Anar al contingut

Àrea d'endemisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es denomina àrea d'endemisme a la zona en que, per factors històrics i ecològics, se superponen les geonemias de dos o més tàxons, els que són considerats homologia biogeográficas primàries, en presumir-se que esta congruència és el resultat d'una història biogeográfica comuna.[1][2][3][4][5][6][7][8] El conéixer les àrees d'endemisme possibilita una correcta estratègia de planificació territorial, en permetre el desenroll productiu i la explotació dels recursos naturals sense comprometre el patrimoni biològic i els servicis ecosistémicos que la biodiversitat brinda, ajudant a orientar els esforços destinats a la creació d'àrees selvades protegides.[9]

Generalitats

[editar | editar còdic]

Responent a un concepte de la biogeografía històrica, les àrees d'endemisme exhibixen biotas úniques que són el reflex de la seua història evolutiva en relació en les unitats geogràfiques.[10] Estes àrees, ademés, representen zones d'elevat valor per a la conservació biològica,[11] per lo que l'indagar les seues ubicacions permet posteriorment desenrollar un marc de referència a l'hora d'evaluar prioritats de conservació dels recursos biòtics, els quals conformen el patrimoni ambiental d'un país, bens que són font de recursos farmacèutics, alimenticis, genètics, d'us cultural, tradicional, etc.[12] La seua correcta delimitació permet obtindre una ferramenta d'utilitat per a definir estratègies productives com a part d'un ordenament territorial.[13][14]


L'estudi de les àrees d'endemisme permet comprendre les pautes en la distribució dels tàxons a través del temps i de l'espai. La seua identificació permet establir patrons biogeográficos, llimitats a un tàxon particular (per eixemple, aus,[15] mamífers,[16][17] reptils,[18][19] etc.), a un regne (per eixemple, plantes)[20] o a gran part de la biodiversitat existent en un territori determinat.[21][22][23]

Història i métodos per a identificar-les

[editar | editar còdic]

En l'any 1988, Brian R. Rosen i Andrew B. Smith varen ser els primers autors en descriure el concepte d'àrees d'endemisme i propondre un sistema per a la seua identificació, el método d'anàlisis de parsimònia d'endemismes (PAE), per mig del qual les localitats en colectas es tracten com a tàxons i la presència o absència dels tàxons com a estats de caràcter.[24] En l'any 1994, Juan J. Morrone va fer un menut canvi, va rebujar l'utilisació de les localitats de colecta, reemplaçant-les per grillas de cuadrículas.[25] En este método es conseguix la formació d'un model en a on les àrees identificades mantenen entre sí relacions filogenético jeràrquiques, raó per la qual va rebre crítiques;[26][27][28] a pesar d'això, ha segut el més utilisat.[29]

Atres métodos amprats per a definir-les, pero que no impliquen relacions filogenético jeràrquiques entre elles, són: l'interpolació geogràfica d'endemismes (GIE),[30] l'anàlisis de endemicidad o criteri d'optimisació (AE),[31][32] i el método d'anàlisis de rets (NAM).[33]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Anderson, S. (1994). Area and endemism. The quarterly review of biology, 69: 451-471.
  2. ↑ Apodaca, M. J., and J. V. Crisci (2018). Dragging into the open: The polythetic nature of areas of endemism. Systematics and Biodiversity, 1-5.
  3. ↑ Mendoza-Fernández, A., et al. (2014). Areas of endemism and threatened flora in a mediterranean hotspot: southern Spain. Journal for Nature Conservation, 23: 35-44.
  4. ↑ Deo, A. J., and R. Desalle (2006). Nested areas of endemism analysis. Journal of Biogeography, 33: 1511-1526.
  5. ↑ Morrone, J. (2001). Homology, biogeography and areas of endemism. Diversity, 7: 297-300.
  6. ↑ Noguera-Urbà, E. (2016). Areas of endemism : travelling through space and the unexplored dimension dimension. Systematics and Biodiversity, 14: 131-139.
  7. ↑ Espinosa, D., C. Aguilar, & T. Escalante (2001). Endemisme, àrees d'endemisme i regionalización biogeográfica. En J. Llorente-Bousquets & J. Morrone (Eds.), Introducció a la biogeografía en Llatinoamèrica: teories, conceptes, métodos i aplicacions. Mexico: Les Prenses de Ciències. Pp.: 3137.
  8. ↑ Platnick, N. (1991). On areas of endemism. Australian Systematic Botany, 4: 1112.
  9. ↑ Martínez-Hernández, F. et al. (2015). Areas of endemism as a conservation criterion for Iberian gypsophilous flora: a multiscale test using the NDM/VNDM program. Plant Biosystems, 149: 483-493.
  10. ↑ Sumik, Claudia A., M. D. Casagranda, & S. Roig-Juñent (2006). Manual de NDM / VNDM: Programes per a l'identificació d'àrees d'endemisme. Institut Argentí d'Estudis Filogenético, 3: 1-26.
  11. ↑ Bibby, C. J.; Collar, N. J.; Crosby, M. J.; Heath, M.F.; Imboden, Ch.; Johnson, T. H.; Long, A. J.; Stattersfield, A. J. and Thirgood, S. J. (1992). Putting biodiversity on the map: priority areas for global conservation. ISBN 0-946888-24-8.
  12. ↑ CGR (2012). Informe de la Resolució CGR No 425/11 Per la qual es dispon la realisació d'una auditoria puntual al Ministeri de Facenda i a la Secretaria de l'Ambient, referent al nivell de compliment de la Llei No 3001/06 de valoració i retribució dels servicis ambientals. Contraloría General de la República. Asunción. Pp.: 57.
  13. ↑ Cracraft, J. (1985). Historical Biogeography and Patterns of Differentiation within the South American Avifauna : Areas of Endemism. Ornithological Monographs, (36): 49-84.
  14. ↑ Crisci, J. V, L. Katinas, & P. Posades (2000). Introducció a la teoria i pràctica de la biogeografía històrica. Buenos Aires: Societat Argentina de Botànica. Pp.: 169.
  15. ↑ Stattersfield, A.J.; Crosby, M. J.; Long, A. J. and Wege, D. C. (1998). Endemic Bird Areas of the World: Priorities for Biodiversity Conservation. ISBN 0-946888-33-7.
  16. ↑ Rumbo, M. (2010). Anàlisis Biogeográfico dels Mamífers de Paraguay. Bolletí del Museu Nacional d'Història Natural del Paraguay, 16: 18-29.
  17. ↑ Noguera-Urbà, E. & T. Escalante (2015). Àrees d'Endemisme dels mamífers (Mammalia) neotropicales. Acta Biològica Colombiana, 20: 47-65.
  18. ↑ Avila, I. (2017). Anàlisis biogeográfico del Paraguay a través de l'identificació d'àrees d'endemismes de la herpetofauna (Reptilia). En Llibre de resums de la III Jornada Paraguayana de Herpetología. Pp.: 23.
  19. ↑ Cacciali, P., & Ubilla, M. (2016). Distribució de reptils en Paraguay: un aporte al coneiximent de la seua biogeografía. Bolletí del Museu Nacional d'Història Natural del Paraguay, 20: 5-30.
  20. ↑ Spichiger, R., B. Bise, C. Calenge, and C. Chatelain (2006). Biogeography of the forest of the Paraguay-Paraná basin. En R. T. Pennington, G. P. Lewis, & J. A. Ratter (Eds.), Neotropical Savanas and Seasonally Dry Forest. Plant Diversity, Biogeography and Conservation, CRC Press Taylor & Francis Group.Pp.: 193-211.
  21. ↑ Avila Torres, Rubén Ignacio (2018). Anàlisis biogeográfico del Paraguay a través de l'identificació d'àrees d'endemismes. Tesis (Magister en Ciències en Menció: Biologia de la Conservació). Universitat Nacional d'Asunción, Facultat de Ciències Exactes i Naturals. Departament de Biologia.
  22. ↑ Morrone, J. (2012). Sistemàtica, biogeografía, evolució: els patrons de la biodiversitat en temps-espai. Texts de biologia, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Pp.: 124.
  23. ↑ Zunino, M., & A. Zullini (2003). Biogeografía: la dimensió espacial de l'evolució. Fondo de Cultura Econòmica. Mèxic, D. F. Pp.: 359.
  24. ↑ Rosen, B. R., and A. B. Smith (1988). Tectonics from fossils? Analysis of reefcoral and siga-urchin distributions from clapix cretaceous to recent, using a new method. Geological Society, London, Special Publications, 37: 275-306.
  25. ↑ Morrone, J. (1994). On the identification of areas of endemism. Systematic Biology, 43: 438-441.
  26. ↑ Brooks, D., and M. Van Veller (2003). Critique of parsimony analysis of endemicity as a method of historical biogeography. Journal of Biogeography, 30: 819-825.
  27. ↑ Donato, M., & D. R. Miranda-Esquivel (2012). Resposta a Escalante (2011). «De cóm l'anàlisis de parsimònia d'endemismes (PAE) tampoc explica la selecció natural». Revista Mexicana de Biodiversitat, 83: 892-896.
  28. ↑ Nihei, S. S. (2006). Misconceptions about parsimony analysis of endemicity. Journal of Biogeography, 33: 2099-2106.
  29. ↑ Casagranda, M. D., L. Taher, and C. A. Szumik (2012). Cladistics Endemicity analysis, parsimony and biotic elements: A formal comparison using hypothetical distributions. Cladistics, 28: 645-654.
  30. ↑ Oliveira, U., et al. (2015). Delimiting areas of endemism through kernel interpolation. PLoS ONE, 10: 1-19.
  31. ↑ Szumik, C., F. Cuezzo, P. Goloboff, and A. Chalup (2002). An Optimality Criterion to Determine Areas of Endemism. Systematic Biology, 51: 806-816.
  32. ↑ Szumik, C., and P. Goloboff (2004). Areas of endemism: an improved optimality criterion. Systematic biology, 53: 968-977.
  33. ↑ Dos Sants, D., H. Fernández, F. Cuezzo, and E. Domínguez (2008). Sympatry inference and network analysis in biogeography. Systematic Biology, 57: 432-448.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Àrea_d%27endemisme&oldid=627942»