Àlies Grace

Àlies Grace és una novela de ficció històrica de l'escritora canadenca Margaret Atwood, publicada originàriament en 1996, guanyadora del Giller Prize en Canadà. El llibre narra els famosos assessinats de 1843 de Thomas Kinnear i de la seua ama de claus i amant, Nancy Montgomery, en l'oest de Canadà. Dos sirvientes de la casa, Grace Marks i James McDermott varen ser arrestats pel crim. McDermott va ser penjat i Marks, la protagonista d'esta història, va ser sentenciada a cadena perpètua.

Encara que la novela està basada en estos fets, Atwood construïx una narració en un doctor fictici, Simon Jordan, que investiga el cas per a dictaminar si es tracta d'una femme fatale o una dòna de bon cor, víctima de les circumstàncies.

Argument

Grace Marks, l'assessina convicta, treballa ocasionalment com sirvienta en la casa del governador de la presó en la que està presa. El comité de cavallers i senyoretes de l'Iglésia Metodista (protestant), dirigits pel ministre, tenen l'esperança de que se li perdone la pena i siga lliberada. Grace no recorda el dia de l'assessinat i per eixe motiu el ministre contracta al psiquiatra Simon Jordan en la finalitat de que determine si realment sofrix algun problema mental o, senzillament, és una assessina a sanc freda.

El doctor Jordan intenta que Grace parle dels seus somis i recorts, i, a pesar de la resistència inicial, esta escomença a contar-li la seua vida. Grace narra la seua infància en Irlanda: la mort de la seua mare o l'adicció a la beguda del seu pare, aixina com els seus malos tratos i inclús un intent de violació per la seua banda. El doctor Jordan escolta a Grace en atenció, a pesar de que ell sap que totes eixes narracions li són de poca a ajuda per a ajudar-la a ser lliure.

Grace conta quan va escomençar a treballar de sirvienta, junt a Mary Whitney, la seua companyera d'habitació i única amiga, la qual li va ensenyar tot lo que sap. No obstant, no és fins que Grace comença a descriure a James McDermott i l'aventura que tenien Thomas Kinnear i Nancy Montgomery, quan el Simon Jordan realment s'interessa per l'història. Pero, despuix de no aplegar a cap conclusió rellevant, i no podent evitar més les pressions del Comité d'Espiritualitat, el doctor Jordan cedix el paper al doctor DuPont, el qual somet a neuro-hipnosis a la jove, i és en este moment quan Mary Whitney pren el control del cos de Grace i confessa que ella va posseir el cos de Grace el dia dels assessinats.

Despuix d'estos estranys acontenyiments, el doctor Jordan termina un informe en el que sosté que Grace va sofrir un trastorn de doble personalitat. Acte seguit abandona la localitat i s'unix al Eixèrcit de l'Unió. Finalment, Grace Marks conseguix el perdó i la llibertat, i, despuix de canviar de nom, es muda a Estats Units i comença una nova vida.

En la novela, de la mateixa manera que en la vida real, mai queda clar si Grace Marks realment va ser còmpliç dels assessinats o no.

Personages principals

• Grace Marks, la famosa assessina, la qual és finalment perdonada. Grace manté una postura respectuosa, mostrant-se menys inteligent i observadora de lo que realment és; sembla, davant tot, agraïda per l'intent del ministre per a conseguir la seua lliberació. És un narrador poc fiable, ya que manté que no recorda res del dia dels assessinats, quan ella mateixa és una persona molt perspicaz i atenta.

• Thomas Kinnear, granger escocés que és assessinat en la seua casa de Richmond Hill, Ontario.
• Nancy Montgomery, ama de claus i amant de Thomas Kinnear, assessinada en ell.
• James McDermott, amprat de Kinnear, encarregat del manteniment de la casa. Condenat a mort per l'assessinat de Kinnear i Montgomery, descrit com una persona de caràcter fort, un irlandés rebel, resentit en els anglesos.
• Simon Jordan, personage inventat per Atwood, jove psiquiatra educat i en món especialisat en la salut mental.
• Mary Whitney, la millor amiga de la protagonista. Mary creu en ella mateixa i en Canadà com un lloc a on les dònes treballadores poden obrir-se camí.
• Jeremiah Pontelli, el doctor Jerome Du Pont és un hipnoterapeuta que coneix a Grace quan treballa com sirvienta en Richmond Hill.

Marc històric

Grace Marks va nàixer en 1826 en Irlanda i va viure prop de Toronto des dels dotze fins als setze anys, quan el famós assessinat va tindre lloc. Va estar en la presó de Kingston, Ontario, durant quinze anys (fins a 1859) just el moment en el que la novela comença.

L'estudi de la salut mental, cridat «alienisme», estava en desenroll en aquella época. Primerament es va estudiar en Europa i advocava que alguns reclusos deurien ser tractats com a pacients en lloc de presos. Encara que l'era Victoriana va ser una época de progrés científic, molta gent estava interessada en lo paranormal i l'ocultisme, i és per açò que l'espiritualisme o la hipnosis eren vists com a métodos llegítims d'investigació.

Atwood va elegir Richmond Hill, Ontario com a emplaçament de la granja de Kinnear, en l'Alt Canadà.

Acontenyiments polítics

La Rebelió del Baix Canadà (1837) havia tingut lloc sis anys abans de l'assessinat de Kinnear i Montgomery, pero aixina i tot seguia afectant al sentiment públic. La Revolució aterrorizó a la classe alta; les reformes del Govern, fetes despuix de la Revolució, varen reduir la corrupció i varen restringir el poder de les oligarquies. L'idea de que les classes baixes pogueren millorar de ranc social a través del treball i l'inteligència (en lloc de l'herència) estava tornant-se acceptable en Estats Units, lo que va provocar que l'aristocràcia canadenca se sentira amenaçada.

Per a entendre els conflictes de la novela és important destacar l'enfrontament entre anglesos i els irlandesos (the Irish Question). En l'época de la Gran hambruna irlandesa, molts varen tindre que inmigrar a Toronto, a on eren odiats i culpats de les malalties.