Anar al contingut

Índex de l'economia i la societat digitals

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Digitale Kompetenz ist mir angeboren.png
Dibuix d'un taller per a examinar informació. El bebé diu, en alemàː «Les competències digitals són innates per a mi».

El Índex de l'economia i la societat digitals (DESI per les seues sigles en anglés)[1]és una classificació numèrica que es calcula per a varis països a partir de determinats indicadors en la finalitat de mostrar l'eixercite digital general d'Europa i seguir el progrés dels països de la Unió Europea (UE) sobre la seua competitivitat digital.[2]

El DESI reflectix anualment l'eixercite dels països membres de la UE en conectivitat digital, competències digitals, activitat en llínea i servicis públics digitals per a aixina evaluar l'estat de digitalisació de cada país, aixina com per a identificar àrees que requerixen inversió i acció prioritàries.[3][4][5]

La metodologia DESI 2022 comprén 4 dimensions:[6]

  1. Capital humà (habilitats d'usuari d'Internet, habilitats alvançades i desenroll)
  2. Conectivitat (banda ampla fixa i mòvil, preus de banda ampla)
  3. Integració de la tecnologia digital (intensitat digital, tecnologies digitals per a empreses, comerç electrònic)
  4. Servicis públics digitals (govern electrònic)

Metodologia 2022

[editar | editar còdic]

L'Índex de l'economia i la societat digitals 2022 utilisa una metodologia estructurada per a evaluar el progrés digital de la UE, amprant un enfocament d'agregació ascendent que aplica miges ponderades simples. Esta metodologia organisa l'evaluació en 4 dimensions principals, que a la seua volta es desglossen en 10 subdimensiones i engloben un total de 32 indicadors. L'assignació de ponderació en estes 4 dimensions es descriu en la taula 1.[6]

Per eixemple, la puntuació DESI per a un país C determinat es calculava aixina:

DESI(C) = Capital_humà(C) * 0,25 + Conectivitat(C) * 0,25 + Integració_de_tecnologia_digital(C) * 0,25 + Servicis_públics_digitals(C) * 0,25.

A on, per eixemple, Capital_humà(C) representa la puntuació del país C en la dimensió de capital humà.

Taula 1: Pesos atribuïts a les dimensions DESI [6]
Dimensió Pes
1. Capital humà 25 %
2. Conectivitat 25 %
3. Integració de la tecnologia digital 25 %
4. Servicis Públics Digitals 25 %

Capital humà

[editar | editar còdic]

A partir de 2022

[editar | editar còdic]

La dimensió "capital humà" evalua, a partir d'una série d'indicadors d'Eurostat, les competències digitals entre la població general i els professionals en l'àmbit de les Tecnologies de l'Informació i la Comunicació (TIC).

Esta evaluació comprén la proporció de persones que posseïxen competències bàsiques o superiors en àrees crítiques com a gestió d'informació, comunicació, resolució de problemes, creació de contingut digital i ciberseguridad. Ademés, quantifica el percentage de la població activa categorizada com a especialistes en TIC, junt en la representació de dònes dins d'este grup, indicant aixina la diversitat de gènero en el sector tecnològic.

Esta dimensió evalua ademés l'existència de programes de formació en TIC dins de les empreses i la proporció de graduats en títuls en TIC. Estes mètriques servixen colectivamente per a evaluar la alfabetisació digital i les habilitats tècniques especialisades en tota la UE, alineant-se en els objectius de Digital Decade Compass.[6]

Abans de 2022

[editar | editar còdic]

La pandèmia de COVID-19 va demostrar lo important que ha aplegat a ser la digitalisació per a les nostres economies i cóm les habilitats digitals bàsiques i alvançades tenen la capacitat de sostindre les nostres societats. Si ben el 85 % dels ciutadans de la UE utilisaven Internet abans de la pandèmia de coronavirus, en el millor dels casos solament el 58 % posseïa algunes habilitats digitals bàsiques, que servixen com a columna vertebral de la societat digital, ya que sense habilitats digitals no és possible beneficiar-se plenament de les tecnologies digitals.

És possible que la pandèmia haja afectat positivament al número d'usuaris d'Internet, pero el desenroll d'habilitats digitals no va ser natural. Si be les habilitats d'us bàsiques permeten a les persones participar en la societat digital i consumir bens i servicis digitals, les habilitats alvançades poden permetre que la força laboral desenrolle nous bens i servicis digitals.

La dimensió del capital humà de l'índex es dividia en 2 subdimensionesː habilitats d'usuari d'Internet i habilitats alvançades i desenroll. La primera era una pren de l'indicador d'habilitats digitals de la Comissió Europea, que es calcula basant-se en el número i complexitat d'activitats que impliquen l'us de dispositius electrònics i d'Internet.

La segona subdimensión es referia als empleats i el seu potencial per a treballar en la economia digital aixina com desenrollar-la. Tenia en conte el percentage de treballadors que posseïx habilitats d'especialista en tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) i incloïa un indicador separat per a especialistes femenines. Adicionalment considerava el percentage de graduats en TIC.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Malinja. «The Digital Economy and Society Index (DESI)» (en en). Shaping Europe’s digital future - European Commission. Consultat el 2020-03-18.
  2. «Digital Economy and Society Index» (en en). European Commission - European Commission. Consultat el 2020-03-18.
  3. «[1]». Consultat el 2020-03-18 (en en).
  4. «Index: Finland third-most advanced digital economy in Europe» (en en). Yle Uutiset. Consultat el 2020-03-18.
  5. «Sweden among EU's most advanced digital economies: Official rànquing». www.thelocal.se. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2018. Consultat el 2020-03-18.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Digital Economy and Society Index (DESI) 2022 - Methodological Note». European Commission.
  7. «Digital Economy and Society Index (DESI) 2020 Thematic chapters». Council of the European Union.