Òxit d'or(III)
El òxit d'or(III) (Au2O3; trióxido de dioro) és l'òxit més estable del or. Té un color roig amarronado, i és un sòlit tèrmicament inestable que es descompon a 160 °C.[1] És insoluble en aigua i és débilmente àcida si es dissol en álcali concentrat formant sales que es creu contenen ions Au(OH)4−.[1] Este òxit no és un electrolito per lo que no es disocia en estar en presència d'un solvent, lo que li dona una major estabilitat.
El Au2O3 anhidro es pot preparar calfant òxit d'or(III) amorfo hidratado en àcit perclórico i perclorato de metal alcalino en un tubo sagellat de cuarzo a una temperatura de 250 °C i una pressió de 30 MPa.[2]
L'òxit d'or és utilisat per a preparar el costós vidre colorat o vidre rubino or, el qual de la mateixa manera que les suspensions coloidales d'or, conté nanopartículas esfèriques de tamanys similars d'or.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1997). Chemistry of the Elements (2nd ed.). Butterworth–Heinemann. ISBN 0-08-037941-9.
- ↑ Jones PG, Rumpel H, Sheldrick GM, Schwartzmann I, Gold(III) Oxide and Oxychloride, Gold Bulletin 1980, 13, 56.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de oro(III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.