AL 129-1

AL 129-1 és una articulació del genoll fosilizada de l'espècie Australopithecus afarensis. Va ser descoberta en Hadar, Etiopia per Donald Johanson en novembre de 1973.

Es calcula que té una antiguetat de 3,4 millons d'anys. Les seues característiques inclouen còndil lateral elíptic i un eix femoral oblicuo, com les que es troben en els sers humans moderns, lo que indica el bipedismo.

Descobriment

El geólogo francés Maurice Taieb va descobrir la formació Hadar en 1968. Després va formar el IARE, invitant a Johanson (un antropòlec americà director fundador de l'Institut d'Orígens Humans de l'Universitat Estatal d'Arizona), Jon Kalb (geólogo americà) i Yves Coppens (paleontòlec francés de naiximent i ara en el Collège de France) para codirigir l'investigació. L'expedició es va formar en quatre americans i sèt francesos, i en l'autumne de 1973, l'equip prospectó Hadar (Etiopia) en busca de fòssils i artefactes relacionats en l'orige dels sers humans.

Varen trobar numerosos fòssils, pero al principi cap homínit. Després, en novembre de 1973, prop del final de la primera temporada de camp, Johanson desenterró un fragment de fòssil que creïa que era una costella d'hipopótam. Va descobrir que en realitat era un fòssil de la part proximal d'una tébea, l'extrem superior d'un os de l'espinella. Dedibo al seu chicotet tamany, va pensar que era d'una mona i va decidir arreplegar-ho. Mentres ho descrivia, es va donar conte de que a pocs metros de distància hi havia la part distal d'un fèmur, l'extrem inferior d'un os del cuixa. Est estava dividit pels còndils, o bultos que fan l'articulació del genoll.

L'atre còndil yacer junt a ell, i quan els va acoplar en la tíbia, l'àngul que el fèmur i la tíbia formaven en l'articulació del genoll va observar clarament que es tractava d'homínit en deambulación bípeda, caminar empinat. Este àngul de l'articulació estava en contrast en la de les mones, que tenen el fèmur i la tíbia formant una llínea recta. Tom Gray es va acostar i, quan va observar la tíbia, va pensar que era d'una mona, pero quan va vore l'àngul format en la tíbia, va estar d'acort en que era d'un homínit.

Est va ser una troballa sumament important, ya que seria la primera mostra d'homínits en caminar empinat fa 3 400 000 anys. El dia despuix de trobar el fòssil, Johanson estava escomençant a dubtar de la seua certea, i com hi havia una necessitat urgent de confirmació, pel seu acort en el govern d'Etiopia que requeria que el seu equip descriguera les troballes en una conferència de prensa abans d'eixir del país, no volia cometre un error en la seua primera interpretació important de fòssils, pero no se li permetria traslladar el fòssil per a l'estudi a menos que donara una descripció. Eixa segona nit va recordar un montícul d'enterrament dels afar propenc. Aixina, la comparació del fòssil en els ossos d'humans moderns trobats en el costat derrocat del montícul va mostrar que, llevat pel tamany, els ossos eren de fet pràcticament idèntics.

L'equip va retornar per a la segona temporada de camp en l'any següent i va trobar mandíbulas homínits. Després, en el matí del 24 de novembre de 1974, Johanson i Gray estaven buscant en un barranc, a uns dos quilómetros i mig del lloc a on s'havia descobert l'articulació del genoll, llavors Johanson va trobar el primer fragmente fòssil de Lucy (Australopithecus afarensis).