Ídol de Noceda del Bierzo

Ídol de Noceda, MAN.

El Ídol de Noceda del Bierzo o, simplement, Ídol de Noceda és una curiosa peça denominada ídol per lo característic de la seua forma i perque va ser trobada en el poble de Noceda del Bierzo.

Troballa

El descobriment de l'existència d'esta peça va ser, com el de moltíssimes atres, per casualitat, per la curiositat que va despertar en els seus amos que sabien que eixa peça que estava en la seua casa des de molts decenis arrere no era una “pedra” més. Esta peça, que es trobava guardada en casa d'una veïna del poble de Noceda del Bierzo (situat en la comarca d'El Bierzo, província de León, comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya) feya les funcions de pesa de teler entre atres utilitats que se li donava per l'orifici que presenta en la seua part superior.

Aixina, esta curiosa peça va estar durant decenis en el carrer l'Amargura en casa d'una veïna anomenada Laura Marqués fent la funció de pesa de teler. En la década de 1960 la seua filla, María del Carmen Nogaledo Marqués, li la va mostrar a la seua mestra, Felisa Rodríguez, perque creïa, com aixina va ser, que era alguna cosa més que una simple pedra que servia de pesa de teler. Tal repercussió va tindre este descobriment que li varen otorgar un premi de la Missió Rescate que per aquella época s'emetia a través de Ràdio Nacional Espanya, com es feya en atres rellevants troballes arqueològiques. Aixina esta peça va despertar tal interés que, sempre en la colaboració dels seus amos, va començar a ser estudiada per arqueòlecs, i atres persones interessades en estes troballes, ademés va escomençar a ser mostrada pels veïns del poble en diversos llocs.

Depòsit actual

En l'any 1971 este ídol va aplegar, pel seu gran valor, al Museu Arqueològic Nacional en Madrit, instalant-se en la sala dedicada a l'Edat del Bronze en la península ibèrica. En El Bierzo es varen deixar dos rèpliques, una en el Museu del Bierzo situat en Ponferrada i una atra en el Museu de Noceda (Noceda del Bierzo).

Descripció

Esta peça s'inclou dins de la tipologia dels ídols. Hi ha constància de l'existència d'eixes peces ya des del neolític. Han format part d'importants aixovar funeraris i s'han entés com a autèntiques manifestacions de religiositat. Estos ídols que representen divinitats es caracterisen per tindre traces antropomorfos. L'Ídol de Noceda té traces masculines i femenins. Estos ídols estan construïts sobre diversos soports: argila, os (construïts sobre chicotetes falanges), marfil, pedra o sobre plaques de pissarra (coneguts com a ídols-placa). En molts d'ells es veuen clarament parts del cos gravades, com el cap, els muscles, els ulls grans i redonejats, i ademés presenten una perforació per a penjar. Molt s'ha debatut sobre el significat d'estes figurillas.

La majoria dels experts han aplegat a un consens i admeten que este tipo de figurillas aludixen a un símbol que han cridat “divinitat dels ulls” i es relaciona en el cult a esta divinitat. Com estos ídols solen representar a una divinitat femenina, encara que en este cas és mixta, s'ha identificat en la deesa mare o la deesa terra de les comunitats llauradores. Es creu que la seua adoració garantisava riquea, fecunditat i bones collites.

Sobre l'ídol de Noceda, es veu que complix les característiques dalt senyalades en la peculiaritat de que esta representa a abdós gèneros. Aixina veem que té traces antropomorfos, perforació per a mantindre's suspesa i reflectix una mostra de religiositat molt important per a la zona en la que es va trobar (Noceda del Bierzo).

Segons els arqueòlecs, en esta es pot datar sobre el 1800 a. C. (Edat del Bronze). Gravat en un percutor, les seues profundes incisions es plasmen sobre una pedra de granit de superfície rugosa, presenta una forma ovoide i alguna cosa aplanada per abdós cares. La seua altura és de 226 milímetros i el seu esgambi de 197, la seua gruixa de 73 milímetros i la perforació circular que presenta en la part superior medix 3,5 cm de diàmetro.

Respecte als seus elements decoratius, es veuen per tota la peça i recorren pràcticament abdós cares; alguns elements de les dos cares s'acaben unint. En la cara en la que s'aprecia la representació de la feminitat, es veu una llínea curva que envol la perforació. Baixe esta veem dos llínees oblicuas que podrien ser els muscles i que s'arrematen en dos chicotetes protuberàncies que serien els braços o els pits. Baix de la perforació i en llínea recta horisontal creua a una atra vertical. Més avall, poc abans d'aplegar al seu fi, esta llínea vertical se separa en dos més chicotetes i que faran les voltes de cames.

Respecte a la cara, que representa la masculinitat, veem una llínea horisontal just baix de la perforació (apareix rodejada per una llínea curva) que s'interpreta com els braços, apareix una llínea vertical que dividix la peça des de la seua perforació fins al final. Paraleles a esta llínea vertical apareixen atres dos que, unides als “braços”, apleguen fins al final, a on s'unixen en dos llínees horisontals colocades una sobre l'atra.

Atres peces similars

Dins del Bierzo contem en atres eixemples d'estes figurillas, com el que es troba en el Museu dels PP. Paúles en Villafranca. Encara que un dels que més s'assembla al de Noceda és, segons Martín Almagro, l'Ídol de Puig Pelegri en Lleida especialment en la seua decoració, si ben este sol la té per una cara i presenta dos perforació a modo d'ulls. Un atre eixemple seria l'Ídol de Chillarón (Conca) també de l'Edat del Bronze.

Bibliografia

Revista La Curuja. nº 10. Primavera de 2007. pág 29-31. Autor Pablo Arías Mestre J.C. i Martín Almagro Gorbea entre uns atres. Eixemple, Martín Almagro en Treballs de prehistòria, ISSN 0082-5638, Vol. 28, Nº 1, 1971 , pags. 305-312 Ricardo Martín Valls en varis estudis