Álaborg

Archiu:Building ships by Roerich.jpg

Nicholas Roerich. Drakkars construïts en la Terra dels Eslaus (1903).

Álaborg o Áluborg és el nom del fort varego mencionat en la saga sobre Halfdan Eysteinsson i sobre Hrolf Ganger. La primera saga indica que era possible navegar des d'Aldeijuborg (Ládoga) a Álaborg cap al nort per la mar, pero que hi havia una manera més ràpida anant cap a l'est per terra. Del text es colige que abdós ciutats eren rivals propenques.

En 1989, Tatiana Jackson va demostrar que l'única localisació que podia correspondre en esta descripció és l'aixina cridada Gorodishche (en ruso: Сясьское городище; lliteralment, "fortalea abandonada") en el riu Sias. Era l'únic assentament considerable en l'àrea a l'est de Ládoga fins a el XIII o XIV. El topònim nòrdic antic pot derivar del riu Valia que discorre per les rodalies.

Arqueologia

Nikolái Repnikov va ser el primer historiador l'importància arqueològica del poble de Gorodishche en el Sias. Repnikov va publicar les seues observacions en 1900, pero no seria fins a 1928, quan Vladímir Ravdonikas va començar a realisar excavacions extensives del lloc. Durant els anys del estalinismo, les troballes tretes a la llum per Ravdonikas es varen perdre, convertint-se l'emplaçament en una pedrera per a la construcció d'una autopista. Com a resultat, el núcleu del lloc va ser totalment destruït i la seua integritat general es va deteriorar.

Les excavacions varen continuar entre 1987 i 1990 a càrrec de Oleg Boguslavski i Ana Machinskaya. Varen definir les següents àrees d'interés arqueològic: un assentament urbà (gorodishche) en un promontori entre el riu i una cala (actualment casi destruïda); assentaments urbans en el mateix promontori; un conjunt de quinze (abans vint) grans túmulos cònics cap al noroest del promontori; atres huit túmulos en el poble de Gorodishche; vinticinc menuts montículs, al voltant d'una milla al surest del promontori; vintinou montículs druzhina, al voltant d'una milla al noroest del promontori (casi tots excavats en 1929); una série de carretillas a lo llarc de la vora dreta del riu (es varen documentar dèu en la década de 1920, quedant solament dos en 1993.

Context històric

Comparat en el Vóljov, el riu Sias proveïa d'una alternativa més ràpida des del Bàltica al Volga. El seu principal inconvenient eren els ràpits, que feyen impracticable el riu per als drakkar vikingos. En creuar els ràpits, els barcos eren susceptibles de ser atacats des de terra. Per a protegir estos punts clau, els varegos varen establir els assentaments fortificados de Duboviki i Gorodishche en la capçalera dels ràpits superiors i inferiors del Vóljov, respectivament. D'un modo similar, Álaborg dominava un tossal de vint metros d'altura sobre els ràpits del Sias.

Boguslavsky i Machinskaya daten l'enterrament més primerenc escandinau en Alaborg cap a l'any 700. Arqueológicamente, el lloc té molt en comú en Stáraya Ládoga. Sembla que els dos emplaçaments es varen desenrollar paralelament. Álaborg va ser destruïda pel fòc i abandonada abans de la década de 930, en més provabilitat abans de el IX. En eixe periodo tot el restant de centres de Jaganato de Rus es varen enfrontar a destrucció, fet que Constantine Zuckerman associa en el tumult de Vadim, com es registra en les cròniques eslaves orientals.

Referències

• Богуславский О.И., Мачинская А.Д. Сясьское городище и поселения Нижнего Поволховья (опыт сопоставления). // Петербургский археологический вестник, №6. Saint Petersburg, 1993. Pages 117-122.
• Джаксон Т.Н., Мачинский Д.А. (Dmitry Machinsky) "Сага о Хальвдане сыне Эйстейна" как источник по истории и географии Северной Руси и сопредельных областей в IX-XI вв. // Вопросы истории Европейского Севера. Petrozavodsk, 1989.

Zuckerman, Constantine. Deux étapes de la formation de l’ancien état russe, in Els centres proto-urbains russes entre Scandinavie, Byzance et Orient. Actes du Colloque International tenu au Collège de France en octobre 1997, ed. M. Kazanski, A. Nersessian et C. Zuckerman (Réalités byzantines 7), Paris 2000, p. 95-120.