Ètica aplicada

La ètica aplicada és la branca de la ètica que estudia l'aplicació de les teories ètiques a qüestions morals concretes i controvertides.

Algunes d'estes qüestions són estudiades per subdisciplinas. Per eixemple, la bioética estudia les qüestions relacionades en l'alvanç de la biologia i la medicina, com el abort induït, la eutanàsia i la donació d'òrguens.

La deontologia professional busca justificar els valors morals que deurien guiar als professionals, i estudia els valors que de fet guien als professionals. En el primer sentit la deontologia professional és una disciplina normativa i filosòfica. En el segon sentit, es tracta més be d'una disciplina descriptiva i per lo tant científica. La deontologia professional també conta en subdisciplinas com la ètica mèdica, la ètica militar, la ètica dels negocis, la ètica computacional o la ètica de l'ingenieria.

La ètica ambiental s'ocupa de la relació ètica entre els sers humans i el mig ambient. Potser les dos preguntes fonamentals d'esta disciplina siguen: ¿qué deures tenen els sers humans cap al mig ambient, i per qué? En general, la resposta a la primera pregunta és una conseqüència de la resposta a la segona. Distintes respostes o aproximacions a respostes han donat lloc a distintes #ètica ambientals.

La ètica animal s'ocupa d'examinar les raons per a tindre en conte els interessos dels animals no humans i, en particular, de la qüestió de quines entitats deuen ser moralment considerades. Entre els problemes que aborda es conten l'us dels animals com a recursos, els conflictes entre la consideració moral dels animals i els fins conservacionista, i el sofriment dels animals que viuen en el món salvage.

La ètica militar és un conjunt de pràctiques i discursos que servixen per a orientar a les forces armades i als seus integrants per a que actuen conforme a uns valors i unes normes determinades, i per a mostrar al conjunt de la ciutadania eixos valors de referència.

La ètica econòmica s'ocupa de les relacions ètiques que deurien guiar les relacions econòmiques entre els sers humans i l'efecte que tals normes tindrien sobre l'economia de les nostres societats. De fet gran part dels economistes que varen desenrollar la teoria moderna de l'economia varen partir de bases ètiques. L'eixemple més propenc és el utilitarisme desenrollat primer com a doctrina moral i després usat per a la teoria del valor neoclàssica.

La ètica organizacional és una ètica aplicada a una circumstància particular –l'organisació–, en els seus aspectes específics. És una disciplina científica que «investiga l'impacte que individus, grups i estructures tenen en la conducta dins de les organisacions, en la finalitat d'aplicar estos coneiximents a la millora de l'eficàcia de tals organisacions»

Atres qüestions estudiades per l'ètica aplicada són la pena de mort, la guerra nuclear, el racisme i el us recreatiu de drogues.

Subdisciplinas

L'ètica aplicada es diversifica en vàries subdisciplinas: bioética o ètica mèdica, ètica professional o deontologia, ètica ambiental, ètica animal, ètica de la IA, ètica econòmica i comercial, ètica social, i ètica sexual.

Ètica animal

Artícul principal → Ètica animal.

L'ètica animal examina qué entitats deuen ser tingudes en conte en les nostres decisions i sosté, en les seues versions centrades en la sintiencia, que ho són tots els sers capaços de tindre experiències positives o negatives. Es distinguix aixina d'atres posicions defeses en l'àmbit de l'ètica ambiental, com el biocentrismo, segons el qual les entitats moralment considerables són tots els sers vius; les posicions holistas, com el ecocentrismo, conforme a les quals ho són conjunts tals com les espècies o els ecosistemes; i les posicions centrades en lo salvage, segons les quals lo valiós és allò l'existència del qual s'ha donat per causes naturals i no per l'acció humana.

Estes perspectives tenen implicacions pràctiques molt dispars. Les posicions holistas i les centrades en lo salvage poden prescriure que es danye a animals sintientes en la finalitat de promoure fins conservacionista, per eixemple quan es mata a animals per considerar que són massa numerosos, en l'objectiu de conservar o modelar un determinat ecosistema, o quan s'introduïxen o reintroducen depredadors en una zona. Les posicions centrades en la sintiencia i les biocéntricas, en canvi, rebugen tals mides.

Una atra divergència rellevant té que vore en l'ajuda als animals que viuen en el món salvage. Front a lo que a sovint se supon, les vides d'estos animals solen ser curtes i estar marcades per un sofriment significatiu, per factors com la fam i la set, les malalties, les condicions climàtiques hostils, els conflictes o els accidents. Ya que l'estratègia reproductiva més estesa consistix en tindre un gran número d'crío, de les quals solament sobreviu una minoria, la majoria dels animals mor molt jove, lo que ha dut a sostindre que el sofriment podria predominar en el món salvage. Des de posicions ecologistes s'ha sostingut que no es deu ajudar als animals, en l'idea de que això supondria interferir en el rumbo natural de les coses en els ecosistemes. Des d'atres posicions s'ha defés, pel contrari, que tenim raons per a donar-los ajuda sempre que això siga possible sense causar un dany indirecte major, per mig de mides com el rescat d'animals atrapats, l'assistència a animals ferits o malalts i els programes de vacunació.

Consideració moral de les entitats artificials

Una atra qüestió abordada per l'ètica aplicada és la de la consideració moral d'aquelles entitats que no són el resultat d'un procés evolutiu natural. Entre elles es conten, en primer lloc, formes de vida sintiente creades pels sers humans: els animals domesticats, que són a lo manco en part el producte d'un procés de selecció portat a terme a lo llarc de generacions; els animals originats per mig de tecnologies d'edició genètica com CRISPR; i les possibles formes de vida que en el futur podrien crear-se per mig de la biologia sintètica. En estos casos, ni el ecocentrismo ni les posicions centrades en lo natural o lo salvage tindrien raons per a donar consideració a tals sers, mentres que les posicions centrades en la sintiencia i les biocéntricas sí li la donarien.

En segon lloc, cal considerar formes de sintiencia que ni tan sols tindrien una base biològica, com les inteligències artificials. Si una inteligència artificial anara sintiente, els mateixos arguments que s'ampren per a defendre la consideració moral dels animals no humans serien aplicables en el seu cas, ya que compliria els criteris per a rebre danys o beneficis tant des d'un punt de vista experiencialista com preferencialista, aixina com conforme a distintes teories objetivistas del benestar. Això supon que tindria que ser moralment considerable encara que no anara un organisme biològic ni formara part de cap ecosistema.

Ètica de la IA

Part d'este contingut es pot trobar en: Artificial consciouness

Quan la gent s'intenta imaginar una entitat artificial sintiente pensa habitualment en robots antropomorfos. pero les entitats artificials que podrien ser sintientes serien rets neuronals que es trobarien més be en ordenadors o servidors. Açò no té que ser necessàriament aixina, tal volta allò que es requerix per a l'aparició de la sintiencia podria ser satisfet per inteligències en un menor nivell de generalitat.

En l'actualitat no sabem en exactitut quins són els processos físics que poden donar lloc al sorgiment de la consciència. Té sentit pensar que tals processos consistixen en el processament complex d'informació. A fi de contes, això és lo que fan els nostres sistemes nerviosos, i tot indica que deixem de ser sintientes quan s'interrompen les funcions que estos realisen. Potser per a que tinguen lloc estats mentals és també necessari alguna cosa que no sabem detectar i que únicament ocorre en els organisme biològics. Tal volta hi haja algun motiu ignoto pel que resulte impossible replicar eixe alguna cosa en una estructura no biològica. Açò és defés en algunes teories de la consciència, les quals assumixen que el substrat en el que tenen lloc les funcions que donen lloc a la consciència és rellevant per a que esta puga existir. Més, recolzat per un gran número de les teories actuals de la consciència, podria ser perfectament el cas que açò no fora aixina, i que el substrat físic en el que tenen lloc tals processaments d'informació no anara lo rellevant. Conforme a açò, lo que causa l'existència d'estats mentals no seria la base material en la que tenen lloc els processaments d'informació, sino únicament tals processaments en sí mateixos. Si fora donat el cas, podria haver llavors IAs que processaren informació de manera lo suficientment complexa com per a tindre estats mentals. Aixina com hui dia es pot parlar de especismo, s'ha estat usant un atre terme per a referir a la discriminació d'aquells sers en estats mentals que no anaren organismes biològics: sustratismo.

No sabem quin és el nivell de complexitat que han de tindre els processaments d'informació per a que donen lloc a experiències. Desconeixem exactament qué és lo que passa en les rets neuronals per a que això ocórrega. Açò supon que seria possible crear IAs que podrien realisar les funcions necessàries per a tindre experiències, sense que nos donem conte d'això i sense que tingam intenció d'això. Aixina, podria ser que les seues experiències anaren positives o negatives, la qual cosa és preocupant en tant podríem estar causant un sofriment sense saber-ho. Per estos motius s'ha començat a treballar en un nou àmbit d'estudi que té que vore en el benestar de les inteligències artificials. Este no se centra tant en si succeirà que hi haja IAs en un benestar o malestar, sino en la possibilitat de que poguera succeir. Es tracta llavors d'evitar una série de riscs que donada la nostra ignorança no podem descartar.

Potser també podria ser el cas que hi haja IAs conscients, més no sintientes. Açò té defensa en tant les seues ments serien completament diferents de les nostres o dels demés animals.

Si s'acceptara una posició del benestar i el malestar centrada en les preferències o de la llista objectiva, hi hauria motius distints per a concloure que inclús algunes IAs que no anaren sintientes podrien ser danyades. Sobre esta base, pot sostindre's que són moralment considerables. Açò podria defendre's des de posicions preferencialistas que sostinguen que nos dona-la que no es complixquen les nostres metes i viceversa, la qual cosa implicaria que les IAs que tinguen metes serien subjectes a térmens de benestar i malestar (siguen inclús estes fiques producte del seu disseny per part dels humans). Posicions, en canvi, objetivistas, podrien considerar que per a rebre danys i beneficis és suficient en tindre agència encara que siga a un nivell molt bàsic. Llavors, IAs agenciales que complixquen dit criteri també podrien ser pensades en térmens de benestar i malestar.

Una gran hipòtesis en el debat entorn al benestar de la IA és el funcionalisme computacionalista, puix establix la base teòrica sobre si la consciència artificial és possible. Les seues implicacions se centren en la viabilitat de la consciència de la IA i l'urgència d'establir polítiques de benestar ara, a pesar de l'incertitut. La consciència, per a esta hipòtesis, és el resultat d'un conjunt de #computació o funcions específiques que poden realisar-se en diferents tipos de sistemes. L'idea clau és l'independència del substrat, puix en el cas de ser cert lo que es defén, no existiria la necessitat de biologia de carbono ni les estructures específiques dels animals humans i no humans, puix seria suficient en que un sistema (siga de silici o biològic) implemente les funcions computacionals correctes.

¿Quin és, puix, el gran desafiu? Equilibrar l'incertitut sobra la IA i la seua consciència en l'urgència d'establir polítiques que previnguen danys contra esta. No és possible descartar la possibilitat de que els sistemes de IA adquirixquen interés moralment significatius en un futur propenc. Per lo tant, cal reconéixer, evaluar i preparar-se davant una situació de risc.

¿Qué és l'ètica aplicada?

La ètica aplicada és l'examen filosòfic, des d'un punt de vista moral, de qüestions concretes en la vida privada i pública de juí moral.

La ètica aplicada constituïx una de les àrees més prolífiques i actuals de la filosofia contemporànea. Els que fan ètica aplicada desenrollen el seu treball en vàries àrees de la societat a on l'ètica posseïx un paper rellevant. Treballen en àmbits com la bioética, l'ètica empresarial, l'ètica ambiental, l'ètica llegal, l'ingenieria ètica, l'ètica de la comunicació, l'ètica del ciberespai, etc. Estos i molts atres àmbits, a on es porta a terme un intent de tractar en problemes ètics que sorgixen en la vida quotidiana, constituïxen l'objecte d'estudi de l'ètica aplicada.

En una primera noció d'ètica aplicada, podria semblar redundante, ya que l'ètica mateixa és una filosofia pràctica, una filosofia de l'acció; no obstant, eixa filosofia pràctica que Sócrates eixercira en el Àgora, vol dir, en el centre de la vida ciutadana d'Atenes, en el transcurs del temps va ser posant cada volta més l'accent en els seus components teòrics, fins a casi reduir-se en els últims sigles a una reflexió sobre els fonaments de les normes.

La moral és el conjunt de normes de comportament generalment acceptades per una societat, per això, la moral i la llei solen estar íntimament relacionades. En canvi, l'ètica és la reflexió sobre les diferents #moralitat que es donen en les societats, per això, l'ètica supon una actitut crítica sobre la moral i sobre les lleis.

La tentació d'actuar d'un modo èticament qüestionable pot ser molt fort, en particular quan eixe comportament pot tindre recompensa. Vore el cas d'un procés farmacèutic. Durant anys ha segut pràctica comuna que els proveïdors otorguen descontes als detallistes per mercaderia danyada o caducada. No obstant, algunes empreses semblen aprofitar-se d'eixa política. Hi ha hagut un gran número de fusions entre cadenes farmacèutiques detallistes, la qual cosa els dona notable influència. En tornar-se més depenents d'estes cadenes, els proveïdors llancen l'acusació de que algunes s'han tornat més lliberals en la seua interpretació de "danyada i caducada" i fan deduccions no autorisades en les seues factures. ¿Açò és contrari a l'ètica? Els proveïdors creuen que sí ho és, pero hi ha qui pensa que estos han tingut la ventaja durant anys. En el passat havien pogut impondre condicions als detallistes i ara "el revers de la moneda és joc net".

Les organisacions estan dirigint la seua atenció a les qüestions ètiques. Açò es veu que la majoria de les empreses té un còdic d'ètica per als seus empleats. No obstant, mentres hi haja objectius en conflicte i l'oportunitat de que la gent faça juïns, hi haurà falles #ètica. Per a aliviar un tant la pressió sobre els empleats que encaren problemes ètics i acàs per a reduir la freqüència i gravetat d'estos problemes, les organisacions han pres vàries mides:

1. Comunicar clarament les normes ètiques i les expectatives de l'organisació per mig de capacitació inicial i freqüents recordatorias i actualisacions.
2. Assegurar que els requeriments de l'empleats en térmens de metes, quotes i determinis siguen raonables.
3. Crear un lloc a nivell alt de "eixecutiu responsable de l'ètica", ocupat per una persona en la capacitat per a brindar consell, aixina com l'autoritat per a respondre a queixes i indagacions.
4. Expressar reconeiximent a la conducta ètica extraordinària i actuar en decisió en les violacions a l'ètica.
5. Reforçar la sensibilitat dels empleats en comunicar declaracions ètiques formulades per organisacions professionals, com la American Màrqueting Association.

¿Qué és un conflicte ètic?

Es diu que apareix un conflicte ètic, en el moment en el que una de les part involucrades, en perseguir els seus objectius, incorre en un comportament que afecta la forma en la que una o més de les atres parts puguen complir els seus propis objectius. Quan este efecte en positiu, es pot dir que l'acció és eixemplar, no obstant, quan l'efecte és negatiu i afecta d'alguna manera la capacitat de l'atra part per a conseguir les seues metes, se li califica a esta acció com "no ètica". El conflicte ètic apareix per lo general, quan les accions d'una de les parts afecta de manera negativa a una atra.

Beneficis del comportament ètic

En els beneficis del comportament ètic es podria dir que la conducta ètica deuria recompensar-se per sí sola. En tot, també hi ha beneficis tangibles en ella. El negoci es construïx sobre relacions en els proveïdors, clients, empleats i atres grups. La força d'eixes relacions és en el seu major medida funció de la cantitat de confiança que les parts tenen una en l'atra. El comportament carent d'ètica mina la confiança i destruïx les relacions.

Les qüestions que tenen que vore en l'ètica a sovint són ambigües. Hi ha situacions en les que alguns podrien considerar inapropiat i carent d'ètica el comportament d'un mercadólogo, mentres que uns atres ho considerarien totalment acceptable.

Crítiques a l'ètica aplicada

Una de les crítiques a l'ètica aplicada que existixen actualment, és aquella desenrollada per Steve Bain, la qual argumenta "que tot comportament ètic [...] està en les relacions, no en les decisions." ya que "A diferència de les decisions, les relacions no tenen ni un inici ni un fi clar, es definixen i es transformen a sí mateixes. En este sentit, si un té responsabilitat ètica, la responsabilitat s'expandix radicalment per a incloure casi qualsevol aspecte de la vida."

Vore també

• Filosofia
• Ètica mèdica
• Deontologia (ètica)
• Còdic deontològic
• Altruisme eficaç
• Principi de precaució
• Ètica animal
• Ètica dels negocis
• Arbitrage (dret)
• Gobernanza
• Sofriment dels animals salvages
• Especismo