Anar al contingut

Àngul de Weinberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El patró d'isospin dèbil, T3, i hipercarga dèbil, YW, de les partícules elementals conegudes, mostrant la càrrega elèctric, Q, a lo llarc de l'àngul de Weinberg. El camp de Higgs neutre (círcul) trenca la simetria electrodébi i interacciona en atres partícules per a donar-los massa. Tres components del camp de Higgs passen a ser components dels bosones massius W i Z.

El àngul de Weinberg o àngul de mescla dèbil és un paràmetro en la teoria de Weinberg–Salam de les interaccions electrodébiles, part del model estàndar de la física de partícules, i es denota normalment com θW. És l'àngul en el que la ruptura de simetria espontànea trencada el pla original dels bosones vectorials W0 i B0, produint com a resultat bosón Z0, i el fotó.

(γZ0)=(cos⁡θWsin⁡θW−sin⁡θWcos⁡θW)(B0W0)

També proporciona la relació entre les masses dels bosones W i Z (denotades com mW i mZ):

mZ=mWcos⁡θW

L'àngul es pot expressar en térmens de les constants d'acoplament dels grups gauge SU(2)L i U(1)Y (g i g′, respectivament):

cos⁡θW=gg2+g'2 i sin⁡θW=g′g2+g'2

Com el valor de l'àngul de mescla actualment es determina empíricamente, la seua definició s'establix com:[1]

cos⁡θW=mWmZ

El valor de θW varia en funció de l'escala d'energia (determinada per la transferència de moment, Q) en que està medit. Esta variació, o 'running', és una predicció clau del model electrodébil. Les mides més precises han segut portades a terme en colisionadores electró-positron en un valor de Q = 91.2 GeV/c, corresponent a la massa del bosón Z, mZ.


En la pràctica, la cantitat més usada és sin2θW. La millor estimació de 2004 sin2θW, en Q = 91.2 GeV/c, en l'esquema MS‾ és 0.23120 ± 0.00015. Experiments de violació de la paritat atòmics proporcionen un valor de sin2θW en valors més pequeños de Q, a menys de 0.01 GeV/c, pero en molta precisió més baixa. En 2005 es va publicar un estudi de violació de la paritat en scattering de Møller que va obtindre sin2θW = 0.2397 ± 0.0013 en Q = 0.16 GeV/c, establint experimentalment el 'running' de l'àngul de mescla dèbil.[2][3] LHCb Va medir en Q = 7 i 8 TeV un àngul eficaç de sin2θWeff = 0.23142.[4] El valor recomanat actualment (2015) és sin2θW = 0.2223(21) (en este cas, en l'esquema on-shell).[5][6] Estos valors corresponen a un àngul de Weinberg de 30°.

Notar, no obstant, que el valor concret de l'àngul no és una predicció del model estàndar: és un paràmetro lliure, sense fixar. Actualment no hi ha cap teoria generalment acceptada que explique el valor medit.

Referències

  1. ↑ L. B. Okun (1982). Leptons and Quarks, North-Holland Physics Publishing, p. 214. ISBN 0-444-86924-7.
  2. ↑ «E-158 at SLAC». www.slac.stanford.edu. Consultat el 12 de febrer de 2016.
  3. ↑ Carlini, Roger. «Jefferson Lab - Q-weak: A Precision Test of the Standard Model and Determination of the Weak Charges of the Quarks through Parity-Violating Electron Scattering». www.jlab.org. Consultat el 12 de febrer de 2016.
  4. ↑ Aaij, R.; Adeva, B.; Adinolfi, M.; Affolder, A.(27 de novembre de 2015).«Measurement of the forward-backward asymmetry in Z/γ∗ → μ + μ − decays and determination of the effective weak mixing angle».Journal of High Energy Physics.2015(11): 1–19.ISSN 1029-8479.doi:10.1007/JHEP11(2015)190.Consultat el 12 de febrer de 2016.(en en)
  5. ↑ Mohr, Peter J.; Newell, David B.; Taylor, Barry N.(21 de juliol de 2015).«CODATA Recommended Values of the Fonamental Physical Constants: 2014».arXiv:1507.07956 [physics].Consultat el 12 de febrer de 2016.
  6. ↑ Olive, K. A.; et al.(2014).«Electroweak Model and Constarints on New Physics».Chin. Phys..C38(090001)


Referències