Ánima (armes de fòc)
En armamentística, el ánima (del llatí anima: «ànima») es referix a l'espai interior del tubo del canó d'un arma de fòc,[1] des del con de forzamiento fins al pla anterior de la boca de l'arma. L'eix de la mateixa és la llínea que recorre el centre d'este espai, normalment cilíndric, que s'utilisa com a patró per a regular els instruments òptics utilisats per a apuntar (mires, etc.), en el procediment conegut com colimado.
En l'història i evolució de les armes de fòc es distinguix entre armes de:[2]
- ánima plana (en l'inici, característica de totes les armes de fòc, i actualment representades principalment per l'escopeta).
- ánima rayada: una innovació respecte al tipo pla, apareguda i perfeccionada a partir de el XV i que consistix en gravar una série de estrías que van enroscándose a lo llarc de la superfície interna del canó, completant un gir de 360° al voltant del seu eix cada certa distància. Les estrías fan que el proyectil rote sobre sí mateixa en ser disparat, i com un baló de rugby, per efecte giroscòpic tenda a conservar l'orientació durant el vol, sent aerodinámicamente més estable. Com a conseqüència aumenten l'alcanç i la punteria de l'arma.
La major part d'armes de fòc actuals, ya siguen llaugeres, pesades o artilleria són de ánima rayada. No obstant, en algunes convé més estabilisar el proyectil per mig d'aletes, i posseïxen ánima plana; p.ej. morters o arpones submarins.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «ánima» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ánima (armas de fuego)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.