Àrees protegides d'Andorra

Mapa de zones protegides d'Andorra

Segons l'IUCN, en 2026 hi ha en Andorra 11 zones protegides, uns 127 km², el 27,27 % del territori de 464 km². D'estes, 4 són reserves de caça, 2 són parcs naturals municipals, 3 són llocs Ramsar i atres 2 formen part de la Ret Esmeralda. La Ret Esmeralda és una ret ecològica formada per àrees d'especial interés per a la seua conservació patrocinada pel Consell de Euorpa com a part del seu treball baix la Convenció de Berna. Estes àrees solen coincidir en les d'una atra denominació ya establida, en este cas en els parcs naturals municipals. En el cas d'Andorra i per les coincidències dels llocs Ramsar, el número d'àrees reals protegides es reduïx a cinc. Dins de les ya nominades, en 2004 es declara Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco la vall del Madriu-Perafita-Claror, i en 2020 es crea la Reserva de la biosfera de Ordino, com a part de la Ret Mundial de Reserves de Biosfera de Montanya.

Parcs naturals

Una vista de les Valls del Comapedrosa (la Massana)

Pico de Serrere, de 2912 m, en el Parc Natural de la Vall de Sorteny

• Parc Natural Comunal dels Valls del Comapedrosa, 15,43 km², en la parròquia de la Massana, en l'oest del principat. Culmina en el pico de Comapedrosa, de 2.942 m. Els boscs solament estan presents en la part meridional del parc i estan formats per pinades de pi selvat i de pi salgareño o negre. En alguns rodales apareix l'avet blanc de clima més humit i fresca. També es troben l'abedull, l'avellaner, el sauce i l'àlber (Populus tremula). En les zones altes apareixen la ginebrera, el nabiu i el saüc.

• Parc Natural de la Vall de Sorteny, 10,8 km². En la parròquia d'Ordino, en el noroest del país. Alberga dos dels picos més alts del país, el pico de Serrère, de 2912 m, i el pico del Estanyó, de 2913 m, abdós en la cresta fronteriça en França, este últim entre les parròquies andorranes d'Ordino i Canillo. És lloc Ramsar i forma part de la Ret Esmeralda (Ret Maragda en català) de llocs protegits. Es poden observar aus com l'àguila real, el buitre comú, el quebrantahuesos o l'àguila culebrera, perdius grises i blanques, i a la vespradeta, en els prats, manades de fins a 40 isarts. En el bosc, en arbres centenaris, s'amaguen cérvols i urogallos, aixina com la sangrantana pallaresa, la salamandra pirenaica, la salamandra, la granota roja i en tots els àmbits, diversitat de palometes. Entre les plantes, saxífragas, orquídees, swertias i lliri pirenaic o azucena dels Pirineus. En el parc hi ha un refugi a 2480 m d'altitut, en 42°37'21.5"N, 1°33'51"E.

Unitat transfronterer

Des de 2018, als dos parc andorrans s'unixen el Parc natural de l'Alt Pirineu, de 793 km², per l'oest, en Lleida, i el Parc natural regional dels Pirineus d'Arièja, de 2.468 km², pel nort, en França, que alberga 142 municipis en el departament d'Arièja, donant lloc a un proyecte conegut com Parc pirenaic de les Tres Nacions. en un total de 3248 km². Esta enorme extensió fa que la zona protegida comprenga des d'ecosistemes mediterràneus, com els extensos boscs del carrasques al sur del parc de l'Alt Pirineu, cims de més de tres mil metros, com la Pica d'Estats, de 3.143 m; el Montcalm, de 3.078 m i el Sotllo, de 3.072 m, i boscs de clima atlàntic, al nort, en més de 1500 espècies de plantes, en espera de convertir-se en Reserva de la biosfera de l'Unesco.

Vedats de caça

Bony de la Pica, el punt més alt de la vall d'Enclar

Isart pirenáico

Vedat de Xixerella

Lo que en atres llocs es coneix com a reserves de caça, en Andorra es coneix com vedat, vedado o vedat de caça. Un vedat sol ser de titularitat privada, pero en el cas d'Andorra la titularitat és pública. La seua funció principal és protegir, conservar i fomentar les espècies autòctones. En principi, està prohibit dur qualsevol tipo d'armes i caçar, llevat quan ho determinen els plans de gestió dissenyats pel Govern. El conjunt cobrix uns 60 km².

La caça es realisa per mig d'un pagament o una invitació en el mateix fi que en una reserva, mantindre l'equilibre de l'ecosistema. En Andorra, per a caçar en un vedat cal fer una solicitut, seguida del pagament d'una llicència si es concedix el permís de caça durant periodos establits per mig d'un calendari públic. La caça vaig poder tindre dos modalitats: la batuda, en o són gossos, en dies determinats i sobre espècies regulades, i l'aproximació i espera, sense gossos, tots els dies del periodo hàbil.

Les espècies no regulades que es poden caçar sense llimitacions són: la coloma torcaz, la merla, el zorzal i el gayo. Les espècies que es poden caçar en llimitacions de captura i transport per dia i caçador són la llebre, la perdiu grisa, la perdiu roja i el faisà.

Les espècies regulades que causen danys importants en les activitats agrícoles i forestals, en els hàbitats i a la fauna i flora en general, els danys de la qual es comuniquen al Cos de Banders i es gestionen per reglament són: el javalí, el talp, el cérvol, el muflón i el rabosot. Estes espècies, quan causen danys, es poden caçar en tres métodos: batudes organisades en gossos per a javalins, muflones, cérvols i rabosots; dispars nocturns al javalí en o sense membres del Cos de Banders, i operacions puntuals per als quatre anteriors. El Cos de Banders és un cos especial d'agents forestals i de mig ambient en Andorra.

Les espècies someses a un pla de caça regulada per reglament són el cabirol, l'isart i el muflón. Hi ha unes guies informatives per a la seua caça en cada u dels vedats. L'isart i el cabirol es cacen entre octubre i novembre, i el muflón entre octubre i juliol.

Estany de l'Estanyó en el Parc natural de la vall de Sorteny

• Vedat de caça d'Enclar. El vedat de Enclar es crea en 1987 en les parròquies de la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, en més de 2000 ha (20 km²), casi el 5% del país, en altituts que van des dels 1000 als 2404 m en el bony de la Pica, a l'oest d'Andorra la Vella. Comprén la vall de Enclar, l'umbría dels Cortales de Sispony i el solà de la vall de Vos de Civís. Les distintes altituts i orientacions de la montanya alberguen tots els tipos d'ecosistemes d'Andorra. L'animal més important és l'isart. Aixina mateix, es troben l'àguila real, l'urogallo, el mochuelo boreal, la perdiu blanca i el buitre, ademés de cabirols, muflones, javalins, llebres i perdius grises. En 2017 hi havia 250 isarts, en acabant de que el pestivirus els diezmara en alcançar 400 eixemplars en 2009.

• Vedat de caça de Xixerella. Uns 7,5 km². A l'oest d'Andorra la Vella, des de l'eixida d'Erts de la carretera, pujant fins a Pal en la parròquia de La Massana, i després per la vall i el bosc de la Finestra cap al nort fins al Alt de la Capa, a 2572 m i cap a l'est fins al coll de Turer, a 2162 m, i baixant pel riu del Galliner fins al riu Arinsal i de nou fins a Erts.

• Vedat de caça de Ransol. Uns 17 km². Al nort d'Andorra, en la parròquia de Canillo. des del pic de la Serrera, de 2912 m, a la collada de Meners, cap a l'est i el pic de la Cabaneta, de 2847 m i seguint la frontera francesa fins a la vall de Incles.

• Vedat de caça del Parc Natural de la Vall de Sorteny. Uns 10,8 km². Des del pic de la Serrera, de 2912 m, a l'oest de l'anterior en la vall de Sorteny, seguint la frontera de les parròquies de Ordino i Arcalis i la frontera francesa, al nort del país.