Anar al contingut

Índex geomagnètic K

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El índex geomagnètic K quantifica les alteracions en la component horisontal del camp magnètic terrestre per mig d'un número entero en el ranc de 0 a 9 (1 indica un periodo de calma i 5 o més indica una tormenta geomagnètica). Es calcula a partir de les fluctuacions màximes de la component horisontal observada en un magnetómetro durant un interval de tres hores. L'etiqueta K prové de la paraula alemana Kennziffer[1] que significa “dígit característic”. El K-índex va ser introduït per Julius Bartels en 1938.[2]

Càlcul de l'índex K

[editar | editar còdic]

La escala K és cuasi-logarítmica. La taula de conversió de la fluctuació màxima R (en unitats de nanoteslas, nT) a l'índex K varia d'observatori en observatori, de tal manera que l'índex històric d'ocurrència de certs nivells de K es calcula sempre sobre els mateixos observatoris. En la pràctica açò significa que els observatoris de latitut geomagnètica més alta requerixen nivells més alts de fluctuació per a un índex K donat. Per eixemple, en Qeqertarsuaq, Groenlàndia, un valor de K = 9 es deduïx d'una llectura de R = 1500 nT, mentres que en Honolulu, Hawái, una fluctuació de solament R = 300 nT, també es registra com a K = 9. En Kiel, Alemània, K = 9 correspon a R = 500 nT o major.[3] L'índex K es calcula en temps real, a partir dels registres acumulats en intervals de 3 hores, cada: 00:00–03:00, 03:00–06:00, ..., 21:00–24:00. Les desviacions positives i negatives màximes durant cada periodo de tres hores s'acumulen per a determinar la fluctuació màxima total. Estes desviacions màximes poden registrar-se en qualsevol moment durant cada periodo de tres hores.

L'índex K i l'índex estimat Kp

[editar | editar còdic]

L'índex planetari oficial Kp s'obté per mig del càlcul de la mija ponderada dels índexs K de la ret d'observatoris geomagnètics. Quan estos observatoris no proporcionen les seues senya en temps real, varis centres d'operacions al voltant del globo estimen l'índex basant-se en les senyes disponibles de la seua ret local d'observatoris. L'índex Kp va ser introduït per Bartels en 1939.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bartels, J., Heck, N.H. & Johnston, HF. (1939).
  2. Bartels, J., Heck, N.H. & Johnston, HF. (1939).
  3. Davies, Kenneth (1990). Ionospheric Radi, London, UK: Peter Peregrinus Ltd/The Institution of Electrical Engineers, pp. 50. ISBN 0-86341-186-X.