Anar al contingut

Éscaro (Riaño)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Éscaro, poble pertanyent al municipi de Riaño i a la comarca de Valdeburón, en la província de León (Espanya). Localitat destruïda completament en l'estiu de 1987 per a la construcció del embassament de Riaño; junt en els pobles veïns d'Huelde, Anciles, La Porta, Pedrosa del Rei, Riaño, Va eixir, bona part de Burón i Vegacerneja parcialment.

La seua patrona és la Verge del Rosario (7 d'octubre). En l'actualitat esta festivitat se celebra en l'Iglésia de La nostra Senyora del Rosario, ubicada en Riaño i duta del també desaparegut poble de La Porta.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Fotografia panoràmica de Éscaro en 1984. Localitat de la montanya lleonesa de Riaño, actualment baix les aigües d'un embassament

Testimoniat com Iscaro en any 970 de la nostra era.

Unes poques cases al costat dret de la carretera constituïxen el barri d'Avall, relativament modern i sorgit al voltant d'una posada que era refugi de arrieros i caminantes. Més cap a l'interior, a uns trescents metros, el barri de Dalt, l'autèntic i tradicional Escaro, el possible descendent del prerromano castre de "Les Corones" que, com a Florentino Agustín Díez, Acadèmic de l'Història, nos obliga a dir: "Resultaria del major interés traçar un mapa dels actuals pobles lleonesos, en relació en els antics castros astures o celto-astures, càntabres també, per a deduir despuix, en curioses i obligades llínees de proyecció, els naturals enllaços entre la comunitat aldeana que coneixem i el tronc més remot de que procedix". Entre abdós barris, una iglésia ambiciosa, un edifici concebut per l'arquitecte Torbado i construït en 1922, l'interior del qual ha segut completament remozado i pintat en 1984. En el barri de Dalt existixen algunes cases d'aspecte solariego, destacant extremadament la que fora pertinença dels Valbuena, ya en estat ruïnós en els últims anys de la seua existència, que apareix rodejada per una prop de mamposteria sense massa calitat constructiva; no obstant, la seua frontera, a pesar de l'abandó que denota i de ser obra reconstruïda en el XVII, inserta valiosíssims elements dels últims anys de el XV, tals com la seua portada, reminiscente del gòtic, en ampli arc conopial i escut entre la clau i la llínea d'impostes. Igualment interessant és la finestra que obri en la part superior del cos esquerre, en bona obra de cantería i acaronada en un alfiz moldurado en listel i adorn de boles.

"Seria incalificable que este bell eixemplar de l'arquitectura civil de el XV, no freqüent en la província lleonesa, es perguera per a sempre. Necessària seria la seua restauració o, a lo manco, el salvament dels elements referits", cridaven les veus demanant la seua salvació quan encara s'estava a temps. A pesar d'això, va ser demolit sense contemplació en el fatídic estiu de 1987.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1987) Riaño Viu, León. ISBN 8440409818.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]