Anar al contingut

(10199) Cariclo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(10199) Cariclo

(10199) CariclooChariklo és un planeta menor o planetoide que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 UA de distància mija del Sol. És part del grup de cossos celests conegut com Centaures. Es caracterisa per tindre un sistema de dos anells planetaris i ser l'objecte celest més chicotet del que es té evidència que els posseïx.[1][2][3]

Va ser descobert per James V.Scotti, membre del programa de detecció de planetes menors (Spacewatch) el 15 de febrer de 1997, i se li va assignar, com a denominació provisional, 1997 CU26. El seu nom definitiu prové de la nimfa Cariclo que, segons la mitologia grega, va ser l'esposa de Quirón i filla d'Apolo; d'esta manera se seguix la tradició de nomenar tots estos objectes en noms de centaures o relacionats en ells.

Les observacions infrarroges han detectat l'existència de gèl en la seua superfície.[4]

Tamany

Cariclo en comparació a Plutó i la Lluna.

En una magnitut absoluta de 6.4 i un albedo de 0.06, Cariclo és el major representant del grup d'asteroides dels centaures coneguts fins al moment, en un diàmetro estimat de 258 km seguit de Quirón (230km / magnitut=6.5 / albedo=0.07) i Folo (200km /magnitut =7 / albedo = 0.046).

Òrbita

Es creu que els centaures es varen originar en el cinturó de Kuiper i es troben en òrbites dinàmicament inestables que poden dur a l'eyecció del sistema solar, a un impacte en un planeta o el Sol, o a la seua evolució en un cometa de periodo curt.[5]

L'òrbita de Cariclo és més estable que la de Neso, Quirón i Folo. Cariclo es troba a 0.09 AU d'Urà en una resonància 4:3 i s'estima que la vida mija de la seua òrbita és d'uns 10.3 Mega anys.[6] Simulacions orbitals de vint clons de Cariclo sugerixen que Cariclo pot escomençar a no aplegar regularment a una distància de 3 AU (450 Gm) d'Urà en els pròxims trenta mil anys.[7]

En les oposicions perihéliques de 2003-2004, Cariclo va tindre una magnitut aparent de +17.7 [10]. A partir de 2012, Cariclo es troba a 14.1 AU del Sol.[8]

Referències

  1. ↑ Primer sistema d'anells descobert al voltant d'un asteroide Comunicat científic 1410 de l'Observatori Europeu Austral (ESO) del 26 de març de 2014
  2. ↑ Braga-Ribas, F.; Sicardy, B.; Ortiz, J. L.; Snodgrass, C.; Roques, F.; Vieira-Martins, R.; Camargo, J. I. B.; Assafin, M.; Duffard, R.; Jehin, E.; Pollock, J.; Leiva, R.; Emilio, M.; Machado, D. I.; Colazo, C.; Lellouch, E.; Skottfelt, J.; Gillon, M.; Ligier, N.; Maquet, L.; Benedetti-Rossi, G.; Gomes, A. R.; Kervella, P.; Monteiro, H.; Sfair, R.; Moutamid, M. E.; Tancredi, G.; Spagnotto, J.; Maury, A. et al. (2014). "A ring system detected around the Centaur (10199) Chariklo". Nature.
  3. ↑ Gibney, E. (2014-03-26). "Asteroids ca have rings too". Nature. doi:10.1038/nature.2014.14937
  4. ↑ Jewitt; Brown (2001-04-17). "Infrared Observations of Centaur 10119 Chariklo with possible surface variation
  5. ↑ Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.; Trujillo, Chadwick A. (2000). "A WIDE-FIELD CCD SURVEY FOR CENTAURS AND KUIPER BELT OBJECTS". The Astronomical Journal 120 (5): 2687–2694. arXiv:astre-ph/0008445. Bibcode:2000AJ....120.2687S. doi:10.1086/316805.
  6. ↑ Horner, J.; Evans, N.W.; Bailey, M. E. (2004). "Simulations of the Population of Centaurs I: The Bulk Statistics". Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 354 (3): 798–810. arXiv:astre-ph/0407400. Bibcode:2004MNRAS.354..798H. doi:10.1111/j.1365-2966.2004.08240.x.
  7. ↑ "Twenty clones of Centaur 10199 Chariklo making passes within 450Gm". Archived from the original on 2009-05-13. Retrieved 2009-05-09. (Solex 10). Accessed 2009-05-10.
  8. ↑ "AstDys (10199) Chariklo Ephemerides". Department of Mathematics, University of Pisa, Italy. Retrieved 2010-02-10