Anar al contingut

ASNOVA

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Club de treballadors Zúev, obra d'Iliá Gólosov, Moscou (1928).

ASNOVA (del rus: ACHOBA, abreviatura de Ассоциация новых архитекторов, Associació de Nous Arquitectes) va ser una associació de vanguarda arquitectònica sorgida en l'Unió Soviètica en activitat durant la década de 1920 i començos de la de 1930.

Va ser fundada en 1923 per Nikolái Ladovski, professor del Vjutemás i membre del Obmás, i atres arquitectes considerats racionalistes com Vladímir Krinski o Nikolái Dokucháiev. La base ideològica del grup es va recolzar en gran part en la psicologia de la Gestalt i les seues investigacions es varen concentrar en el desenroll d'efectes “psico-organisatius” de l'arquitectura, segons definició del propi Ladovski.

A mitan dels anys vint es va adherir al grup El Lissitzky, lo que va supondre un gran impuls per al mateix, participant de forma activa en el desenroll de la revista Izvestia Asnova, publicada en 1926.[1]

Konstantín Mélnikov va ser membre del grup entre 1923 i 1925,[2] i també Berthold Lubetkin i Gueorgui Krútikov, autor del proyecte sorgit en ASNOVA i batejat com a Ciutat voladora (en ruso: Летающий город, romanizado: Letáyuschi górod) o Flying City.[3]

En esta associació, els seus membres varen desenrollar una gran cantitat de proyectes de tall teòric, pero en molt pocs casos varen aplegar a eixecutar alguna obra. Mélnikov i Ladosvki varen ser els que més ho varen fer, aplegant a adjudicar-se els llocs primer i segon respectivament en el proyecte del pabelló soviètic per a l'Exposició Internacional de París de 1925. En 1932, el grup es va dissoldre.

Vore també

Referències

  1. ↑ INGBERMAN, Alvenc. ABC: International Constructivism Architecture, 1922-1939. Massachusetts Institute of Technology, 1994.
  2. ↑ http://oa.upm.es/195/1/GINES_GARRIDO_COLMENERO.pdf
  3. ↑ http://www.diedrica.com/2014/08/flying-city.html