reconeix l'influència de l'escritor austríac Thomas Bernhard. En tot cas, és un nortamericà cridat Bill qui li diu al portador de l'VIH/sida que coneix a un científic, i que este ha trobat una cura per a la malaltia i que pot incloure-ho en el grup de pacients de prova. L'amic nortamericà, com està implícit en el títul, decepciona a Muzil.^[3]

Es considera que el llibre, com a obra d'autoficció, clarament imita els últims anys de la pròpia vida de Guibert, encara que es canvien els noms dels protagonistes i no pretén basar-se en fets reals.

Recepció

Esta història va ser escandalosa al moment d'eixir a la venda, puix revela que, res menys que l'escritor, és portador de l'VIH/sida, per lo que Guivert queda aixina expost al públic en general, en una época en que dita malaltia és sinònim de gran estigma i tabú.

Per al seu llançament, Guibert es presenta notablement en el programa de televisió Apostrophes,^[4]^[5] el 16 de març de 1990. En eixe programa, Hervé Guibert discutix públicament tant sobre la seua novela com sobre el tema del SIDA.

A l'amic que no em va salvar la vida d'Hervé Guibert rep el Premi Colette. Més vesprada, en el programa Ex-Libris, el 7 de març de 1991, es presenta en televisió el següent llibre: Li Protocole compassionnel (El protocol compassiu), L'Homme au chapeau rouge (L'home del capell roig), que completa la trilogia lliterària escrita per Guibert, ix en 1992.

En 1994, A l'amic que no em va salvar la vida ven al voltant de 400,000 eixemplars en França.

Referències

↑ «L'AMIC QUE NO EM VA SALVAR LA VIDA, No lligga este llibre si pensa que pot eixir immune. És impossible. La mort no deixa» (en espanyol). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «La va sentir aplegar ans que verdaderament se li apareguera. La va vore en els ulls i en els cossos d'atres amics seus homosexuals que no es varen salvar. La va seguir de prop en el seu amic entranyable, Michel Foucault que ací, com si es tractara d'un doble exorcisme, ho va batejar Muzil com un dels seus autors preferits»
↑ «A l'amic que no em va salvar la vida» (en espanyol). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «[…] el SIDA era una malaltia maravellosa. I és cert que yo descobria alguna cosa suau i embelesador en la seua atrocitat; era, per supost, una malaltia inexorable, pero no fulminant, una malaltia de nivells, una escala molt llarga que conduïa evidentment a la mort, pero en la que cada escaló representava un aprenentage inigualable; es tractava d'una malaltia que donava temps per a morir, i que li donava a la mort temps per a viure, temps per a descobrir el temps, i per a descobrir per fi la vida, era en cert modo una genial invenció moderna que nos havien transmés les mones verdes d'Àfrica»
↑ «Entre textes et photographies: L'autofiction chez Hervé Guibert» (en francés). Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2009. Consultat el 22 d'octubre de 2019. «Ce livre [ A l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie ] n'est pas un testament, mais c'est un livre qui donne dones clés pour comprendre ce qu'il i avait dans tous els autres livres et que parfois je ne comprenais pas moi-même. Li sida m'a permis de radicaliser un peu plus encore certains systèmes de narration, de rapport à la vérité, de mise en jeu de moi-même au-delà même de ce que je pensais possible. Je parle de la vérité dans ce qu'elle peut avoir de déformé parell li travail de l'écriture. C'est pour cela que je tiens au mot roman. (Guibert, 1990)»
↑ «Hervé Guibert "A l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie"» (en francés). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «Interview d'Hervé GUIBERT, auteur du livre "A l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie", et atteint parell li virus du sida. Pendant dones années il dit l'avoir tenu loin de lui parell superstition. Il a assisté à la mort de Michel Foucault dont il était l'ami depuis 1977. Els moments insoutenables qu'il a vécus à són chevet à l'hôpital, il els écrivait pour els exorciser. Vaig criticar parell un journal à sensation d'avoir étalé la vie privée de Foucault dans són livre, il explique qu'il s'agissait également de sa vie, et que Foucault était un homme très lliure qui avait lui-même»
↑ «Hervé Guibert, 25 ans après» (en francés). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «Este llibre (A l'amic que no em va salvar la meua vida) no és un testament, pero és un llibre que dona claus per a comprendre lo que estava en tots els atres llibres i, a voltes yo mateixa no entenia de mateix. El SIDA m'ha permés radicalisar-me una miqueta més, certs sistemes de narració, l'informació de la veritat, d'aplegar més allà de lo que creïa possible. Parle dedfr la veritat, de lo que pot ser canviat pel treball de l'escritura. Per això ame la paraula novela. (1 de març de 1990))»

Este artícul conté una traducció derivada de «Al amigo que no me salvó la vida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «L'AMIC QUE NO EM VA SALVAR LA VIDA, No lligga este llibre si pensa que pot eixir immune. És impossible. La mort no deixa» (en espanyol). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «La va sentir aplegar ans que verdaderament se li apareguera. La va vore en els ulls i en els cossos d'atres amics seus homosexuals que no es varen salvar. La va seguir de prop en el seu amic entranyable, Michel Foucault que ací, com si es tractara d'un doble exorcisme, ho va batejar Muzil com un dels seus autors preferits»

[2] «A l'amic que no em va salvar la vida» (en espanyol). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «[…] el SIDA era una malaltia maravellosa. I és cert que yo descobria alguna cosa suau i embelesador en la seua atrocitat; era, per supost, una malaltia inexorable, pero no fulminant, una malaltia de nivells, una escala molt llarga que conduïa evidentment a la mort, pero en la que cada escaló representava un aprenentage inigualable; es tractava d'una malaltia que donava temps per a morir, i que li donava a la mort temps per a viure, temps per a descobrir el temps, i per a descobrir per fi la vida, era en cert modo una genial invenció moderna que nos havien transmés les mones verdes d'Àfrica»

[3] «Entre textes et photographies: L'autofiction chez Hervé Guibert» (en francés). Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2009. Consultat el 22 d'octubre de 2019. «Ce livre [ A l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie ] n'est pas un testament, mais c'est un livre qui donne dones clés pour comprendre ce qu'il i avait dans tous els autres livres et que parfois je ne comprenais pas moi-même. Li sida m'a permis de radicaliser un peu plus encore certains systèmes de narration, de rapport à la vérité, de mise en jeu de moi-même au-delà même de ce que je pensais possible. Je parle de la vérité dans ce qu'elle peut avoir de déformé parell li travail de l'écriture. C'est pour cela que je tiens au mot roman. (Guibert, 1990)»

[4] «Hervé Guibert "A l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie"» (en francés). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «Interview d'Hervé GUIBERT, auteur du livre "A l'ami qui ne m'a pas sauvé la vie", et atteint parell li virus du sida. Pendant dones années il dit l'avoir tenu loin de lui parell superstition. Il a assisté à la mort de Michel Foucault dont il était l'ami depuis 1977. Els moments insoutenables qu'il a vécus à són chevet à l'hôpital, il els écrivait pour els exorciser. Vaig criticar parell un journal à sensation d'avoir étalé la vie privée de Foucault dans són livre, il explique qu'il s'agissait également de sa vie, et que Foucault était un homme très lliure qui avait lui-même»

[5] «Hervé Guibert, 25 ans après» (en francés). Consultat el 22 d'octubre de 2019. «Este llibre (A l'amic que no em va salvar la meua vida) no és un testament, pero és un llibre que dona claus per a comprendre lo que estava en tots els atres llibres i, a voltes yo mateixa no entenia de mateix. El SIDA m'ha permés radicalisar-me una miqueta més, certs sistemes de narració, l'informació de la veritat, d'aplegar més allà de lo que creïa possible. Parle dedfr la veritat, de lo que pot ser canviat pel treball de l'escritura. Per això ame la paraula novela. (1 de març de 1990))»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]