Àtoms per a la Pau

Archiu:Atoms For Peace symbol.png

Emblema del programa Àtoms per a la Pau montat sobre la porta de l'edifici del reactor nortamericà durant la Conferència Internacional sobre els Usos Pacífics de l'Energia Atòmica en Ginebra, usualment cridada la conferència dels Àtoms per a la pau.

Àtoms per a la Pau va ser el títul d'un discurs pronunciat per Dwight D. Eisenhower en l'Assamblea General de la ONU en Nova York el 8 de decembre de 1953.

Discurs

Em sent impulsat a parlar hui en un llenguage que en un sentit és nou--un llenguage el qual, yo, que he gastat gran part de la meua vida en la professió militar, haguera preferit no usar mai. Eixe nou llenguage és el llenguage de la guerra atòmica.

Dwight D. Eisenhower

El discurs va ser possiblement un punt crucial per a l'enfocament internacional sobre els usos pacífics de l'energia atòmica, inclús durant les primeres fases de la Guerra Freda. Es podria discutir que Eisenhower, en alguna influència d'Einstein estava intentant dur una sensació de tranquilitat a un món aterrorizado de que l'horror d'Hiroshima i Nagasaki poguera tornar-se a produir.

El discurs representa una antítesis ostensible a l'intriga internacional que a continuació va dur al món a la vora de l'abisme. L'invocació de Eisenhower de "...aquells mateixos grans conceptes de pau universal i dignitat humana que estan tan clarament gravades en..." la Carta de les Nacions Unides, va destacar en nou émfasis la greu responsabilitat d'Estats Units per les seues accions nuclears —passades, presents i futures—. En gran mida, esta menció va establir les regles de compromís per a la nova classe de guerra, la guerra freda.

Archiu:Atoms for Peace stamp.jpg

Estampilla nortamericana de 1955 alusiva al programa Àtoms per a la Pau

En el dur camp del progrés actual de la política i tecnologia de la superpotencia, es pot remarcar:

És en el llibre de l'història, i no en pàgines aïllades, en el que els Estats Units desigen sempre ser identificats. El meu país desija ser constructiu, no destructiu. Desija acorts, no guerres, entre nacions. Desija ell mateixa viure en llibertat, i en la confiança de que els pobles de totes les atres nacions gojaran igualment del dret d'elegir el seu propi modo de vida.

Per a la realisació d'estes crítiques decisions, els Estats Units comprometen davant Vds. -- i per tant davant el món -- la seua determinació a ajudar a solucionar l'espantós dilema atòmic -- a dedicar-se en cos i ànima a trobar el camí pel qual la miraculosa inventiva humana no siga dedicada a la seua mort, sino consagrada a la seua vida.